El Temps - Previsió 11.03.10
'El cráneo de Akenatón', nova novel.la de Lluís Racionero
Notícia publicada el 26 de gener del 2010 a les 14:14.
Portada del llibre 'El cráneo de Akenatón'
L'escriptor de la Seu d'Urgell hi parla de gurus, ciència, esoterisme i sectes
El pròxim projecte de l'autor és escriure les seves memòries
L'escriptor de la Seu d'Urgell, Lluís Racionero, ha presentat la seva darrera novel.la, 'El cráneo de Akenatón' (Ediciones B). La història, que barreja tradició i contemporaneïtat, fa un còctel de gurus, sectes, esoterisme i teories científiques.
Racionero vol intrigar el lector i se serveix de les seves experiències a Cambridge (Regne Unit) i El Caire (Egipte) per construir una aventura en la qual el seu protagonista, Lucas Gálvez, fuig del coneixement que ha adquirit a Europa per buscar nous misteris. Segons explica l'escriptor, "aquest estudiant està avorrit de tot allò que és científic i busca les teories heterodoxes, poc conegudes".
L'autor urgellenc, que publicarà el pròxim 23 de abril el llibre 'Lengua de Trapo', un assaig sobre l'art i els diners, ha indicat que després d'aquest projecte escriurà les seves memòries. "M'he trobat en moltes situacions i val la pena explicar-ho, perquè el més important és l'època; un mateix només és el pretext", afirma.
Altres notícies recents
- La segona cursa Cavalls del Vent serà el 2 i 3 d'octubre i ja s'han obert les inscripcions
- La Molina acull les finals de la Copa del Món de snowboard, últim test abans del Mundial 2011
- El Govern d'Andorra renova el conveni amb l'Associació de Consumidors
- Diputats i senadors de CiU es reuneixen amb els contraris a la variant de Gerri de la Sal
- Comença el curs de cuina bàsica per a joves
Altres notícies de la categoria Cultura
- Vicenç Llorca promocionarà 'Les places d'Ulisses' a Organyà
- Organitzen el primer Certamen Internacional de Curtmetratges de Cerdanya
- El Cicle de Cantautors i Folk manté la bona resposta
- Puigcerdà homenatja Sebastià Bosom posant el seu nom a la sala d'exposicions de l'Arxiu
- La recerca a Sant Serni de Canillo constata que l'església havia estat abans un cementiri