Andorra commemora els 25 anys de la Constitució amb l'acord amb la UE a l'horitzó
Andorra ha commemorat aquest dimecres el 25è aniversari de la seva Constitució, que es va aprovar el 14 de març de 1993. L'entrada en vigor de la Carta Magna va suposar, a nivell polític, l'entrada del país veí a la modernitat, després d'haver-se regit al llarg de set segles amb un sistema d'arrel feudal des de la signatura dels Pariatges l'any 1278, quan es va crear la figura del coprincipat entre el bisbe d'Urgell, Pere d'Urtx, i el comte de Foix, Roger Bernat III.
Tot i que el Consell General andorrà és un dels parlaments més antics -al 2019 celebrarà el 600 aniversari-, fins al començament de la dècada de 1990 el país no disposava de cap norma que establís per escrit els drets i deures tant dels ciutadans nacionals com tampoc dels residents, que s'havien multiplicat al llarg de la segona meitat del segle XX. El risc que això suposava fins i tot per garantir la sobirania nacional, davant els intents de la monarquia espanyola d'entrar a formar part del coprincipat, van portar a elaborar l'actual Constitució, que van votar el 75% dels 9.123 andorrans amb dret a vot que hi havia el 1993. El 'sí' va vèncer per àmplia majoria.
L'acte central de la commemoració s'ha fet aquest dimecres i ha tingut com a un dels eixos centrals l'actual negociació d'un altre repte polític: l'acord d'associació amb la Unió Europea. En el seu discurs, el síndic general, Vicenç Mateu, va reclamar consens i visió de futur a tots els grups parlamentaris, als quals va voler subratllar que "el manteniment de l’statu quo esdevé inviable". En aquest sentit, el dirigent del parlament andorrà va va comparar els neguits que pot provocar la incertesa de l’acord amb Europa amb els que hi va haver durant el disseny i tramitació de la Constitució ara fa just 25 anys. Mateu va reblar que "les pràctiques dels qui es creuen més espavilats que la resta no haurien de tenir ja cabuda a Andorra" i que "cal que abandonem la recerca del guany individual".
Tot i aquesta crida, segons ha informat El Periòdic, el discurs del síndic va ser criticat pels grups de l'oposició, que consideren que el Govern està portant amb poca transparència les negociacions amb Brussel·les. Van posar com a exemple les pressions de França per rebaixar el diferencial de preu del tabac, un punt amb el qual Andorra vol mantenir el seu criteri de preus. El portaveu d’Unió Laurediana, Josep Pintat, reclama que quedi clar que aquest acord "no es negocia amb França sinó amb la Unió Europea". Des d'SDP, Víctor Naudi va recordar que en el procés constituent es va fer per un ampli consens, que considera que no hi ha actualment pel que fa al diàleg amb la UE. El conseller del PS, Pere López, hi va afegir que el paral·lelisme que va fer Mateu entre la Carta Magna i l’acord amb Europa "no és del tot encertat" perquè un acord bilateral "no té l’abast d’una Constitució". Finalment, pels Liberals, Jordi Gallardo hi veu "opacitat" i conclou que ara mateix el Consell General està "a anys llum de l’esperit polític de la Constitució".
Crida a aturar els "atacs personals"
Des de DA, que té majoria al Consell, Ladislau Baró va recordar que la Constitució també va portar moments de discrepància però que finalment es va assolir el consens. En aquesta línia, Baró va afirmar que "cal encara una mica d’esforç per reproduir el clima de consens que va presidir el tram final del procés constituent".
Sobre aquest punt, en el seu discurs Vicenç Mateu també va fer un toc d'atenció perquè s'acabi amb els "atacs personals" que estan marcant aquesta legislatura, perquè considera que estan creant "una atmosfera política difícilment respirable". Mateu apel·la a la "cortesia parlamentària" i a no traspassar a l'àmbit personal les discrepàncies polítiques.
