Inici » Notícies » Urbanisme i comunicacions

El Túnel del Cadí compleix 25 anys

Túnel del Cadí

La infraestructura ha transformat les comarques del seu entorn i especialment la Cerdanya

En una entrevista a RàdioSeu, Joan Pous apunta que l'objectiu ara hauria de ser que una part de segones residències esdevinguin domicili fix

Ignasi Cervera

El túnel del Cadí compleix aquest dijous 25 anys. La infraestructura va ser inaugurada el 29 d’octubre de 1984 pel llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol. Durant aquest quart de segle, la connexió ha transformat la vida i l’economia de les comarques de l’entorn, però molt especialment de la Cerdanya.

Des del 1984, el túnel ha provocat un fort augment tant de l’activitat turística com de la construcció de segones residències, vinculades especialment a compradors de l’àrea de Barcelona.

Joan Pous, president del Consell Comarcal cerdà del 1997 i fins aquest any, considera que, amb tots els pros i contres, el balanç d’aquest 25 anys és positiu. “Cal recordar que l’Eix del Llobregat era realment un cul-de-sac i va ser un fet positiu per al Berguedà i revolucionari per a la Cerdanya; potser el canvi històric més important en tots els sentits”.

El també ex alcalde de Bellver recorda, en una entrevista a RàdioSeu, que l’arribada del túnel va imposar una forta pressió urbanística sobre els ajuntaments, però creu que a grans trets “s’ha respectat allò que s’havia planificat abans de l’obertura del túnel, quan ja es veia venir”. Tot i això, reconeix: “Potser el terreny que s’havia previst construir en cent anys s’ha cobert en només vint”.

Pous considera que ara l’objectiu hauria de ser que una part d’aquestes cases de cap de setmana es converteixin en primera residència: “Serà possible si la Cerdanya acaba de solucionar la millora de tots els serveis bàsics i tecnològics, perquè es podrà gaudir de tots els avantatges de la ciutat, amb més qualitat de vida i a només una hora i mitja de tot allò que ofereix Barcelona”.

Tot i el consens que genera el seu impacte econòmic, el túnel del Cadí no ha estat exempt de polèmiques indirectes, com ara les crítiques per l’oblit de les carreteres que l’envolten. La collada de Toses i els passos que enllaçaven les dues bandes del Cadí abans del túnel (Castellar de n’Hug, Josa, Sant Llorenç de Morunys i la C-26 de Solsona a Ripoll) mantenen el mateix traçat obsolet de dècades enrere i no se n’ha suavitzat gairebé ni un revolt durant aquests anys, mentre que la C-14 entre Oliana i Coll de Nargó no es va acabar de modernitzar fins al 2005.

Aquest greuge es van compensar amb la gratuïtat del túnel per als residents a Cerdanya, l’Alt Urgell i el Berguedà, que va entrar en vigor el 2007 després d’una llarga reivindicació ciutadana i que ha permès normalitzar definitivament la relació quotidiana entre aquestes comarques.

La Cerdanya, encarada a Barcelona

El túnel ha enfocat clarament les relacions de Cerdanya cap al Berguedà i Barcelona, però Joan Pous no creu que s’hagi perdut el contacte amb el Ripollès i amb les comarques de Girona. En tot cas Pous –que també és historiador- recorda que antigament ja hi havia hagut una relació intensa amb el vessant sud del Cadí fins que el tren la va decantar cap a Ripoll.

Un altre punt conflictiu de cara al futur pot ser el desdoblament de l’eix europeu E-9, que ara ja arriba fins a Berga. Des de Cerdanya es tem el dany que pot provocar l’autovia i el consegüent trànsit de camions en una comarca que ven paisatge. Malgrat això, reconeixen que tard o d’hora s’acabarà fent, a causa dels forts interessos econòmics que desperta el projecte, i treballen perquè quan arribi el moment es faci amb el mínim impacte possible.

28 d'octubre del 2009 a les 18:15. Urbanisme i comunicacions

Altres notícies recents

Veure l'arxiu de notícies

Altres notícies de la categoria Urbanisme i comunicacions

Veure més entrades de la categoria Urbanisme i comunicacions

amunt