Albert Villaró reivindica a 'La companyia nòrdica' la memòria de "l'epopeia oblidada" dels carlins
Albert Villaró vol reivindicar amb la seva novel·la La companyia nòrdica el que qualifica com "l'epopeia oblidada" dels carlins a la Catalunya interior. Sobre aquest episodi històric, l'escriptor urgellenc establert a Andorra creu que encara a data d'avui "se n'ha parlat molt poc" i en fa una comparació amb un episodi molt conegut de la mateixa època com va ser la guerra civil dels Estats Units. Per Villaró, "si els nord-americans escriuen sobre la seva Guerra de Secessió, a Catalunya falta aquesta mirada sobre el passat i la lluita desesperada dels carlins contra la modernitat".
En pocs dies de presència a les llibreries, el nou llibre ha tingut una bona rebuda tant de la crítica com dels lectors. El volum ja s'ha començat a donar a conèixer i aquest dijous, dia 3, es presentarà a Barcelona. Serà, concretament, a les 7 del vespre a la llibreria Ona Llibres, al carrer Pau Claris 94, mitjançant una conversa entre Villaró i el periodista i escriptor Joan Safont.
Un altre tret destacat de La companyia nòrdica és que la història parteix de l'època en què Albert Villaró va treballar com a arxiver municipal de la Seu d'Urgell, quan va rebre el dietari d'un soldat prussià que va participar en la primera guerra carlina, Ulrich von Wilamovitz, botànic i violinista. La novel·la se situa a les "aspres" muntanyes del Prepirineu, en un triangle entre Sant Joan de l'Erm, Gavarra i Organyà. Una zona de l'Alt Urgell, a tocar del Pallars, que defineix com "un territori molt poètic".
En una entrevista l'ACN, Villaró recorda que el posicionament de bona part del moviment carlí a la Guerra Civil, quan es van alinear amb Franco, "ha fet que tot el carlisme català quedi en certa manera connotat al bàndol nacional" i s'hagi oblidat el fet que al segle XIX va ser "un moment molt important" en la història de Catalunya i "que s'ha explicat poc". En aquest sentit, l'autor recorda que el carlisme català "era una qüestió molt rural, de zones d'interior, mal comunicades, a la muntanya". Això, i el fet de ser vist com un moviment "retrògrad", ha fet que que se'ls hagi oblidat sense valorar el context d'aquella època i "el que eren: persones conscients del seu destí, que sospitaven que la seva era una causa perduda en la lluita contra la modernitat i l'anomenat progrés".
Un paisatge humanitzat però salvatge
Sobre el paisatge en el qual es desplega la seva novel·la, Albert Villaró subratlla que "no és el Pirineu axial d'alta muntanya, sinó aquell més humanitzat però encara salvatge", just al centre de l'Alt Urgell. Villaró creu aquest territori és "el far-west català, probablement: molt al marge de les carreteres i les rutes de cap de setmana, ja que tenen accessos molt dolents, però ofereixen un paisatge espectacular que marca la vida de la gent que hi viu i dels personatges".
Sobre la seva etapa com a arxiver a la Seu, Albert Villaró remarca que aquesta feina li va permetre conèixer gent diversa, com ara Joan Perucho, el qual assegura que per a ell va ser "com una revelació". La companyia nòrdica, conclou, és un llibre que feia anys que barrinava, començant pel títol: el té des de l'any 1982. Ha detallat que quan tenia 18 anys va anar de viatge a Suècia, i al centre d'una ciutat hi va veure uns grans magatzems amb aquest nom. "Era un títol que estava allà i al voltant del títol s'hi van anar afegint circumstàncies personals", ha precisat. Pel que fa al protagonista, l'Ulrich, hi ha afegit que "com en tots els viatges, hi ha un creixement personal" a mesura que el llibre avança.
En ple debat sobre el retorn al medi rural
D'altra banda, l'escriptor pirinenc creu que el context del llibre, tot i situar-se al segle XIX, enllaça perfectament amb el debat sorgit els darrers mesos sobre el desig de molta gent d'abandonar la ciutat i tornar a poblar els nuclis petits, arran de l'actual pandèmia. A la novel·la s'hi recull el fet "latent" de la "problemàtica entre la modernitat i l'antic règim, entesa com a mode de vida, i com s'abandona una manera de relacionar-se amb la natura per abraçar una manera més materialista de relacionar-nos".
L'editora del llibre, Glòria Gasch, hi ha afegit que s'hi barreja els subgèneres de novel·la de viatge històrica, naturalista i de fantasia, i que si bé al principi pot desconcertar, "és una manera més que el lector no intenti classificar la novel·la". Gasch defensa que l'escriptura de Villaró "és de gran qualitat i conserva el to d'oralitat", amb una "magnífica la recreació dels ambients".