Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Andorra apuja el salari mínim un 3,2% i limitarà l'augment dels lloguers

Andorra apuja el salari mínim un 3,2% i limitarà l'augment dels lloguers

El Govern respon a les queixes per l'augment del cost de la vida al Principat. També s'ha acordat prorrogar els contractes d'arrendament i mesures per incrementar l'oferta de pisos
Jordi Cinca i Xavier Espot (Foto: Govern d'Andorra)
09/01/2019 17:05

El Govern d'Andorra ha anunciat aquest dimarts un paquet de mesures que tenen per objectiu millorar la capacitat adquisitiva dels habitants del Principat. El cap de Govern, Antoni Martí, i els ministres de Finances, Jordi Cinca, i d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, han exposat als sindicats i als representants del sector empresarial les decisions preses per l’Executiu, que afecten principalment els salaris, les pensions i els contractes d’arrendament d’habitatges.

El Govern ha subratllat com a principal mesura l'increment del salari mínim fins als 1.050 euros; és a dir, un 3,2% més respecte dels 962 actuals. Així, "es dóna compliment al compromís electoral de respectar la recomanació del Consell d’Europa de situar el salari mínim al 50% del salari mitjà", va explicar Cinca. Pel que fa a la resta de salaris de fins a 24.000 euros anuals, l'increment serà d'acord amb l'IPC avançat del 2018, que estarà entre el 0,7% i el 0,8%. Això significa que l'augment del salari mínim enguany serà quatre vegades per damunt de l'IPC.

La millora de l'SMI tindrà efecte aproximadament sobre unes 3.000 persones, ja sigui amb una jornada completa o parcial. A més a més, incrementar el salari mínim també té efecte sobre les prestacions socials, que es calculen en base al LECS (Llindar Econòmic de Cohesió Social), i per tant també hi haurà un impacte econòmic de 235.000 euros anuals d’augment de les prestacions. En aquest cas repercutirà en més de 1.100 beneficiaris.

Augment de les pensions

En la mateixa línia, el Govern ha acordat incrementar també en un 3,2% totes les pensions de jubilació, viduïtat i invalidesa que no arribin al salari mínim quan s’hagin cotitzat més de 25 anys. Aquesta mesura s’aplicarà als residents, atès que es configura com un complement no contributiu a càrrec del Govern, per garantir la sostenibilitat del fons de pensions de la CASS. Així, hi haurà més de 3.700 beneficiaris, i l’impacte econòmic serà d'uns 700.000 euros anyals.

Els ministres han assegurat que aquestes mesures s’han pres tenint en compte la millora global de la situació econòmica del país, però especialment "la creixent preocupació entre la classe mitjana per la pèrdua de poder adquisitiu".

Augment dels lloguers només d'acord a l'IPC

Pel que fa a la polèmica sobre els abusos en el preu dels lloguers, el Govern andorrà ha decidit prorrogar durant un any tots els contractes d’arrendament que vencin durant el 2019, de manera que només s'hi incrementar el preu en funció de l’IPC. La pròrroga, tanmateix, no tindrà efecte quan hi hagi un acord entre les dues parts per a un nou contracte.

Igualment, s’ha volgut buscar una solució per tal de donar resposta a aquelles persones que ja hagin patit un increment exagerat en el preu del lloguer. Així, en cas que per culpa d’aquest increment se situïn per damunt del llindar per sol•licitar un ajut a l’habitatge de lloguer, s’ha decidit que s’hi podran acollir igualment. Aquesta decisió té l’objectiu de donar temps fins que s’acabi l’anàlisi de les dades sobre la situació del mercat de l’habitatge i sobre el nombre de pisos buits, i fins que s’observin els primers efectes del Projecte de llei de mesures urgents per a l’arrendament d’habitatges. Aquest pla preveu, entre d'altres, incentius fiscals per a la compra d’habitatges destinats al lloguer, incentius urbanístics, increments fiscals per als habitatges buits o d’ús turístic i modificacions a la Llei d’arrendament de finques urbanes per facilitar el lloguer de pisos no reformats.

A més, el Govern està negociant un conveni amb l’Andorran Banking perquè cedeixin els habitatges que tenen en propietat al Govern perquè es puguin destinar a persones en situació de vulnerabilitat. Igualment, s’han incrementat els habitatges socials gestionats pel Govern, amb previsió d’arribar als 52 la propera legislatura, i també s’han flexibilitzat els requisits per accedir als ajuts a l’habitatge de lloguer, i s’ha incrementat la partida prevista per al 2019.

Finalment, també s’introduirà una modificació a la Llei d’embargament perquè hi hagi tres subhastes, en lloc de dues, i que la primera d’elles sigui amb un preu de sortida del 90% de la valoració del bé (actualment la primera i la segona són el 70 i el 50%). Així, es vol evitar que s’adjudiquin els béns per un preu molt inferior al valor real, cosa que perjudica les persones que tenen dificultats econòmiques.