Inici » Notícies » Política

Els experts reclamen un referent social i polític que treballi per la Vegueria del Pirineu

Joan Obiols, Amadeu Gallart, Xavier Sanclimens, Ricard Lobo i Isidre Domenjó

Públic assistent al debat

Polítics i representants civils defensen els avantatges de reconèixer l’especificitat del territori però entenen que cal més unitat per defensar-la

El debat sobre la nova organització territorial de Catalunya s'ha fet aquest dijous al Centre Cívic ‘El Passeig’, a instàncies del PSC

Difondre els avantatges sobre la creació de la futura Vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran entre els pirinencs, a més de treballar de forma unitària des dels diferents sectors socials i partits polítics per a fer-la possible. Aquestes han estat dues de les conclusions principals del debat sobre la nova divisió territorial que s’ha fet aquest dijous a la Seu d’Urgell a instàncies del grup del PSC de la Seu d’Urgell, dins el cicle ‘Causa Comuna de Catalunya’. A l’acte hi van participar els escriptors Joan Obiols i Isidre Domenjó, el geògraf Xavier Sanclimens, l’economista Amadeu Gallart i l’arquitecte Ricard Lobo, a més d’una representació de la societat civil de la ciutat.

Els ponents van defensar el projecte, tot i que van puntualitzar que la desunió política i territorial interna limita les expectatives de la iniciativa. En aquest sentit, els experts van lamentar propostes com la de la Llei pròpia de la Cerdanya o l’oposició de la Val d’Aran a formar part de la futura Vegueria. Segons Xavier Sanclimens, aquest debat i també el de la capitalitat, “dificulta el pas de fer entendre la qüestió a Barcelona o als ciutadans”.

Per la seva banda, l’escriptor Joan Obiols, es va mostrar crític amb com s’ha dut a terme el procés de desplegament de la nova divisió territorial, tot i que en va subratllar la necessitat “per tal de millorar els serveis, acostar l’administració al territori i planificar bé i de forma global el Pirineu, fet que ja s’està aconseguint en àmbits com el del turisme rural, la cultura o l’artesania agroalimentària”.

L’economista Amadeu Gallart es va expressar en la mateixa línia, i va recordar que la futura vegueria es planteja de forma clara en un manifest del 2005, acordat per les cúpules dels diferents partits polítics. “Cal una reflexió política sobre el territori perquè cal cobrir dos fronts: el de la opinió pública i el del govern de la Generalitat”. Gallart no va dubtar a remarcar que “una vegueria es materialitzarà en més riquesa per al territori”.

Com a arquitecte, Ricard Lobo es va mostrar crític amb la gestió que arriba de forma centralitzada i el paper de les administracions, i va expressar el desig “que el Pirineu deixi de ser una barrera i s’organitzi, s’estructuri, es vertebri i es planifiqui de forma adequada a la seva especificitat, ja reconeguda a la Llei d’Alta Muntanya”. L'escriptor Isidre Domenjó es va mostrar optimista i va desitjar que la nova distribució territorial finalment arribi a bon port.

El debat va estar marcat per la inquietud en la decisió del Tribunal Constitucional sobre l’estatut, que podria eliminar la proposta de nova divisió territorial de Catalunya, i per com resoldre la duplicitat d’administracions o el futur finançament del territori. Així mateix, des de la taula i des del públic, es va exposar un punt d’escepticisme en relació amb l’agilitat del procés de desplegament de la nova planificació territorial.

Propostes per a la futura vegueria

L’historiador i escriptor Joan Obiols va posar sobre la taula tres mesures per aconseguir fer quallar la nova vegueria al territori. Obiols considera imprescindible crear una comissió amb representants socials i polítics de totes les comarques de la futura Vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran, “que actuaria com a referent aglutinador al territori”. El grup de treball s’encarregaria de fer un seguiment del procés de desplegament i de recopilar-ne informació. També hauria de fer arribar els tràmits i passos fets a la societat pirinenca a través de debats o de mitjans telemàtics, entre d’altres. Alhora, s’encarregaria de recollir propostes de la gent vinculada al territori i elaborar propostes globals.

D’altra banda, Obiols creu imprescindible demostrar la utilitat de la vegueria a la gent del carrer. “Cal fer pedagogia dels avantatges tangibles de la proposta”, va asseverar. En aquest sentit, va afegir que “caldria treballar de forma unitària per a fer-ho possible”.

L’escriptor opina que la clau per avançar en el projecte és “aparcar el debat de la capitalitat sense condicions, defensar els Consells Comarcals com a centres de serveis i la creació de funcionaris polivalents, que es moguin pel territori”. Així mateix, Obiols va instar ahir al fet que “cap comarca es quedi sense delegació o organisme de la Vegueria”.

25 de setembre del 2009 a les 14:16. Política

Altres notícies recents

Veure l'arxiu de notícies

Altres notícies de la categoria Política

Veure més entrades de la categoria Política

amunt