Inici » Notícies » Medi Ambient

L’afluència de boletaires reobre el debat de la taxa d’accés al bosc

Boletaires (Foto: ACN/Salomé Escribà)

Els municipis també volen regular la recollida de plantes i les parades de compravenda

La mesura pretén frenar la massificació del medi i l’augment de residus

La gran afluència de boletaires a l’Alt Urgell durant aquestes darreres setmanes ha reobert el debat sobre l’aplicació d’una taxa d’accés al bosc, que es planteja des de fa més de deu anys. Els municipis volen regular la recollida de bolets, però també la de plantes medicinals i les parades de compravenda de productes obtinguts de la muntanya.

Aquest impost, segons els Ajuntaments consultats, hauria de repercutir en serveis com ara el manteniment de les carreteres i camins o bé en la neteja dels boscos, un maldecap per a molts municipis amb poca densitat que ara es fa més patent a causa de l’entrada massiva de visitants.

Antonio Navinés, alcalde pedani de la Vila i Vall de Castellbò (que gestiona gairebé 10.000 hectàrees de bosc), advoca per regularitzar l’ús del territori i aprofitar el rendiment que se n’extreu. Per Navinés, “buscar bolets o herbes remeieres, o qualsevol altre producte del bosc comunal, no deixa de ser un negoci, com ho pot ser la caça, àmbit en el qual ningú no qüestiona que s’hagi de pagar”. De la mateixa manera, des de la comarca s’hi afegeix que ningú no discuteix el fet que quan una persona de comarques va Barcelona hagi de pagar per l’aparcament o bé per d’altres serveis urbans.

A l’extens municipi de Montferrer i Castellbò, envaït per boletaires cada temporada, ja es va dur a terme una iniciativa d’aquest tipus ara fa uns anys, “però no va quallar”, reconeix Navinés. El tinent d’alcalde admet que la mesura “és impopular” i topa també amb les reticències de sectors com ara la restauració. Tot i així, remarca que “un moment o altre caldrà plantejar-se la situació” perquè “els ajuntaments no poden fer front a aquesta allau periòdica de persones que, en alguns casos, deixen el bosc molt malmès”.

De la seva banda Benito Fité, alcalde de Coll de Nargó –municipi que la setmana vinent organitza el seu Mercat del Rovelló- coincideix a dir que la proposta genera rebuig popular. Tanmateix, Fité està convençut que, després de molts anys de debat, ha arribat l’hora de “madurar la iniciativa”, ja que els Ajuntaments petits ja tenen prou problemes econòmics com perquè se’ls n’afegeixi més.

Pel delegat d’Interior a l’Alt Pirineu i Aran, Àngel Joval, el problema de l’accés als boscos és “complicat”. Tot i això, Joval creu que cal solucionar els “perjudicis ecològics” de l’afluència massiva de boletaires. En el mateix sentit s’expressa el regidor de Turisme de Coll de Nargó, Ernest Garcia.

El 80% de la superfície silvícola de Catalunya és de propietat privada o comunal. En aquest sentit, els Ajuntaments són lliures per imposar aquest tipus d’impostos, que han començat a aplicar municipis com ara Alins i el Pont de Suert. Fora de Catalunya, les comunitats d’Aragó i Castella i Lleó ja compten amb aquesta regulació.

30 de setembre del 2009 a les 17:25. Medi Ambient

Altres notícies recents

Veure l'arxiu de notícies

Altres notícies de la categoria Medi Ambient

Veure més entrades de la categoria Medi Ambient

amunt