Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Arxivades les diligències contra els alcaldes de la Seu d'Urgell i Oliana per haver obert locals per a l'1-O

Arxivades les diligències contra els alcaldes de la Seu d'Urgell i Oliana per haver obert locals per a l'1-O

Albert Batalla celebra la fi del procediment però lamenta que s'hagi traslladat a l'àmbit judicial demandes polítiques. Entre els 32 batlles a qui s'ha tancat l'expedient també hi ha els de Bellver, Tremp, Sort i el Pont de Suert
Concentració a la plaça de les Monges per defensar les urnes (01.10.2017)
19/02/2019 14:35

La Fiscalia de l'Estat ha arxivat finalment les diligències que havia obert contra l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, i contra 31 alcaldes més de la demarcació de Lleida pel fet d'haver obert locals per a la celebració del referèndum sobre la independència de Catalunya, el dia 1 d'octubre de 2017. A l'Alt Urgell, també ha estat arxivada la investigació a l'alcalde d'Oliana, Miquel Sala

La interlocutòria feta pública pel fiscal conclou ara que les accions dutes a terme pels electes investigats "no van tenir incidència efectiva en l'obertura de centres de titularitat municipal", ni de manera activa ni per omissió. L'escrit reconeix que la Generalitat no els va demanar la cessió de locals, sinó que va comunicar-los que el Govern faria servir aquests espais públics com a centres de votació, tret que els consistoris hi presentessin alguna objecció.

El text també detalla que els 32 alcaldes van signar decrets de conformitat el 7 de setembre de 2017 i que la policia judicial va rebre les resolucions el mateix dia; és a dir, el dia abans que el Butlletí Oficial de l'Estat espanyol (BOE) publiqués una resolució del Tribunal Constitucional que declarava il·legal el referèndum català.

Pel que fa a les declaracions de suport al referèndum que van aprovar la immensa majoria d'ajuntaments catalans, com ara el de la Seu, el fiscal conclou que aquests manifestos no tenien cap efecte jurídic, sinó només polític, i que per tant els alcaldes no van incórrer en desobediència ni prevaricació.

Després de conèixer la notificació, aquest dimarts l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, ha valorat com a "bona notícia" que la Fiscalia hagi arxivat les diligències perquè considera que això "contribueix a normalitzar el que forma part d'un debat democràtic". En aquest sentit, Batalla reivindica novament que fomentar que la població pugui votar "no hauria de formar part en cap cas d'un debat judicial". 

Presos i exiliats

Batalla ha aprofitat per expressar el desig "que el debat sobre el futur polític de Catalunya es plantegi en termes democràtics, d'urnes i de debat polític" i que es deixi de banda "la via de la persecució judicial". Pel que fa justament a l'actual judici contra els líders polítics i socials catalans, el batlle urgellenc lamenta que aquesta persecució "s'està aplicant encara a les persones que estan declarant davant el Tribunal Suprem o les que estan forçadament fora del país".

Batalla conclou que aquest arxivament hauria d'"inspirar" a la resta d'agents judicials a fer el mateix amb la resta de polítics locals investigats i a "absoldre els presos polítics que estan sent jutjats". Per això, tot i el tancament d'aquest capítol, fa un balanç crític d'una mesura judicial "a la qual no hauríem d'haver arribat mai" perquè "el que vam fer l'1-O és ajudar a què la gent pogués votar i pogués expressar democràticament quina era la seva opinió respecte al futur del país".

Casos arxivats

Pel que fa a la resta de l'Alt Pirineu, entre els alcaldes a qui s'ha arxivat ara les diligències també hi ha Xavier Porta (Bellver de Cerdanya), Joan Ubach (Tremp), Josep Bellera (la Pobla de Segur), Jordi Navarra (Sant Esteve de la Sarga), Raimon Monterde (Sort), Gerard Sabarich (Rialp) i José Antonio Troguet (el Pont de Suert).

A la regió de Lleida, s'ha tancat l'expedient als batlles de Tàrrega, Cervera, Solsona, Balaguer, les Borges Blanques, Juneda, Artesa de Segre, Bell-lloc, Bellvís, el Palau d'Anglesola, Fondarella, Golmés, Linyola, Torregrossa, Guissona, Aitona, Almacelles, Almenar, Alpicat, Rosselló, Seròs, Torrefarrera i Bellpuig. L'únic electe a qui se li manté la investigació és al d'Alcarràs, Miquel Serra, en aquest cas perquè presumptament va desobeir una ordre de la Guàrdia Civil.