Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Andorra aprova la reforma de la Llei de la Funció Pública

Andorra aprova la reforma de la Llei de la Funció Pública

La mesura tira endavant amb la majoria de DA i amb el rebuig de tota l'oposició i dels sindicats, als quals el Govern demana que donin "una oportunitat" al nou text
Debat sobre la Llei de la Funció Pública (Foto: Consell General d'Andorra)
17/01/2019 19:30

El Consell General d’Andorra ha aprovat aquest dijous a la reforma de la Llei de la Funció Pública. La mesura ha tirat endavant amb la majoria formada pels 15 consellers del grup de Demòcrates per Andorra, mentre que els 13 restants, dels grups de l'oposició, hi han votat en contra.

La ministra andorrana de Funció Pública i Reforma Administrativa, Eva Descarrega, ha exposat, durant el debat previ a la votació de la llei, la necessitat que s'aprovés el text, el qual ha qualificat com de llei "d'oportunitats" i ha destacat que cal que se li doni temps per demostrar que així és. En aquest sentit, ha defensat que la modificació de la norma suposa una millora de les condicions de treball i fa que l'administració sigui "més àgil, més eficient i més sostenible". A més, ha argumentat que aporta millores en la mobilitat dels treballadors i que, pel que fa als complements, ha emfasitzat que es tingui en compte no només l'antiguitat sinó també la productivitat i la carrera professional.

Quant als retrets sobre la manca de consens, Descarrega ha reconegut que els hagués agradat arribar a un acord sobre la llei i ha lamentat que no fos possible. I és que tots els grups de l'oposició han coincidit en assenyalar que no s'han tingut en compte els treballadors i han posat en dubte que pugui ser una bona llei quan els qui l'han de complir hi han mostrat la seva oposició.

Valoració dels grups

El president del grup parlamentari liberal, Jordi Gallardo, creu que és una llei "contra la funció pública i contra els treballadors" i ha acusat DA d'haver "desmantellat" aquesta funció pública, tot fent diferències en les negociacions segons qui sigui l'interlocutor. A més, els ha retret la "manca de cintura política" en la negociació del text. Des del Partit Socialdemòcrata (PS), Rosa Gili va més enllà i creu que la llei és un reflex del que qualifica de "fracàs estrepitós de vuit anys de governs demòcrates". Gili ha acusat l'executiu "d'haver empitjorat les condicions laborals dels treballadors públics" i també d'haver "destrossat" tant la seva imatge com la motivació.

Per Unió Laurediana i Independents de la Massana, Josep Pintat ha qualificat el text de "nyap" que s'ha fet "sense consens i sense saber quina administració es necessita". Pintat creu que aquest redactat ha provocat "crispació" i ha defensat que "un país sense una funció pública eficient està condemnat a la mediocritat". Tant Pintat com el conseller de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) Víctor Naudi han arribat a demanar directament als consellers de l'equip de govern que no donessin suport a la llei, mentre que la consellera independent Sílvia Bonet ha posat en dubte que aquest sigui el millor moment per tirar endavant el text.

D'altres crítiques de l'oposició, segons informa l'ACN, han anat en el sentit que els treballadors públics perdin la categoria de funcionaris, que es toqui la política retributiva sense que hi hagi una justificació clara al darrere o que, en general, s'empitjorin les condicions. La ministra Eva Descarrega ha justificat que el nou model retributiu, passant de triennis a quinquennis i afegint els dos complements de carrera i productivitat, suposarà unes retribucions totals de 20,7 milions d'euros en 25 anys, mentre que el sistema de triennis hauria comportat 17 milions. En aquest sentit, ha reiterat la "sostenibilitat" del sistema que es proposa.

Nova protesta al carrer

Durant el debat de la llei, que s’ha allargat tot el matí, hi han estat presents representants dels sindicats, que aquest dimecres van convocar una protesta amb l'objectiu de manifestar el seu rebuig tant a aquest text com a d’altres lleis laborals, a més de per defensar els drets socials dels habitants del Principat andorrà. A la mobilització, que es va dur a terme a l’espai que havia d’ocupar l’edifici de The Cloud a Andorra la Vella, hi van assistir més de 700 persones.