Arrenquen les Jornades de Teologia a la Seu
Les Jornades de Teologia que organitza la Delegació d'Ensenyament del Bisbat d'Urgell han començat aquest dijous a la Sala de Cultura de Sant Domènec. Les xerrades, que s'endinsen enguany en els límits de la vida i els desafiaments de la bioètica des d'una opció cristiana, es perllongaran fins demà divendres, amb la presència de més de 160 persones.
El director de les Jornades, Francesc Torralba, ha manifestat que l'objectiu de la trobada és "tractar la bioètica amb una clara aposta per acollir la vida, especialment la més vulnerable i necessitada de cura". El teòleg català indica que s'intentarà "explorar les diferents posicions en els dilemes de l'origen i el ï¬nal de la vida, amb l'evolució que ha experimentat el diàleg bioètic des de la dècada dels setanta del segle XX ï¬ns a l'actualitat".
Un dels ponents, el director de la càtedra andalusa de Bioètica de la Facultat de Teologia de Granada, Francisco Alarcos, ha centrat la seva primera ponència en la bioètica com a nova disciplina. Així, ha parlat de com va aparèixer, el seu desenvolupament històric i els elements fronterers entre l'inici i final de la vida. Això, diu Alarcos, "planteja interrogants de tipus ètic en la presa de decisions en l'àmbit de la vida personal, social i cultural".
Per la seva banda, l'arquebisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives, ha presidit la inauguració de les jornades, posant èmfasi en el valor de la vida i de la família i de les estructures socials que sorgeixen del nucli familiar, en parlar de la propera celebració del Sínode de les Famílies; i també en la singularitat i la importància del tema de l'ètica i de l'amor i la defensa de la vida, "una tasca oberta i no únicament confessional".
Reflexió ètica
Francisco Alarcos, director de la Càtedra Andalusa de Bioètica de la Facultat de Teologia de Granada, ha encetat aquest matí l'edició d'enguany de les Jornades de Teologia del Bisbat d'Urgell, amb una àmplia reflexió, dividida en tres ponències al llarg del dia, sobre els valors que implica la pròpia expressió "bioètica" ("l'ètica i la vida") i molt especialment en l'aplicació pràctica en dues etapes que són claus: l'inici de la vida, quan es poden plantejar qüestions com l'estatut ètic de l'embrió humà, l'avortament, la fecundació in vitro, etc; i, d'altra banda, els dilemes que es plantegen en situacions terminals de l'existència, com l'eutanàsia, el suïcidi assistit o la limitació de tractaments terapèutics, entre d'altres".
Tot i que la professió mèdica ha elaborat diversos codis ètics per tractar alguns dels dilemes que esmenta el ponent (dilemes, puntualitza, "que afecten tant a creients com a no creients"), aquests codis, que parteixen bàsicament del principi deontològic hipocràtic de "no maleficència" (el metge mai no pot actuar per fer mal al pacient), considera que han d'anar evolucionant per tal de donar respostes als problemes que es deriven precisament del desenvolupament tecnològic de la ciència mèdica, els quals fan possible "prolongar la vida d'una manera extraordinàriament inhumana".
Alarcos fa èmfasi en el fet que en la discussió sobre els avenços en els tractament de determinades malalties greus, com a fruit de l'experimentació biomèdica, i els dilemes que aquestes pràctiques plantegen en l'àmbit de la bioètica, és important tenir molt present que, "més enllà de l'opinió de professionals de la salut o dels propis pacients, cal aplicar de manera prioritària en principi de justícia en la distribució dels recursos disponibles, i és en aquest aspecte on entraríem en l'àmbit de la biopolítica, al qual es fa referència en el títol de les Jornades".
Tres ponències per divendres
Les Jornades continuen aquest divendres amb la intervenció del doctor Francesc Torralba, catedràtic de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, que durant la sessió del matí desenvoluparà les ponències "La gestió ètica de la vida no humana. Nocions d'ecoètica" i "Els comitès d'ètica com a òrgans de deliberació i presa de decisions", i a la tarda parlarà d'"Acollir la vulnerabilitat i potenciar l'autonomia".