Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Bona resposta a la recuperació del Congrés Internacional d'Història dels Pirineus

Bona resposta a la recuperació del Congrés Internacional d'Història dels Pirineus

Historiadors i experts han presentat, a la Seu i Andorra la Vella, les seves comunicacions sobre fets relacionats amb la serralada. L'esdeveniment no es feia des de 1998 i és la primera vegada que ha tingut lloc en territori pirinenc
19/06/2017 11:20

El tercer Congrés Internacional d'Història dels Pirineus, a la Seu d'Urgell i Andorra la Vella, s'ha desenvolupat amb satisfacció per part dels organitzadors per la quantitat i qualitat de comunicacions presentades i per la participació activa d'historiadors i experts de tots els vessants de la serralada. Feia prop de vint anys que no se celebrava l'esdeveniment, tenint en compte que els anteriors van ser el 1988 a Cervera i el 1998 a Girona, per la qual cosa aquesta ha estat, a més a més, la primera vegada que es duia a terme plenament en territori pirinenc.

La inauguració va tenir lloc divendres passat a la Seu, a l'església del Seminari Diocesà, i va comptar amb la intervenció del ministre de Cultura del Govern d'Andorra, Èric Jover, que va posar de relleu la bona col·laboració existent actualment entre el Principat i la capital de l'Alt Urgell a l'hora de fer accions conjuntes com aquesta. Jover va dir que precisament aquestes activitats han de servir per esponjar les fronteres i perquè el Pirineu treballi conjuntament.

Alhora, el ministre va destacar el vincle existent entre el passat i el present, i va posar com a exemple la presentació aquests dies del nou representant del copríncep francès, una de les tradicions polítiques estretament lligades a l'evolució històrica d'Andorra. Sobre aquest punt, aquest congrés ha servit per presentar el nou Centre d'Estudis Polítics, integrat a l'Institut d'Estudis Andorrans, coorganitzador de l'esdeveniment juntament amb la UNED de la Seu i l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell (IECAU).

La tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de la Seu, Mireia Font, ha destacat que el fet d'acollir el Congrés és coherent amb l'aposta que els darrers anys ha fet la ciutat pels estudis històrics, amb accions com ara la potenciació de l'Espai Ermengol, el cicle 'Parlem d'Història', les altres propostes impulsades des de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell o bé, aquest any mateix, la creació de les beques d'estudis Ciutat d'Urgell. Font també s'ha felicitat de la bona sintonia actual amb Andorra ja que "moltes d'aquestes accions serien impensables sense aquesta col·laboració estreta".

La conferència inaugural va ser a càrrec de la historiadora basca i catedràtica de la UNED María Jesús Perex Agorreta, que en la introducció va expressar el desig que el congrés tingui continuïtat de cara als propers anys, quan arribi el moment que es disposi de prou treballs nous per fer-ne una altra edició. La professora va explicar la seva recerca sobre com era el País Basc a l'època de l'Imperi Romà.

Per part del Bisbat d'Urgell, el vicari general, mossèn Ignasi Navarri, ha reflexionat sobre la importància de conèixer com moltes de les grans fites de la història van néixer de propostes humils, i va posar d'exemple la creació i creixement d'empreses explicada aquests mateixos dies dins de la Trobada Empresarial. De la seva part, el director de la UNED de la Seu, Xavier Sopena, ha valorat especialment l'alt nivell de les comunicacions presentades, cosa que demostra que la recerca sobre la història dels Pirineus viu un bon moment.

Comunicacions

La presentació de comunicacions va començar dissabte amb dues recerques arqueològiques cabdals per al territori amfitrió: la possible descoberta del temple primigeni de la Catedral de la Seu (s.V-VI), a càrrec d'Òscar Augé, i les noves troballes al Jaciment de la Roureda de la Margineda, que segueix generant incògnites i teories sobre el seu passat i els seus orígens.

El primer dia de comunicacions també es va parlar, entre d'altres, de la Vilavella del Castellet, el paisatge urbà de la Seu d’Urgell medieval (Laura de Castellet), el Pla de Beret, l’habitatge a les Valls d’Andorra en l’alta edat moderna (David Mas), l’ocupació del territori de la Cerdanya entre els s. IV A.C. i V D.C., el termalisme prehistòric el jaciment neolític de la Feixa del Moro, la força de Sant Vicenç (Susanna Vela i Albert Villaró), els Pirineus i la Segona Guerra Mundial; estudi demogràfic de l'Andorra moderna, la immigració francesa a Catalunya als segles XVI i XVII, la cacera de bruixes, l'afincament de la família genovesa dels Dòria a Arfa (Carlos Ángel Rizos), catalanisme i professionals sanitaris a la Cerdanya, la família Martí de les Bons, l’alou en la documentació urgellenca d’època comtal (Oliver Vergés Pons), el Bisbat d’Urgell als segles VI-VIII (ponència de Carles Gascón), els Fets de Maig de 1937 a la Seu (Pau Chica), conflictes i relacions entre comunitats del Pirineu al segle XIX, regeneracionisme versus conservadorisme a l'Alt Urgell durant la Segona República (Amadeu Gallart i Sol Gasch), les famílies Sangermés i Delamòga d’Unha, primera actuació arqueològica a Castellbò (Josep Medina i Joan-Ramon González), evolució de Sant Vicenç dels Torrents (Climent Miró), l'organització territorial del Bisbat d'Urgell al segle XIV (Josep M. Palau), la presa de la frontera a Puigcerdà el 1937, patrimoni bèl•lic al Pallars Sobirà, la Seu d'Urgell durant la II República (Albert Royo), el paper comercial dels Pirineus durant l’edat moderna (Patrici Pojada), els canvis recents a la Vall del Madriu, i la industrialització al Berguedà del s. XIX.

Diumenge es va completar el programa amb resums de treballs sobre temes com ara el culte funerari al Montsec entre els segles VI i XI, la implantació de la normativa fabriana al Consell General d’Andorra, la presència de Jacint Verdaguer als butlletins del CEC, intercanvis culturals i tecnològics al Romànic català (Laura de Castellet, l'impacte del reconeixement de la UNESCO en les falles, les aquae sacrae del Pirineu, el Juberrià com a primera cultura pirenaica, l'excursionisme de muntanya al segle XIX i com a cloenda, els regals institucionals del municipi de la Seu durant la primera meitat del segle XVIII (Carmen Xam-mar i Lluís Obiols).

 

  • Inauguració del III Congrés Internacional d'Història dels Pirineus, a la Seu
  • Presentació de comunicacions al Congrés d'Història, a Andorra la Vella (Foto: IECAU)