Inici » Notícies » Medi Ambient

Micòlegs i propietaris de boscos defensen la regulació de la recollida de bolets

Boletaires (Foto: ACN/Salomé Escribà)

L'Aragó i Castella i Lleó ja apliquen taxes per omplir el cistell

Les vendes de bolets poden augmentar a partir d'aquest cap de setmana

Ja ha arribat la temporada boletaire i torna a sorgir novament el debat sobre la regulació de la recollida de bolets. En aquest sentit, tant el micòleg del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Juan Martínez, com Josep Pintó, propietari de boscos del Solsonès, s'han mostrat en declaracions a l'ACN favorables a una taxa, emmirallant-se en comunitats com l'Aragó, on es paga per aquesta activitat.

Les vendes de bolets poden augmentar a partir d'aquest cap de setmana. Els boletaires professionals indiquen que la campanya hauria de ser bona gràcies a les pluges dels darrers dies però assenyalen que amb això no n'hi ha prou per garantir que sigui un bon any.

Els boscos de l'Alt Solsonès han arribat a rebre la visita d'unes 50.000 persones a l'any. La majoria, concentrades durant la temporada de bolets. Segons subratlla el micòleg Juan Martínez, "amb un sol objectiu: omplir els cistells". Martínez és investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i ha participat en diferents estudis que analitzen l'impacte del fenomen boletaire en els boscos.

En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies, l'investigador del CTFC assegura que "els catalans no som conscients que la majoria dels boscos són privats" i que quan anem a buscar bolets "fem coses tan estranyes com amagar-nos". Martínez considera necessari regular l'activitat "per conciliar la part lúdica i, a vegades, econòmica amb la protecció i el futur dels boscos".

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya apunta al fet que aquesta temporada de bolets serà "força bona". Tot depèn però, de les condicions climàtiques i de la pluja que pugui caure durant aquest mes de setembre i octubre. De moment, els bolets es concentren al Pirineu, on troben boscos alts, amb ombra i humitat. Martínez explica que  "cada bolet vol un tipus de bosc". Per exemple, els rovellons requereixen boscos joves, amb arbres d'uns quinze anys; els ceps, en canvi, neixen en boscos madurs, amb arbres vells d'uns cinquanta anys.

A Catalunya, el 85% dels boscos són privats i alguns dels seus propietaris, com el Josep Pintó, de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), reclamen una recompensa econòmica per poder fer-ne una bona gestió. "Amb la llei a la mà, els bolets són dels propietaris dels boscos", assevera Pintó. És per això que els veuen com una bona font d'ingressos. "Els bolets poden ajudar a donar un valor econòmic a les nostres masses forestals", remarca.

L'opinió de pagar per buscar bolets la comparteixen micòlegs i propietaris que, conscients de la dificultat que això suposaria a causa de la tradició boletaire de Catalunya, continuen emmirallant-se en l'exemple d'altres comunitats com l'Aragó o Castella i Lleó, on ja s'ha de pagar per poder omplir el cistell.

A favor i en contra

Des de la Penya Boletaire de Berga, detecten elements a favor i en contra pel que fa la regulació de l'activitat. Lluís Gonfaus, president de la Penya, ha exposat que no hi estan d'acord, en principi, "perquè es podrien crear conflictes d'interessos com passa amb els espais privats de caça, on hi acaben havent incendis intencionats". A més, assenyalen que és molt difícil de regular i de controlar.

No obstant això, si estigués 'ben elaborat i no fos molt estricte, sense passar del blanc al negre', hi podrien acabar donant suport per evitar els problemes que origina la gran afluència de gent als boscos. Gonfaus ha posat com a exemple les tones de brossa que van recollir fa anys a Puigventós, al Berguedà, amb els conseqüents problemes que les deixalles generen a les pastures.

On sí que aquesta activitat està més regulada és a l'Alt Pirineu. Al Pont de Suert (Alta Ribagorça), mitjançant una normativa municipal que va aprovar l'Ajuntament l'any passat, s'obliga els venedors del mercat ambulant que hi ha a l'entrada de la població a estar donats d'alta a la seguretat social, a ocupar un espai no superior als 3 metres i a tenir net l'espai de venda. L'espai acostuma a funcionar fins a principis de novembre.

Alguna zona, com al municipi d'Alins (Pallars Sobirà), sí que es té regulada la recollida de bolets als boscos municipals. Des del 1996 disposen d'una ordenança que obliga als boletaires a treure un tiquet a l'Ajuntament o en alguns establiments turístics de la zona per poder recollir-ne sense ser multats. Costa 5 euros i dóna dret a recollir fins a 15 quilos de bolets per persona i dia. L'Ajuntament va aplicar aquesta ordenança davant de l'allau de boletaires al bosc i les males condicions en que el deixaven, amb deixalles. L'ordenança ha reduït l'afluència en aquesta zona.

Comença la temporada

Sigui com sigui, la temporada ja ha començat tot i que al Pirineu s'està retardant una mica en comparació amb d'altres anys. Això és el que diuen tant aficionats com professionals de recollir bolets. Domingo Zamora fa quaranta anys que es dedica a buscar-ne i vendre'n a peu de carretera, al Pont de Suert, i lamenta que "encara costa de trobar-ne".

Amb tot, des de fa dues setmanes en pleguen uns quinze quilos cada dia en llocs concrets que coneixen. Tant Domingo com el seu fill, Sergio Zamora, van a la Vall d'Aran perquè el clima més fred i humit d'aquesta zona fa que en surtin més aviat. Tots dos confien que en dues setmanes en trobin més. En plena temporada, aquesta família de Pont de Suert mou uns 1.000 quilos de bolets diaris.

Pel que fa al preu del rovelló, el venen entre 25 i 30 euros el quilo quan l'any passat el venien entre 30 i 35 euros. Sergio Zamora ha explicat que la crisi els ha portat a rebaixar el preu del bolet. Bàsicament venen tots els bolets que cullen a peu de carretera però també serveixen a restaurants o botigues per encàrrec.

10 de setembre del 2010 a les 09:39. Medi Ambient

Altres notícies recents

Veure l'arxiu de notícies

Altres notícies de la categoria Medi Ambient

Veure més entrades de la categoria Medi Ambient

amunt