Inici » Notícies » Medi Ambient

CiU reclama un estudi sobre l’actuació del corb marí als rius

El diputat de CiU i alcalde de Sort, Agustí López, ha presentat al registre del Parlament de Catalunya una proposta de resolució que té com a objectiu “realitzar un estudi sobre l’actuació del corb marí per a determinar si posa en risc el patrimoni ictiològic dels rius catalans”. López ha explicat que els rius catalans “són escenari de nombrosíssims atacs de corbs marins sobre peixos d'espècies diferents, fet que comporta una pèrdua de fauna ictiològica de dimensions catastròfiques”.

López indica que "fins ara, les diverses mesures autoritzades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, com ara foragitar les colònies de corbs marins mitjançant trets amb prohibició rigorosa d’abatre cap exemplar, no han aportat resultats positius".

Agustí López considera que per poder emprendre mesures de control d’aquesta au “cal que el Departament de Medi Ambient i Habitatge redacti un estudi que reculli els censos de corb marí de les distintes conques fluvials catalanes”, i també un estudi ben fonamentat "que posi en evidència que la població de corbs marins produeix perjudicis importants o bé que existeix un alt risc per a la fauna piscícola fluvial catalana”.

Per això, el diputat de CiU reclama en la seva iniciativa “elaborar abans de 6 mesos els censos de les poblacions de corbs marins que viuen i cacen a la xarxa fluvial catalana” i “redactar abans de 8 mesos els informes que calguin basats, entre altres factors, en el recompte del nombre d’otòlits de peixos existents en els continguts estomacals de les aus estudiades”.

Cal tenir en compte que les societats de pesca continental de Catalunya i també la Federació Catalana de Pesca i Càsting han alertat en nombroses ocasions del gran dany que el corb marí fa als rius catalans i a la seva fauna piscícola. A més, en el cas del “corb marí de terra endins” (Phalacrocorax carbo sinensis), la Unió Europea permet des del 1997 als Estats Membres o als seus governs autònoms l’aprovació de mesures locals o regionals per contenir i aturar els perjudicis causats per aquesta au carnívora, com és el cas d’Itàlia, de Polònia, d’Alemanya o d’Àustria, i també s’ha autoritzat la tala d’arbres-dormiders o arbres-nius i fins i tot l’esterilització d’ous al Regne Unit o Eslovènia.

I és que “el creixement de les poblacions de corbs marins és espectacular” des de l’aprovació de la Directiva 79/409/CEE del Consell de les Comunitats Europees de 2 d’abril de 1979, que inclou totes les espècies de Phalacrocorax, corbs marins, en el llistat d’aus protegides a tota l’Europa Comunitària. Això ha provocat “quantiosos danys a les empreses d’aqüicultura i a la població de peixos salvatges de les aigües costaneres i de la xarxa fluvial”. Es calcula que els corbs marins consumeixen anualment més de 300.000 tones de peix a les aigües europees. S’alimenten exclusivament de peixos de forma que a cada exemplar li cal ingerir diàriament entre 400 i 600 grams de peix.

Aquest creixement desmesurat va provocar que el Phalacrocorax carbo sinensis, “corb marí de terra endins”, fos eliminat l’any 1997 del llistat d’espècies d’aus beneficiades per les mesures especials de protecció (annex 1 de la Directiva Europea abans referida) Des del 1995 aquesta au ja gaudia d’un estat de conservació més que acceptable.

12 de maig del 2009 a les 11:36. Medi Ambient

Altres notícies recents

Veure l'arxiu de notícies

Altres notícies de la categoria Medi Ambient

Veure més entrades de la categoria Medi Ambient

amunt