L'Alt Urgell, entre les comarques amb més matrimonis de Catalunya
L'any passat van registrar-se 95 casaments, 7 menys que el 2008
Augmenta el percentatge de matrimonis exclusivament civils, ja que van ser el 70,5% del total
L'Alt Urgell se situa entre les comarques amb més matrimonis formalitzats durant l'any passat. Així ho indica l'Institut Català d'Estadística, que determina que el 2009 hi va haver 95 casaments alturgellencs, amb una taxa de 4,5 matrimonis per cada mil habitants, superior en dos dècimes a la d'ara fa dos anys. Tot i així, el número d'unions baixa en gairebé un 10% en relació amb el 2008, amb 7 cerimònies menys.
L'anàlisi de les dades també indica que augmenta el percentatge de matrimonis exclusivament civils, ja que van ser el 70,5% del total, deu punts per sobre en relació amb el 2008.
D'altra banda, a l'Alt Pirineu i Aran el número de matrimonis ha disminuït considerablement. Així, s'ha passat de 304 casaments el 2008, a 237 l'any passat. L'Alta Ribagorça, amb 12 unions, se situa entre les comarques catalanes que tenen menys cerimònies matrimonials.
Pel que fa al lloc del naixement, un 16% dels matrimonis a la vegueria són de persones del mateix municipi; un 19% de la mateixa comarca; un 22%, del mateix àmbit, mentre que un 47,3% pertanyen a la mateixa regió. Només un 9% dels casaments són de persones estrangeres.
Les causes del descens de casaments s'atribueixen a la crisi econòmica i a la diversitat d'estructures familiars que hi ha a la societat actual.
Dades catalanes
L’any 2009, es van celebrar 27.504 matrimonis a Catalunya, xifra que representa una disminució del 9,5% respecte al 2008 i que situa la taxa bruta de nupcialitat (matrimonis per cada mil habitants) en el 3,7‰, la meitat que l’any 1953 quan la xifra de matrimonis era similar a la d’ara. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el descens del nombre de matrimonis ha estat generalitzat a tot el territori, excepte a l’Alt Empordà, les Garrigues, el Priorat, la Noguera, el Gironès i el Pla de l’Estany, on els augments han estat de diferent intensitat.
Els matrimonis civils es consoliden com a forma majoritària de celebració (73,9%). Dins del conjunt de matrimonis de diferent sexe, els matrimonis catòlics segueixen perdent pes relatiu: l’any 2008 representaven el 29,9% i actualment són el 25,4%. A més, la disminució del nombre de matrimonis de l’any passat ha estat més accentuada en les celebracions catòliques que en les civils; les primeres han disminuït un 23,4% i les segones un 3,6% en relació amb el 2008.
L’increment del nombre d’estrangers en la població catalana s’ha reflectit en la composició dels matrimonis. El pes dels matrimonis entre persones de nacionalitat espanyola s’ha anat reduint l’últim decenni. L’any 2000 representaven el 93,9% del total de matrimonis i actualment són el 69,3%. Aquest canvi en la proporció és conseqüència de l’augment dels matrimonis mixtes, que l’any 2009 representaven el 23,6%, i dels formats per persones de nacionalitat estrangera, que representaven el 7,1%. Dins dels matrimonis mixtes, són més nombrosos els formats per homes espanyols amb dones estrangeres (15%), majoritàriament d’Amèrica del Sud, que a l’inrevés, de dones espanyoles amb homes de nacionalitat estrangera (8,6%).
L’edat mitjana a contraure matrimoni de les persones solteres descriu una trajectòria creixent. El 2009, l’edat mitjana en el primer matrimoni dels homes és de 32,9 anys i la de les dones de 31,7 anys, fet que significa que en els últims 10 anys ha augmentat 3,3 anys en el cas dels homes i 3,9 anys per a les dones.
Del conjunt de matrimonis registrats, 26.613 corresponen a parelles de diferent sexe i 891 a parelles del mateix sexe. La reducció ha afectat els dos tipus de matrimonis, però amb més intensitat els matrimonis de diferent sexe (-9,8%) que els del mateix sexe (-0,4%).
Distribució territorial dels matrimonis
Les taxes brutes de nupcialitat, que relacionen els matrimonis amb la població de cada territori, registren descensos significatius. Tots els àmbits territorials redueixen les taxes. Els valors més baixos es troben a les Terres de l’Ebre (3‰) i a l’Alt Pirineu i Aran (3,2‰) i els més alts al Camp de Tarragona (4‰) i a les Comarques Centrals (3,8‰).
Pel que fa a les comarques, les que han registrat valors més elevats de la taxa bruta de nupcialitat són el Pla de l’Estany (4,6‰), l’Alt Urgell (4,5‰) i el Baix Penedès (4,3‰). Per contra, les comarques amb una taxa més baixa són la Terra Alta (1,9‰) i l’Alta Ribagorça (2,1‰).
3 de desembre del 2010 a les 11:32. Societat
Altres notícies recents
- Un miler d'escolars participaran en el XXXII Cros de Primavera de la Seu
- Els alumnes de l'Escola Pau Claris gaudeixen amb l'obra 'La diadema'
- Community Manager i biotecnologia, nous cursos de la Universitat d'Estiu Ramon Llull Puigcerdà
- 600 alumnes del Pallars Jussà participen en tallers sobre trànsit
- L'acadèmia militar de Talarn seguirà oberta però a mig gas
Altres notícies de la categoria Societat
- 600 alumnes del Pallars Jussà participen en tallers sobre trànsit
- L'acadèmia militar de Talarn seguirà oberta però a mig gas
- Mor als 82 anys Josep Vilarrubla, 'Pep Diligent'
- Xerrada informativa sobre la prevenció de maltractaments a la gent gran
- El Ministeri de Defensa segueix sense aclarir el futur de l'acadèmia de Talarn



Cap de setmana - 2ª Pasqua
