Cap de setmana - 2ª Pasqua
La querella a Ribera d'Urgellet reobre la polèmica per les concessions de llicències
Obras Arfa acusa Antoni Capdevila, Antoni Fiol i Lidia Ribó de prevaricació i suborn, entre d'altres delictes.
L'alcalde defensa la innocència del consistori en la declaració al jutjat
La querella criminal interposada per una promotora contra l’alcalde de Ribera d’Urgellet, Antoni Capdevila; l'arquitecte municipal, Antoni Fiol; i la secretària, Lídia Ribó, ha obert una nova polèmica urbanística a l’Alt Urgell en relació a la concessió de permisos d’obres als ajuntaments de la comarca.
La promotora Obras Arfa, que ha presentat la querella, va fer públic el cas la setmana passada al considerar-se perjudicada pel fet que l’Ajuntament els va denegar presumptament una llicència urbanística per a un projecte de reparcel.lació i urbanització a la finca de la Coromina, al nucli del Pla de Sant Tirs. Segons va informar el diari Segre, es dóna el cas que, davant de la impossibilitat d’obtenir el permís, una part dels terrenys van ser venuts a una altra empresa que sí que hauria obtingut finalment el vistiplau per edificar. Obras Arfa considera que aquests fets suposen un cas de prevaricació.
En la demanda interposada també s’acusa Capdevila, Fiol –que alhora és alcalde d’Organyà- i Ribó dels delictes de suborn, d’ordenació del territori i de falsedat en document públic. Els tres encausats van declarar divendres passat davant del jutjat d’instrucció de la Seu d’Urgell i ara estan a l’espera que se celebri el judici.
Tot i les greus acusacions que s’ha presentat contra ells, de moment Antoni Capdevila s’ha mostrat tranquil i convençut que es demostrarà la innocència del consistori en l’afer. Capdevila nega haver comès cap irregularitat i assegura que compta amb el recolzament de la direcció general d’Urbanisme.
La polèmica per la finca de la Coromina arriba després que el mes de gener passat un altre municipi alturgellenc, Coll de Nargó, va viure un altre conflicte per la concessió presumptament irregular de llicències d’obra. En aquella ocasió, la font del conflicte era l'altura. La Direcció General d’Urbanisme del Govern català va declarar il.legal el permís donat per a la construcció d’un edifici de tres plantes al nucli urbà del poble. El bloc, que aleshores ja estava a mig construir, supera en 4,83 metres l’altura permesa, en una zona on les edificacions són de planta baixa més dos pisos. L’Ajuntament es va comprometre a acatar la sentència, tot i que un dels denunciants va instar l’ajuntament a complir-ho i ordenar-ne l’enderroc.
12 de maig del 2008 a les 20:44. Urbanisme i comunicacions
Altres notícies recents
- Un miler d'escolars participaran en el XXXII Cros de Primavera de la Seu
- Els alumnes de l'Escola Pau Claris gaudeixen amb l'obra 'La diadema'
- Community Manager i biotecnologia, nous cursos de la Universitat d'Estiu Ramon Llull Puigcerdà
- 600 alumnes del Pallars Jussà participen en tallers sobre trànsit
- L'acadèmia militar de Talarn seguirà oberta però a mig gas
Altres notícies de la categoria Urbanisme i comunicacions
- Retencions a la C-16 per obres de manteniment entre Cercs i Guardiola de Berguedà
- Organyà sol.licitarà que la restauració de l'església de Santa Maria s'inclogui en l'1% Cultural
- Albert Batalla critica la política d'infraestructures del govern espanyol
- Obres d'arranjament del paviment de la plaça dels Oms de la Seu
- Recollida de signatures a la Cerdanya en contra de la privatització del túnel del Cadí
Veure més entrades de la categoria Urbanisme i comunicacions