Els Jocs d'Hivern del 2022 requeririen poder acollir 21.000 persones

La Seu obre una sèrie de reunions que visualitzen l'interès de tot el Pirineu per la candidatura de Barcelona

El primer objectiu és la projecció internacional de la regió, avançar en infraestructures i potenciar els esports d'hivern

Acollir els Jocs Olímpics d’hivern del 2022 requeriria poder allotjar unes 21.000 persones i disposar d’una dotzena de seus de competició, repartides entre Barcelona i el Pirineu. Aquestes són algunes de les dades que s’han avançat del pla director, en la presentació de la candidatura que s’ha fet aquest dimarts a la Seu d’Urgell. L’acte ha obert una sèrie de sis trobades que es faran entre aquest mes i el vinent arreu del Pirineu.

En la presentació tècnica que ha fet el comissionat del projecte, Enric Truñó, també s’ha detallat que els Jocs d’hivern comporten rebre entre uns 2.600 atletes, 2.700 oficials, 5.000 representants de la família olímpica i més de 10.000 periodistes. Aquesta quantitat de persones implicades es repartirien sobretot en dues viles olímpiques: una a Barcelona i una altra al Pirineu, en un indret encara per determinar.

A més dels dotze escenaris de competició, també hi ha d’haver entre dues u quatre seus d’entrenament i equipaments especials per a premsa, televisió i gestió. Tot plegat, acompanyat de la necessitat de disposar d'uns 18.000 voluntaris.

Les poblacions i estacions interessades a formar part de la candidatura han exposat les seves propostes a l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que no s’ha volgut mullar sobre quines seran les escollides. Hereu s’ha centrat a subratllar la feina que s’està fent des de diferents comissions per presentar la millor candidatura possible. Al juliol es presentarà les conclusions del pla director, que podrien ubicar més clarament les seus i definir quines infraestructures caldrien.

Jordi Hereu també ha expressat el desig que la Generalitat mantingui el compromís amb la candidatura, que fins ara ha obtingut un ampli consens institucional, malgrat que coincideix amb la que presenta l’Aragó. Sobre aquest punt, però, Hereu assegura que hi ha joc net i que, sigui quina sigui l’escollida, l’acció haurà complert el primer objectiu, que és projectar els Pirineus al món.

Diferents propostes de subseus des del Pirineu
En el cas de la Seu, Albert Batalla ha exposat novament com a principal actiu l’experiència de la ciutat com a subseu dels jocs de 1992 i com a bressol d'esportistes olímpics. L'alcalde urgellenc ha valorat com a molt significatiu el fet que la primera reunió d’aquest tipus s’hagi fet a la ciutat.

Batalla també ha remarcat la importància d’aprofitar la candidatura per promocionar el Pirineu, construir infraestructures pendents i augmentar la difusió dels esports d’hivern i dels seus esportistes d’elit.

Des de la Cerdanya, l’alcalde de Puigcerdà, Joan Planella, ha defensat com a principals punts a favor la proximitat amb Barcelona i la bona experiència de la Molina en competicions internacionals d’hivern. Planella hi ha afegit que seria una ocasió de compensar la comarca per no haver acollit cap modalitat olímpica el 1992.

De la seva part, des del vessant occidental del Pirineu s'ha posat l'accent en el fet que els dominis de Baqueira-Beret, Boí Taüll i Gran Pallars disposen habitualment de més quantitat i qualitat de neu. En representació d’aquestes institucions han intervingut el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert; el síndic d'Aran, Francés Boya; i els alcaldes de Tremp, Víctor Orrit, i de Lleida, Àngel Ros.

11 de gener del 2011 a les 18:31. Esports