Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Apareixen restes d'una ocupació del turó del castell de Llívia a l'època visigòtica

Apareixen restes d'una ocupació del turó del castell de Llívia a l'època visigòtica

La campanya de prospecció d'aquest juliol també ha trobat alguna ceràmica romana, però no es pot constatar que hi hagués un hàbitat d'aquella etapa en aquest indret
Treballs arqueològics a les restes de l'antic castell de Llívia (Foto: ACN)
16/07/2021 10:25

Els sondejos duts a terme durant aquest mes de juliol per un equip d'arqueòlegs a l'entorn del castell de Llívia han servit per treure a la llum diverses restes que constaten que aquesta zona va estar ocupada durant l'època visigòtica, entre els segles V i VII. Tot i això, encara no s'han trobat evidències sobre l'existència d'un hàbitat romà a la zona del turó més propera a l'actual nucli de població. Sí que han aparegut, però, algunes poques restes de ceràmica d'aquesta època en superfície en punts pròxims a les muralles.

Tot aquest material s'estudiarà per decidir si s'hi continuen fent sondejos els anys vinents, amb la idea de poder conèixer més a fons quins van ser els primers pobladors d'aquest entorn. El professor d'arqueologia clàssica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director de les excavacions de 'Iulia Libica', Cèsar Carreras, fa una bona valoració de la primera campanya duta a terme per cinc arqueòlegs a la part alta del Puig del Castell de Llívia.

Carreras ha explicat a l'ACN que s'ha pogut excavar fins a trobar la roca i que s'han trobat diversos horitzons cronològics d'època moderna i de l'edat mitjana. D'aquesta darrera etapa, a més, s'hi ha trobat "bones estructures" d'un poblat o gairebé una ciutat, amb la qual cosa, si s'explorés com a jaciment medieval, es trobarien restes d'entre els segles IV i XV.

Tot i que els sondejos duts a terme fins al moment descarten que hi hagi cap estructura o horitzó cronològic d'època romana republicana o iberoceretana, Carreras creu que els elements de ceràmica d'aquest període que s'han localitzat al turó fan pensar que era un lloc al qual s'hi anava de temporal. Així, una de les seves possibles funcions seria la de punt de vigia en èpoques de guerra i una altra hipòtesi passa perquè l'ocupessin durant els mesos d'estiu. Tot i això, diversos historiadors han apuntat a la possibilitat que hi hagués un poblat, tenint en compte que les comunicacions de l'època passaven per Cerdanya.