L'Alt Urgell, el Barcelonès, el Berguedà i el Ripollès concentren els desplaçaments des de la Cerdanya en dies feiners

Els desplaçaments des de la Baixa Cerdanya entre setmana es concentren principalment en les seves tres comarques veïnes del sud (l'Alt Urgell, el Berguedà i el Ripollès) i també, fora del Pirineu, en la comarca del Barcelonès, segons l'anàlisi que ha fet el Departament de Territori i que s'inclou en l'inici d'un estudi per optimitzar la mobilitat de la Cerdanya i adaptar-hi l'oferta de transport públic a la demanda real.

En total, Territori calcula que des de la Cerdanya hi ha uns 8.303 desplaçaments diaris cap a comarques veïnes o cap a Barcelona en dies feiners. L'Alt Urgell és la comarca amb la qual hi ha més relació, amb prop de 2.000 moviments diaris (no es disposa de la xifra exacta), seguit de prop per Barcelona i el seu entorn, amb 1.554. L'intercanvi amb el Berguedà també és força significatiu, gràcies a la gratuïtat del túnel del Cadí per a residents. En canvi, la relació amb el Ripollès és menys intensa, per la manca d'una connexió moderna per la collada de Toses.

Pel que fa als desplaçaments interns, entre els mateixos municipis cerdans, es calcula que són uns 108.300 diaris, cosa que representa el 93% de la mobilitat cerdana entre setmana. Cal recordar que l'estudi no inclou el moviment de vehicles particulars que hi sol haver els caps de setmana i festius, molt més intens per la gran presència de segones residències i allotjaments.

L'objectiu del nou estudi serà conèixer l'oferta i demanda i procurar que tots els municipis tinguin un servei adequat, a més d'accés als seus CAP o centres sanitaris de referència. Així, el que es busca és connectar-los amb la capital comarcal, Puigcerdà, i amb d'altres poblacions de referència de la comarca o de comarques veïnes, a més de coordinar els serveis interurbans i els horaris entre els serveis regulars, escolars i de tren per fomentar la "intermodalitat".

El director de Transports i Mobilitat de la Generalitat, David Saldoni, va explicar la proposta divendres passat als alcaldes i a representants del Consell Comarcal, en una trobada telemàtica. Per Saldoni, "aquests estudis de millora del transport públic per carretera són molt importants pel territori, ja que a través d'un contacte directe amb els ajuntaments de la comarca es tenen en compte les seves peticions de millora, per acostar més el transport públic als ciutadans".

17 línies comarcals o supracomarcals

La Cerdanya compta actualment amb un total de 17 línies de transport públic per carretera, 11 d'elles a la demanda. N'hi que uneixen diferents municipis de la comarca amb Puigcerdà, i d'altres que connecten amb Barcelona, el Berguedà, l'Alt Urgell i Andorra. En l'àmbit ferroviari, Rodalies de Catalunya disposa de la línia R3, amb 6 expedicions diàries fins a Puigcerdà i 4 fins a la Tor de Querol.

El setembre de 2020 es va signar el conveni entre la Generalitat i el Consell Comarcal, per un import de 114.277 euros, per la gestió de la mobilitat en transport públic en determinats àmbits amb baixa demanda o per atendre necessitats específiques. En concret, el conveni empara la prestació dels serveis de transport de 6 recorreguts lineals, 4 de radials i serveis a la demanda.

Previsió de fer arribar les línies de Barcelona i Girona a la Guingueta d'Ix

Dins l'abast del projecte europeu ConnECT del programa Interreg Poctefa, es prolonguen diferents línies de transport públic per carretera a l'Espai Català Transfronterer, amb l'objectiu de suprimir l'efecte frontera, millorar l'accessibilitat i la interconnexió entre a municipis, regions i veïns a totes dues bandes de la frontera. Pel que fa a la Cerdanya, el projecte va implementar el setembre dues línies transfrontereres: Portè-Puigcerdà-Montlluís i Formiguera-Puigcerdà-Er. Properament també s'implementaran dues línies de llarg recorregut (les que connecten amb Barcelona i Girona), que perllongaran el seu itinerari fins a la Guingueta d’Ix, municipi fronterer amb Puigcerdà. Així, s'establirà la línia Barcelona-Puigcerdà-Llívia-La Guingueta d’Ix i la línia Girona-Puigcerdà-Llívia-La Guingueta d’Ix.

En aquest programa hi participen el departament català de Territori i Sostenibilitat, el govern regional d'Occitània-Pirineu Mediterrani i el Consell Departamental dels Pirineus Orientals.

Anàlisi inicial

La Baixa Cerdanya té una superfície de 546,69 km2, una població de 18.193 habitants, i una densitat mitjana de 33,3 hab./km2. Està formada per 17 municipis. Puigcerdà, amb 9.258 habitants, concentra poc més de la meitat de la població (50,9%) i exerceix com a capital no només administrativa sinó també sanitària, comercial i de serveis de la comarca. Bellver de Cerdanya, Alp i Llívia són els altres tres municipis més poblats. En aquest sentit, el tram viari Bellver-Alp-Puigcerdà-Llívia concentra la gran majoria dels habitants fixos de la vall.

La comarca és travessada de nord a sud per l'eix europeu E-9, que connecta la comarca tant amb el sud de França com amb Berga i Barcelona. D'est a oest, també compta amb l'N-260 (Eix Pirinenc), que connecta amb l'Alt Urgell, amb el Ripollès i també amb l'N-152 (per arribar a Llívia) i amb l'RN116 que connecta l'Alta Cerdanya amb Perpinyà. Com a carretera comarcal, que connecta la C-16 a Riu de Cerdanya amb l'N-260, a Queixans, hi ha la C-162.

Metodologia de l'estudi

Per dur a terme aquest estudi es realitzarà, en una primera fase, una anàlisi de la situació actual a partir de la recopilació de la informació dels següents aspectes: la informació sociodemogràfica, que tindrà en compte l'estacionalitat de la Cerdanya; la dels equipaments de la comarca; l'oferta i la demanda de la xarxa de transport col·lectiu i, per últim, un treball de camp on es faran entrevistes als principals agents i enquestes als ajuntaments. D'aquesta manera, l'estudi comptarà amb informació de primera mà sobre les problemàtiques i peticions del territori.

Posteriorment, es farà una diagnosi de la situació actual en matèria de mobilitat i transport col·lectiu; es definiran els criteris i les línies que seguiran les propostes de millora; i, per últim, se'n farà una valoració tenint present la demanda potencial, per a consensuar les propostes de millora dels serveis de transport públic a la comarca.