Inici » Notícies » Cultura

El Consell Comarcal de l’Alt Urgell declara tres nous béns culturals d’interès local

Façana meridional de l’església romànica de Sant Andreu d’Aristot (Foto: Consell Comarcal de l’Alt Urgell)

Es tracta de les esglésies de Sant Ermengol del Pont de Bar vell, Sant Andreu d’Aristot i el temple de Sant Joan Fumat

Els expedients han estat incoats a petició del bisbat d’Urgell, titular dels temples

Nota de premsa del Consell Comarcal de l'Alt Urgell - Isidre Domenjó

El Consell Comarcal de l’Alt Urgell ha declarat béns culturals d’interès local les esglésies de Sant Ermengol del Pont de Bar vell, Sant Andreu d’Aristot, així com l’església de Sant Joan Fumat. Tots tres expedients han estat incoats a petició del bisbat d’Urgell, titular dels temples, i han estat completats pels serveis tècnics de cultura del Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

En el decurs de la realització dels informes que acompanyen els respectius expedients s’ha pogut determinar, en el cas de l’església de Sant Ermengol del Pont de Bar vell, que es podria tractar d’una antiga església romànica, escapçada en un moment indeterminat, que es trobaria en una relació íntima amb el pont on va morir accidentalment el seu titular, el bisbe Ermengol, la tardor de l’any 1035. Es tractaria, per tant, d’una de les manifestacions arquitectòniques més antigues del culte del bisbe sant.

Per la seva part, l’església de Sant Andreu d’Aristot, és un temple de notables proporcions que concentra uns valors arquitectònics basats en el seu estil romànic caracteritzat per uns paraments força regulars i portes i finestres adovellades, a base de grans carreus de granit que demostren l’adopció per part dels artífexs de depurades tècniques de talla que ens situen ja en ple segle XII i que vinculen l’església amb altres construccions romàniques del Baridà i de la Cerdanya.

Finalment, l’església de Sant Joan Fumat, que dóna nom al poble on es troba situada i a la vall de Sant Joan, és un edifici que concentra uns valors basats en una certa rusticitat constructiva amb certes pretensions que localitzem a la torre del campanar de secció octogonal i, en menor mesura, a la seva porta d’accés, i una línia simple i funcional, molt lligada amb unes formes tradicionals sòlidament implantades a la zona. En aquest cas estaríem parlant d’un edifici totalment refet al segle XVIII sobre el seu antic precedent d’època medieval.

A partir de la seva declaració com a bé cultural d’interès local, tots tres immobles passaran a integrar-se al Catàleg de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i a gaudir del règim de protecció específic que es desprén de la Llei 9/1993, de Patrimoni Cultural Català.

27 d'abril del 2011 a les 12:27. Cultura

Altres notícies recents

Veure l'arxiu de notícies

Altres notícies de la categoria Cultura

Veure més entrades de la categoria Cultura

amunt