Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Andorra commemora el 80è aniversari de l'inici de la radiodifusió al Principat

Andorra commemora el 80è aniversari de l'inici de la radiodifusió al Principat

Aquest dimecres, 7 d'agost, s'ha fet a Encamp una taula rodona amb extreballadors de Ràdio Andorra i Sud-Radio. També s'ha inaugurat una exposició que es podrà visitar fins a l'11 d'octubre
Inauguració de l'exposició sobre els 80 anys de radiodifusió a Andorra (Foto: Comú d'Encamp)
07/08/2019 19:00

Aquest dimecres, 7 d'agost de 2019, es compleixen 80 anys de la primera emissió de Ràdio Andorra i, amb ella, l'inici de la radiodifusió al Principat. Per això, al llarg del dia el Govern andorrà i el Comú d'Encamp han programat diverses activitats per commemorar aquell projecte que va marcar la posada en marxa d'aquest mitjà al país i que, a més a més, va tenir una gran repercussió a escala europea, juntament amb la posterior creació de Sud-Radio, que emetia des del port d'Envalira, a 2.400 metres d'altitud.

La jornada ha començat amb una taula rodona, moderada per la periodista Noemí Rodríguez, que ha comptat amb la presència de diverses persones que havien treballat en alguna d'aquestes dues emissores històriques. És el cas de Carmen Alonso (Carmen del Monte), locutora famosa durant molts anys a Ràdio Andorra; Gualbert Osorio (periodista, administrador judicial de Ràdio Andorra, autor de Ràdio Andorra. La història d'un mite que va fer història), Agustí Pifarré (locutor i tècnic dels estudis de Ràdio Andorra al Roc de les Anelletes); Jean Clergue (tècnic de Ràdio Andorra a l’edifici del Pui d’Encamp); Thierry Bernard (últim director de Sud-Ràdio); Maria Àngels Roig (locutora de Sud-Ràdio) i Joan Font (periodista i locutor de Sud-Ràdio).

Tots els convidats han coincidit a recordar la gran repercussió que van tenir en el seu moment tant Ràdio Andorra (especialment a la dècada de 1950) com Sud-Radio, tant al Principat com als països veïns. Prova d'això són els milers de cartes que rebien dels oients i el fet que encara avui sigui recordada la frase amb la qual sempre es presentava l'emissora pionera del país: "Aquí Radio Andorra, emissora del Principado de Andorra". Per això, els extreballadors han lamentat la manera com aquests projectes van acabar desapareixent. Sobre aquest punt, però, Agustí Pifarré ha apuntat que una de les causes d'aquesta decadència va ser "la nul·la andorranització" d'aquestes emissores, que va fer que, tot i l'èxit exterior, la població local se'n distanciés i no se les fes seves.

Després d'aquest debat s'ha inaugurat una exposició sobre aquests 80 anys de ràdio, que es podrà visitar a la sala del Comú d'Encamp fins a l'11 d'octubre. La mostra l'ha inaugurat la cònsol menor encampadana, Esther París. A la tarda s'ha fet una visita guiada pels antics estudis de Sud-Radio que, tot i el pas dels anys i la duresa climàtica del port d'Envalira, encara conserven intactes molts dels equips que a la seva època la van convertir en la ràdio d'ona mitjana amb més potència d'emissió d'Europa.

Finalment, al vespre s'ha previst un sopar i un ball en el qual es recupera la música que sonava a l'època daurada d'ambdues emissores.

Els inicis d'un emblema

Després de les primeres emissions a l'estiu de 1939, més endavant els estudis de Ràdio Andorra s’instal·larien al roc de les Anelletes. Ràdio Andorra va portar la seva veu arreu d’Europa i més enllà, essent de les poques ràdios que va continuar emetent durant la segona guerra mundial. La seva potència era impressionant, i el seu so publicitari “Aquí radio Andorra, emissora del Principado de Andorra” va esdevenir una insígnia coneguda més enllà de les fronteres.

Uns quants anys més tard naixeria l’altra emissora que es va instal·lar al país: Sud-Ràdio. La història ha volgut que aquests dos noms hagin deixat un patrimoni rellevant marcat, essencialment, pels dos edificis (al Pui d’Encamp i al Pic Blanc) amb les seves instal·lacions respectives, que són el testimoni de l’evolució de les tècniques de radiodifusió i que ens han arribat pràcticament intactes. Aquest patrimoni també s’acompanya de les vivències de les persones que han treballat a les dues emissores des dels diferents àmbits de coneixement, ja sigui de direcció, de programació, treballs tècnics, animadors, locutors i locutores o bé administració.