Inici » Notícies » Esports

Isidre Esteve: "Val la pena lluitar davant de qualsevol lesió"

Isidre Esteve (Ssangyong)

'La sort del meu destí' (Ara Llibres)

Entrevista de RàdioSeu al pilot olianès, que es recupera de la participació al Dakar en cotxes

"El Dakar és la competició més dura del Món i ho seguirà sent allà on vagi"

"Viatjar t’ensenya a valorar el que costen les coses, en un moment que els valors s’estan perdent"

Entrevista realitzada per Sergi Cava. Transcripció: Ignasi Cervera. També la podeu escoltar a l'apartat 'Ràdio a la carta'

© RàdioSeu

-Des de fa temps col.labores amb la Fundació Wings for Life. Quina activitat hi fas?

-Aquesta fundació va néixer ara fa quatre anys, arran d’un accident que va tindre el fill de Heinz Kinigadner (excampió del Món de motocròs), perquè van veure que dins de les lesions de medul.la espinal hi havia moltes mancances. Es dedica a la recerca i la investigació i està molt lligada a la marca KTM, amb la qual tinc relació des de fa deu anys. Em van donar un gran suport quan vaig tenir l’accident, tot oferint-me un electroestimulador que estaven provant i fent venir a Barcelona metges especialistes des d’Indianàpolis. Per això, el que cal és seguir donant suport als projectes que duen a terme. I sobretot, no perdre la il.lusió que algun dia es trobi una solució.

-Com definiries el nou Dakar sudamericà?

-En primer lloc, no cal oblidar que el Dakar va abandonar l’Àfrica d’una manera forçada, quan estava a punt de començar l’edició de l’any passat a Lisboa. L’organització va estat molt encertada a trobar en menys d’un mes una nova ubicació, a l’Argentina i Xile. I crec que està molt bé per ser el primer any, amb un recorregut nou i desconegut per tothom. Però el que m’ha sorprès més és la gent. Hi ha una afició increïble, els aficionats estaven a tot arreu i ens tractaven molt bé. Ells van valorar moltíssim que el Dakar es fes allà i sembla que l’any vinent hi tornarà.

-Un dels punts més comentats pels pilots ha estat l’altitud. Us va donar dificultats?

-No, perquè quan travessàvem colls dels Andes éren moments molt puntuals, en etapes d’enllaç. El que marca la diferència no és a quina altitud puges, sinó quant temps hi ets. Vam arribar a 4.500 metres, però no hi vam estar més de vint minuts.

-A més de bons patrocinadors, què necessita un pilot que vulgui anar al Dakar?

-Necessita moltes ganes. El Dakar és una cursa molt especial. El 80 per cent són aficionats que volen viure l’experiència de la seva vida i quasi tots els que hi van per primera vegada no estan en equips oficials. El primer objectiu és acabar-lo.

-Quines diferències heu vist entre els recorreguts de l’Àfrica i el d’Amèrica?

-No es poden comparar, són dos continents totalment diferents. El nexe d’unió és la competició, que continua sent la més dura del Món i ho serà allà on vagi.

-Al llibre ‘La sort del meu destí’, comentes l’impacte que t’ha provocat conèixer la gent de l’Àfrica, i dius que et fan sentir “la persona més desgraciadament afortunada de la terra”. Per què?

-M’ha marcat molt. Jo he viatjat molt perquè vaig estar deu anys a l’equip nacional d’enduro, però Àfrica em va impressionar moltíssim, perquè és molt a prop però alhora és molt desconegut. Tothom ha de viatjar i viure noves emocions perquè t’ensenya molt a valorar el que tens i el que costen les coses, en un moment que els valors s’estan perdent.

-Quins són els teus objectius immediats?

-Ara mateix, recuperar-me d’unes ferides que em vaig fer al Dakar. I continuo amb la direcció del Circuit de Bellpuig, on seguim fent proves de motocròs del màxim nivell. El 17 de maig tindrem el Campionat del Món. El Moto Club Segre hi està fent una gran feina en l’àmbit esportiu i volem que tot el món de l’off road hi tingui cabuda. I tot això ho intento compaginar amb la competició. Tan aviat com em recuperi veurem amb l’equip quin pla de competició tenim per enguany.

-I la meta per al proper Dakar?

-Amb Ssangyong tenim un contracte per tres anys i el Dakar és la cita més important. Espero que tant jo com l’equip ens trobem bé i que puguem millorar i ser més competitius. És evident que el primer any no ens podíem marcar cap altre objectiu que acabar, perquè debutàvem tant jo com l’Èric Augé (copilot) com la marca. Ara el cotxe estarà més preparat i esperem fer una millor posició.

-Com se supera, físicament i psíquicament, un accident com el que vas patir ara fa dos anys a Almeria?

-No existeix cap manual sobre com s’han de fer aquestes coses. Cadascú les afronta de la forma que pot. L’entorn és molt important. Pot costar més o menys, però la vida continua i penso que val la pena lluitar davant de qualsevol tipus de lesió.

 

27 de febrer del 2009 a les 20:16. Esports

Altres notícies recents

Veure l'arxiu de notícies

Altres notícies de la categoria Esports

Veure més entrades de la categoria Esports

amunt