Lleida al.lega contra l'Alt Pirineu
La Paeria i la Cambra de Comerç oficialitzen l'oposició a una administració pròpia per a les comarques de muntanya
Àngel Ros deixa clar que el que rebutgen no són les vegueries sinó directament la regió pirinenca, que titlla de "partició"
Lleida ha oficialitzat definitivament el seu rebuig explícit a l'Alt Pirineu. L'Ajuntament i la Cambra de Comerç de la capital del Segrià han coincidit a presentar públicament el mateix dia, aquest dilluns, les al.legacions a l'avantprojecte d'organització territorial previst pel Departament de Governació de la Generalitat.
La Junta de Govern de la Paeria, governada amb majoria absoluta pel PSC, ha aprovat un total de sis al.legacions que estan enfocades sense matisos a impedir la creació d'una regió pirinenca. I és que, per si quedava algun dubte, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha detallat clarament que el que rebutgen no és "en cap cas" la divisió de Catalunya en vegueries, sinó directament "la proposta d'organització concreta que defensa l'avantprojecte". Un eufemisme per referir-se a l'àmbit territorial de l'Alt Pirineu i Aran, i també al fet que el Solsonès passi a la Catalunya Central. Uns canvis que Ros titlla de "partició".
Els arguments que ha donat Àngel Ros per justificar la negativa a una administració pròpia per al Pirineu són, entre d'altres, "l'existència d'un sentiment de pertinença i participació en un projecte comú", centrat en Lleida, i la necessitat de "mirar al futur i no al passat". L'alcalde creu que lleidatans i pirinencs encara tenen "vincles i possibilitats futures de desenvolupar-se" i que l'estructura provincial genera més consens que el reconeixement de dues àrees diferenciades. Justament pel que fa al consens, Ros també ha al.ludit a la la divisió d'opinions existent dins del seu partit i en d'altres partits, ja que ha demanat a la Generalitat que apropi posicions amb CiU.
En les al·legacions presentades per l'Ajuntament de Lleida, es parla d'una "impossibilitat" d'aplicar de forma immediata la futura llei perquè caldria que l'Estat aprovés una llei orgànica, malgrat que el Congrés i el Senat ja hi han donat el vistiplau pel fet d'estar inclosa al nou Estatut. Des de la Paeria també es veu una "manca de justificació i motivació" i hi troben a faltar un calendari amb el procés d'integració dels ens locals existents.
El text tampoc no perd l'ocasió d'esmetar la reivindicació d'autonomia per a la Val d'Aran, que també ha presentat aquest dilluns les seves al.legacions. La Paeria hi dóna suport "per la trajectòria històrica (de l'Aran) amb institucions pròpies", sense fer cap menció al fet que els municipis aranesos encara estiguin integrats a la Diputació de Lleida.
El temor a perjudicis econòmics i la "manca de participació del territori en el procés" completen les al.legacions.
4 de gener del 2010 a les 20:13. Política
Altres notícies recents
- Un miler d'escolars participaran en el XXXII Cros de Primavera de la Seu
- Els alumnes de l'Escola Pau Claris gaudeixen amb l'obra 'La diadema'
- Community Manager i biotecnologia, nous cursos de la Universitat d'Estiu Ramon Llull Puigcerdà
- 600 alumnes del Pallars Jussà participen en tallers sobre trànsit
- L'acadèmia militar de Talarn seguirà oberta però a mig gas
Altres notícies de la categoria Política
- La Comissió Europea contra el Racisme veu avenços en integració a Andorra
- L'Assemblea de l'Alt Urgell per la Independència organitza una jornada lúdica i reivindicativa
- La Diputació aprova una moció contra la supressió de municipis
- Trobada a la Seu entre diputats d'ERC i càrrecs electes de l'Alt Pirineu
- Oliana s'adhereix per unanimitat a l'Associació de Municipis per la Independència



Cap de setmana - 2ª Pasqua
