Inici » Notícies » Societat

L'Alt Pirineu i Aran, el territori català amb un descens més acusat de la immigració

Joves de l'associació Amilacat de la Seu (Foto: ACN - Salomé Escribà)

La davallada ha estat del 2,81% en relació amb el 2009, dos punts per sobre de la mitjana catalana

El percentatge a l'Alt Urgell, que ha baixat del 18,10% al 15,4%, s'explica per l'augment de la població autòctona i els efectes de la crisi econòmica

Les xifres provisionals de padró de juliol de 2010 de la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania confirmen el canvi de cicle migratori que viu Catalunya després de la intensitat d’entrades viscudes durant els darrers anys. La comparativa amb les dades de juliol de 2009 mostra un descens del 0,8% pel que fa a població de nacionalitat estrangera, el que equival a 9.983 persones menys als registres dels ajuntaments.

L'Alt Pirineu i Aran és la demarcació que registra un descens més acusat, en concret del 2,81%, dos punts per sobre de la mitjana catalana. La població estrangera empadronada a juliol de 2010 representa el 17,2% del total. Les principals nacionalitats són Romania (16% del global d’estrangers), Portugal (13,2), Bolívia (9,6), el Marroc (9,3) i Colòmbia (5,2).

A l'Alt Urgell, d'una població de 21.951 habitants, 18.580 persones són de nacionalitat espanyola i 3.371 són de nacionalitat estrangera, xifra que representa un 15,4%, gairebé tres punts per sota del 2009 (18.10%). Un 51,3% (1.731) dels immigrants són homes, mentre que un 48,7% (1.640) són dones. La franja d'edat amb més persones de nacionalitat estrangera és la dels 30 als 44 anys, amb un 35,1%.

Segons ha explicat en declaracions a RàdioSeu el director territorial d'Acció Social i Ciutadania, Carles Vega, les dades del 2010 revelen que el que es detecta "no és tant una davallada de la immigració", que el 2009 era de 3.364 persones a l'Alt Urgell (només 7 persones menys que enguany), "sinó un augment de la població autòctona", que puja en 93 ciutadans més.

Pel que fa a les nacionalitats, a l'Alt Urgell predominen els immigrants de nacionalitat portuguesa, que són 1.031, una xifra que representa un 30,6% del total de la immigració alturgellenca. El segon col.lectiu més nombrós és el provinent del Marroc, que suma 236 persones, que suposen el 7% de la immigració total. Completen el llistat Colòmbia (233), Bolívia (208), Andorra (194), Romania (171), França (141) i Brasil (118). A l'Alt Urgell hi ha immigrants de 56 nacionalitats més.

A Catalunya

A Catalunya el descens de la immigració s’ha concentrat exclusivament entre els homes (-1,74 %) i s’ha notat especialment a la franja d’edat dels 15 als 29 anys (- 6,58 %). Per contra, entre les dones estrangeres es detecta un lleuger augment (0,33 %) i representen ja el 46,1 % del total d’estrangers a Catalunya. Segons el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, “aquest fet probablement tingui a veure amb els sectors econòmics on estan ocupades, que resisteixen la crisi econòmica en millors condicions”.

Les nacionalitats que registren un descens més acusat durant el darrer any són: Equador (-6.707 persones), Bolívia (-3.588), Argentina (-2.772), Brasil (-2.507) i Colòmbia (-1.772). També cal tenir en compte el possible efecte de les nacionalitzacions d’estrangers, que deixen de constar al registre com a tals per passar a engrossir la xifra de persones amb nacionalitat espanyola.

En paral·lel, hi ha altres nacionalitats que augmenten efectius, principalment Pakistan (3.635 persones), Marroc (2.464) i Hondures (1.580). Tot i això, en el comput global aquests increments no es tradueixen en un augment substancial ni són comparables a la intensitat d’entrades viscudes durant els darrers anys de bonança econòmica.

Més enllà dels descensos i augments més notables, les persones amb nacionalitat marroquina continuen al capdavant de la llista d’estrangers empadronats a Catalunya amb un 19,6 % del total, seguides per les persones de nacionalitat romanesa (8 %), equatoriana (6,3), boliviana (4,7) i italiana (4,1), que s’incorporen entre els cinc primers al passar davant de les persones amb nacionalitat colombiana. Per consultar la resta de col·lectius cliqueu aquí.

El resultat final a juliol de 2010 dóna un total d’1.241.522 persones estrangeres empadronades a Catalunya, el que equival al 16,4 % (dues dècimes menys que a juliol de 2009) del conjunt de la població catalana, que es manté lleugerament per sobre dels set milions i mig d’habitants.

15 de novembre del 2010 a les 18:31. Societat

Altres notícies recents

Veure l'arxiu de notícies

Altres notícies de la categoria Societat

Veure més entrades de la categoria Societat

amunt