Noves dades biogràfiques sobre Ramon de Vilana-Perles

RàdioSeu publica els fets més significatius de la seva vida, recopilats per Sebastià Sardiné

El recull revela el pes que va tenir el notari olianès a la cort de Carles d'Àustria

Ignasi Cervera

Amb motiu de l'entrevista a Sebastià Sardiné al programa '120 per cent', amb Ignasi Cervera, RàdioSeu publica per als aficionats a la història de l'Alt Urgell i de Catalunya noves dades biogràfiques sobre Ramon de Vilana-Perles, descobertes i narrades per l'advocat i estudiós, fill d'Oliana. Aquests són els fets més destacats:

1. Neix a Oliana el 1663, mor a Viena el 05.06.1641.
2. Notari reial i doctor en ambdós drets. Regenta la notaria del seu pare fins al 1703 quan, per austriacista, és empresonat del juny de 1704 a l'agost de 1705. Un cop recuperada Barcelona i entrant l'Arxiduc Carles com a Rei Carles III, és anomenat per protonotari de la Corona d'Aragó primer i glosador de la darrera Constitucio Catalana, fent-la jurar en català a l'Arxiduc.
3. Organitza amb els vigatans i amb Llorenç Tomas (fill de la Seu) la trobada a Santa Eulàlia de Riuprimer. Es prepara el Pacte de Gènova amb el qual els anglesos i holandesos signen el pacte aportant sodals, cavalleria, armes i diners. En rao d'aquest pacte s'inicia la guerra contra Felip V
3. El seu gendre, el notari Joan Francesc Verneda, casat amb la seva germana Emmanuela, és nomenat Secretari personal del Rei.
4. L'agost de 1710 és nomenat Màrquès de Rialp, que li dóna propietat sobre la Baronia de Rialp, Rialp del Pallars i la Vall d'Assua, amb la supervisió de Josep Moragues.

5. Al 1711, en l'inici de les converses anglo-holandeses per la pau d'Utrech. Vilana intenta, sense èxit, negociar amb el Marquès d'Erendazu a Viena perquè no se signi el pacte, que va deixar Catalunya sense aliats.
5. Carles III marxa amb Joan Francesc Vilana a prendre possessió del Imperi Austíac a Viena, nomenant l'emperadriu Elisabeth Capitana Genral i Governadora General, amb Vilana com a home de confiança.
7. El 1713 Vilana treballa a Milà fins que és reclamat novament a Viena ja que l'Emperador el considera "la persona més capacitada de l'imperi". Allà és nomenat Secretari d'Estat i de Despatx niversal.
8. El seu gendre és enviat des de Viena a Barcelona el 1714 com a espia per negociar amb els francesos. Anglaterra no respon i Barcelona acaba caient en mans de Felip V.

9. Des de 1713 fins 1741, quan mor, Vilana remena tots els fils de la diplomàcia, possessions, Consells d'Espanya i d'Itàlia, responsable del 'bolsillo secreto' (fons reservats) amb fons procedents de Napols i Sardenya. Aprofita el càrrec per ajudar els exiliats catalans. Intervé en les negociacions del Tractat de Viena de 1725 en què l'imperi arriba a un acord amb França, Gran Bretanya i Holanda i se signa definitivament la Pau. Vilana va ser criticat per tots els ambaixadors per la seva insistència a demanar que s'hi tractés el respecte pels furs dels catalans.

Des d'aleshores, però, els exiliats es veuen sense ajuts ni recursos i molts moren o bé s'integren definitivament a l'Imperi Austríac. Pau de Vilana-Perles ascendeix i és nomenat arquebisbe de Brindisi. Té un mausoleu esplèndid. El 1738 mor a Viena l'urgellenc Llorenç Tomàs, que anys més tard, com volia i deia el seu testament, és traslladat a la Seu i cedeix el seu patrimoni a la ciutat.
10. Ramon de Vilana-Perles mor el 05.06.1741 de tuberculosi, deixant els seus béns a la peninsula iberica a Oliana, tret de la casa de Barcelona i la de Sant Just, que avui és la Clínica Teknon.

11. S'ha trobat Vilanes a Hongria fins finals de 1800, que mantenien el titol de Marchese de Rialpo. Filles del Vilana tambe varen ser marqueses a Nàpols i gendres amb altres càrrecs. Despres de 1734 varen perdre la fortuna i es van aixoplugar a la casa del pare a Viena.

3 de març del 2011 a les 11:48. Cultura