Inici » Notícies » Societat

Coll de Nargó, en primera línia de la recerca paleontològica internacional

Signatura del conveni per a la promoció turística

Niu de dinosaures a Coll de Nargó

La descoberta del niu amb ous de dinosaure més gran d’Europa aporta dades inèdites sobre els sauròpodes

Signat un conveni per promocionar els recursos turístics vinculats a la temàtica dels dinosaures al municipi alturgellenc

El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i el director general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Jordi Roca, han presentat aquest dijous la descoberta a Coll de Nargó (Alt Urgell) del niu amb ous de dinosaure més gran d’Europa. Els investigadors Àngel Galobart, cap del Grup de Recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia (ICP) i Bernat Vila, membre també d’aquest grup de recerca que està duent a terme els treballs paleontològics a la zona, han destacat la rellevància de la troballa a nivell internacional, atès que aporta dades inèdites sobre el comportament reproductiu dels sauròpodes.

La posta d'ous de dinosaure al jaciment de Pinyes és la més gran recuperada a Europa i el seu procés d'excavació ha estat llarg i complex. El descobriment d'aquesta posta va tenir lloc durant la primera campanya d'excavació programada al jaciment de Pinyes l'any 2005. Els treballs es van fer conjuntament amb el grup ADAU “Amics dels Dinosaures de l'Alt Urgell”, i van permetre recuperar altres postes amb menor número d'ous. Una nova campanya d'excavacions al mateix jaciment l'any 2007 va permetre valorar la importància d'aquesta posta i preparar els treballs que, durant els anys 2008 i 2009, es van dur a terme per extreure el conjunt de sediments i ous sense malmetre la integritat del fòssil.

La riquesa dels jaciments de Pinyes (entre els més importants a nivell mundial per la seva abundància d’ous de dinosaure), i la utilització de tècniques d'excavació basades en l'adquisició de dades tridimensionals (estació total topogràfica, modelització 3D i tomografia computeritzada dels fòssils) han permès obtenir resultats molt acurats en la interpretació de les postes i nius de dinosaures. Aquests resultats indiquen que les postes contenien entre 20 i 28 ous, molts més que els que fins ara s'havien citat a altres jaciments d'Europa i l’Índia. Els ous es situen en tres nivells sobreposats composant una morfologia de posta allargada, asimètrica i en forma de bol, quan s'observa en vista lateral. Els estudis tomogràfics donen suport al fet de que l'eclosió de les cries tenia lloc dins del substrat; és a dir, els dinosaures sauròpodes enterraven els seus ous.

El procés d’extracció

Durant l'any 2008 es va delimitar l'extensió de la posta i, al seu voltant, es van començar a fer uns forats, d'un diàmetre de 50 mil·límetres, com a pas previ a la seva extracció. L'any 2009 es va acabar satisfactòriament aquest procés, amb la utilització de ciment expansiu en els forats per tal de separar el bloc amb els ous del sediment. Un cop independitzat aquest bloc es va protegir amb una capa de resina de polièster, una estructura metàl·lica que l'envoltava i una protecció de poliuretà expandit que donava consistència al conjunt. Amb l’ús d'una retroexcavadora es va poder moure el bloc fins al vehicle que va portar-lo fins al taller de preparació del ICP que es troba a les instal·lacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment, la posta està dipositada al Museu de l’Institut Català de Paleontologia, a Sabadell.

Orígens del jaciment

Els jaciments amb ous de dinosaure de la Vall del Riu Sallent (Coll de Nargó, Alt Urgell) es coneixen des dels anys 70 del segle XX, però no ha estat fins a principis del segle XXI que la societat catalana ha pres consciència de la seva importància tant científica com patrimonial.

Els anys 2002 i 2003 es van fer les prospeccions de camp per conèixer el potencial paleontològic d'aquesta vall. Els anys 2005 i 2007 es varen fer dues excavacions paleontològiques en les que es varen recuperar diverses postes d'ous de dinosaure i, finalment, els anys 2008 i 2009 es va extreure el que és, fins al moment, el niu de dinosaure més gran d'Europa.

Des que es van començar les prospeccions de camp l’any 2002, la recerca en aquest jaciment ha estat possible gràcies a la col·laboració dels Departaments d’Innovació, Universitats i Empresa, i de Cultura i Mitjans de Comunicació. Concretament, des del 2007, el departament d’Innovació, Universitats i Empresa ha finançat l’Institut Català de Paleontologia amb 3.861.000 euros per garantir el bon funcionament del centre i la tasca de recerca dels seus investigadors.

