La Seu vol reprendre els tràmits per oficialitzar l’escut i la bandera municipal

L’expert Armand de Fluvià insta onze municipis alturgellencs a iniciar el procés d’aprovació dels símbols locals

A l’Alt Pirineu hi ha 15 ajuntaments sense escut, mentre que 39 tenen la bandera pendent de regularitzar

L’expert en heràldica i genealogia, Armand de Fluvià, ha instat als onze municipis de l’Alt Urgell que no tenen encara oficialitzat el seu escut o la seva bandera, a iniciar els tràmits per fer-ho. Fluvià ha dut a terme aquest dimecres a la Seu una conferència al Centre Cultural Les Monges sobre símbols del món local. L’acte complementava la inauguració de l’exposició ‘La força de l’escut’, impulsada pel departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya.

A la comarca no té finalitzat el procés per a l’aprovació de l’escut i la bandera ni la Seu d’Urgell ni Josa i Tuixén. Pel que fa a la resta dels municipis alturgellencs, n’hi ha deu que no han regularitzat un dels símbols. Són Cava, Coll de Nargó, Fígols i Alinyà, Josa i Tuixén, Montferrer i Castellbò, Oliana, Pont de Bar, Les Valls de Valira i la Vansa i Fórnols. El municipi d’Arsèguel és l’únic que ha iniciat el procés d’oficialització de la bandera.

En el cas de la Seu, Fluvià explica que els tràmits es van aturar l’any 1990. La proposta de la Generalitat era “mantenir l’escut caironat, on s’hi representa la verge amb el bàcul de Sant Ermengol i el nen Jesús, amb un peu amb les armes dels Comtes d’Urgell”. L’expert indica que si s’aprova així el símbol urgellenc “serà una excepció”, ja que “és un privilegi en heràldica que hi hagi figures humanes, perquè normalment a la verge Maria se la substitueix per símbols o atributs, com ara una flor de lis i una mitja lluna”.

En relació amb la petició d’oficialització d’escut i bandera, el regidor de Cultura de l’Ajuntament urgellenc, Miquel Colom, s’ha mostrat convençut que es podran establir ponts per regularitzar els símbols ben aviat.

Xifres a l’Alt Pirineu i Aran

A l'Alt Pirineu i Aran hi ha 15 municipis amb escut sense oficialitzar, mentre que 39 tenen la bandera pendent. En relació amb la Cerdanya, no tenen escut aprovat Alp, Das, Lles de Cerdanya, Llívia, Riu de Cerdanya i Urús. Pel que fa a la bandera, no han iniciat els tràmits Alp, Bellver, Bolvir, Das, Lles, Llívia, Riu de Cerdanya i Urús.

A l’Alta Ribagorça, tampoc han fet els passos per oficialitzar l’escut, el Pont de Suert i la Vall de Boí. La bandera no la tenen aprovada pel departament de Governació ni el Pont de Suert, ni la Vall de Boí, ni Vilaller.

Pel que fa al Pallars Jussà, l’escut l’han d’oficialitzar encara la Conca de Dalt i la Pobla de Segur, mentre que la bandera no té el vistiplau oficial a Abella de la Conca, Castell de Mur, Conca de Gavet, Gavet de Dalt, La Pobla de Segur, Salàs de Pallars, Sarroca de Bellera i Talarn.

Per últim, al Pallars Sobirà ni Espot ni Farrera tenen escut aprovat, tot i que Esterri de Cardós ha iniciat els tràmits per oficialitzar-lo. La bandera no la tenen aprovada Alins, Baix Pallars, Espot, Esterri de Cardós, Farrera, Guingueta d’Àneu, Lladorre, Sort i Tírvia.

24 de setembre del 2009 a les 12:49. Cultura