Andorra detalla la candidatura a Patrimoni de la Humanitat que inclouria la Catedral de la Seu
El Govern d'Andorra ha confirmat aquest dimarts la intenció de liderar la candidatura transfronterera que podria permetre que la Catedral de la Seu d'Urgell sigui declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La ministra andorrana de Cultura, Olga Gelabert, ha detallat que el projecte, centrat en els orígens d'Andorra com a país, engloba 11 esglésies i monuments del Principat, als quals s'hi sumarien el temple urgellenc i també el Castell de Foix, a l'Arieja. L'objectiu seria que la proclamació arribés l'any 2019, quan se celebraran els 600 anys del Consell de la Terra.
Gelabert ha reconegut que la candidatura encara està en una fase d’estudi de viabilitat. La idea ja es va plantejar per primera vegada ara fa just dos anys, i ara es comença a concretar els edificis que en formarien part. L’arquitecte Joan Reguant n'ha donat a conèixer els detalls en una reunió de cònsols, ja que molts dels monuments inclosos en la proposta encara no tenen definits els entorns de protecció. L’acollida dels comuns ha estat favorable, segons ha informat El Periòdic.
De la Catedral de la Seu, el document inicial en destaca que "és un temple catòlic dedicat a Santa Maria situat a la Seu d’Urgell, seu catedralícia del Bisbat d’Urgell i principal temple de la diòcesi", com també el tret distintiu que "és l’única catedral íntegrament romànica de Catalunya", datada del segle XII.
Entre els monuments escollits pel que fa a Andorra mateix hi ha Casa de la Vall, la seu històrica del Consell General a Andorra la Vella. També han estat seleccionats Sant Joan de Caselles, Sant Romà de les Bons i la Torre dels Moros, Sant Martí de la Cortinada, Sant Climent de Pal, Santa Coloma, la balma de la Margineda, el roc d’Enclar, Sant Serni de Nagol i Sant Miquel d’Engolasters. Pel que fa al Castell de Foix, és una construcció que presideix el paisatge urbà de la capital de l'Arieja. El monument és conegut per la seva relació amb Andorra i pel fet d’estar associat al catarisme, i va ser mencionat per primera vegada al principi del segle XI.
Andorra ja disposa de dos elements dins del catàleg de patrimoni de la humanitat de la Unesco. L’any 2004, la Vall del Madriu-Perafita-Claror es va proclamar patrimoni cultural. Durant una dècada, però, no hi va haver consens per desenvolupar un Pla de gestió que ja és una realitat i s’està desenvolupant. I l’any 2015, la Unesco va declarar les Festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus dins la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La candidatura va ser impulsada pel Govern d’Andorra, amb la participació dels governs espanyol i francès.