Inici » Notícies » Política

Joan Català Balaña: un 'passador' amb una vida de pel.lícula

Homenatge a Joan Català Balaña

Joan Català Balaña (Foto: Pep Cara)

El Centre Cívic El Passeig acollirà aquest diumenge al migdia l'homenatge a l'activista anarquista, veí de la Seu

Durant la Guerra Mundial, Català va ajudar desenes de perseguits a fugir del nazisme i va protagonitzar constants evasions de les presons franquistes

Ignasi Cervera

El veí de la Seu d’Urgell Joan Català Balaña rebrà aquest diumenge al migdia un homenatge en reconeixement a la seva vida de lluita antifranquista i d'inconformisme polític. L’acte serà a partir de les 12 al Centre Cívic El Passeig i inclourà el passi d'un breu documental.

Català és un dels millors exponents, i amb 97 anys un dels últims que resta viu, dels passadors que durant la II Guerra Mundial van ajudar desenes de persones a fugir del nazisme a través d’Andorra i de la resta del Pirineu. Començar a cercar en la seva biografia descobreix una vida digna de ser portada al cinema.

Nascut el 21 de febrer de 1913 a Llavorsí, a la Guerra Civil espanyola s’allistà a les files anarquistes i va treballar com a guia i espia a l’Alt Urgell a les ordres de l’aragonès Francisco Ponzán. El març de 1939, amb la victòria franquista, passà a França i fou tancat al camp de concentració de Vernet d’Arièja, d’on aconsegueix fugir i arribar a Andorra.

Català començà a fer de contrabandista, però ben aviat es retrobà amb Ponzán, que havia entrat als serveis secrets aliats. El 1940 va ser sosprès a Cadis i tancat a la presió del Cisne de Madrid, d’on aconseguí evadir-se i tornar a Andorra. A partir d’aleshores començà una intensa tasca per passar refugiats estrangers.

Però, com a gran caminador de muntanya, Català preferia fer de correu. El 1941 fou novament detingut a l’estació de França de Barcelona quan acompanyava dos aviadors nord-americans, però durant el trasllat per al judici va fugir novament i, com si no, va tornar a Andorra. Això no el va deturar de continuar fent viatges a Barcelona portant documentació per a la CNT.

L’enèsima evasió va arribar al desembre de 1942, després de ser capturat en reunir-se sense saber-ho amb un confident franquista. Al cap de pocs dies va ser detingut novament, però un error burocràtic li va permetre sortir de la presó de Lleida.

Evasió a través d'Oceja i el Cadí

A instàncies del Consolat Britànic, va tornar a la tasca de passador per facilitar la sortida de persones des de França, a través del municipi cerdà d’Oceja. L’hotel Jaume d’Alp era el lloc d’aturada abans d’emprendre la travessa de la serra del Cadí cap a Manresa, a través de camins de muntanya i descansant en masies segures. En altres ocasions Català creuava la frontera per l’Alt Empordà.

La Guerra Mundial s’apropava a la fi, però Català no renunciava a l’inconformisme que resumeix perfectament el títol de la seva autobiografia: L’etern descontent. Així, el 1944 fou detingut a Adrall i el 1946 va ser condemnat a 12 anys de presó. No en va complir ni un: el març de 1947 va protagonitzar una nova fugida a Carabanchel i aquesta vegada es va refugiar a França, on fou novament detingut per indocumentat, tot i que més tard els aliats el van alliberar.

A causa de la seua situació irregular va malviure fins que al 1951, amb uns companys, atracà un furgó de correus i, en conseqüència, passà 15 anys a les presons franceses. Després es va instal.lar a Andorra i, finalment, a la Seu d’Urgell.

9 d'abril del 2010 a les 14:06. Política

Altres notícies recents

Veure l'arxiu de notícies

Altres notícies de la categoria Política

Veure més entrades de la categoria Política

amunt