Per la seva banda, el departament de Cultura i Mitjans de comunicació ha finançat els treballs de camp al jaciment de Pinyes-Coll de Nargó amb 52.312,65 euros i el procés de restauració del conjunt d’ous amb 9.000 euros.

Publicacions científiques

Els resultats del treball de camp han estat publicats en dues revistes científiques incloses en el rànquing del Science Citation Index. La primera d'elles, a la prestigiosa revista Plos Ones, amb el títol, “3-D Modelling of Megaloolithid clutches: insights about nest construction and dinosaur behavior” signat pels membres de Grup de Recerca del Mesozoic Bernat Vila, Josep Fortuny, Albert Garcia Sellés i Àngel Galobart, juntament amb Frankie Jackson de la Montana State University, aporta novetats sobre el comportament reproductiu dels dinosaures sauròpodes del final del Cretaci a partir dels fòssils de Catalunya.

La segona, publicada a la revista Ameghiniana, amb el títol “Dinosaur eggs and clutches from Pinyes locality (Upper Cretaceous, Southern Pyrenees): preliminary results”, signat per Bernat Vila i Àngel Galobart de l'ICP i Frankie Jackson de la Montana State University, aporta una visió global del jaciment d'ous de dinosaure de Punyes, enquadrant la seva importància dins del registre mundial d'aquest tipus de jaciments.

Els Pirineus, terra de dinosaures

Els jaciments del vessant sud dels Pirineus estan esdevenint claus en l'estudi i coneixement dels darrers deu milions d'anys d'existència dels dinosaures. La Conca de Tremp (Pallars Jussà), el sinclinal de Vallcebre (Berguedà), la Vall del Riu Sallent (Alt Urgell) i el flanc sud del Montsec (La Noguera) contenen un registre sedimentològic del Cretaci superior i Terciari, que va des del final del Campanià fins el Paleògen.

En aquestes conques s'està recuperant un gran nombre de restes de dinosaures, així com altra fauna de vertebrats, invertebrats i restes vegetals que són la base de l'estudi d'aquests paleoecosistemes. Així, Catalunya es proposa com un dels pocs llocs al món per comprendre què passava just abans de l'extinció que es va produir fa 65 milions d'anys i va acabar amb la presència dels dinosaures sobre la Terra.

Atractiu turístic

Aquesta recerca científica es converteix en divulgació gràcies a la presència al territori d'una xarxa de museus i centres d’ interpretació que ha començat a ser realitat gràcies a la proposta “Terra de dinosaures” que engloba el Museu de la Conca Dellà, el centre Dinosfera de Coll de Nargó, el centre d'interpretació del jaciment de Fumanya (Fígols i Vallcebre), el Museu Comarcal de Ciències Naturals de Tremp i el Museu Crusafont de Sabadell, pertanyent a l'Institut Català de Paleontologia.

En aquest sentit, el departament d’Innovació, Universitats i Empresa treballa actualment per promocionar els recursos turístics intangibles del territori, en el marc d’un pla d’actuacions turístiques de gran abast, que identifica prop de 2.000 recursos intangibles a Catalunya, que poden ser posats en valor com a atractiu turístic. Aquest és el cas dels jaciments de dinosaures disseminats per diverses comarques pirinenques i que constitueixen una magnífica plataforma per potenciar un turisme arrelat en la història, en aquest cas la prehistòria, del nostre país.

Un dels intangibles que identifica el Pla agrupa sota la mateixa marca –Catalunya abans de la humanitat: els últims dinosaures- els recursos turístics associats al patrimoni paleontològic català i que tenen com a un important referent el nou Museu de l’Institut Català de Paleontologia, a Sabadell.

Per aquest motiu, el conseller Huguet ha signat avui amb l’Ajuntament de Coll de Nargó i amb l’Institut Català de Paleontologia un conveni de col·laboració per promocionar els recursos turístics intangibles de la zona vinculats a la temàtica dels dinosaures.

30 de setembre del 2010 a les 13:55. Societat

Altres notícies recents

Veure l'arxiu de notícies

Altres notícies de la categoria Societat

Veure més entrades de la categoria Societat

amunt