Caixa Catalunya promou les pastures a la Muntanya d'Alinyà
Caixa Catalunya i la Fundació del Món Rural han impulsat la iniciativa “Guardabosc” per fomentar la ramaderia extensiva. La iniciativa demostra que la pastura permet controlar de forma natural i econòmica el creixement del sotabosc, rebaixant el risc d’incendis forestals. Caixa Catalunya desenvolupa de forma integral aquest tipus de gestió mediambiental a la Muntanya d'Alinyà, un dels espais que té en propietat.
L’objectiu és múltiple: mitjançant l’aprofitament de l’alimentació dels animals proposa fer una gestió natural del paisatge; eliminar l’excés de sotabosc i, per tant, prevenir el risc d’incendis; ajudar a revitalitzar la ramaderia de muntanya, promocionar l’ofici de pastor i contribuir al manteniment de races autòctones.
Per tal de difondre el valor de la pastura de sotabosc i donar impuls a les noves vies de desenvolupament rural, Caixa Catalunya i la Fundació del Món Rural han reunit aquest dimecres a Barcelona professionals del sector ramader, propietaris forestals i representants de l’administració per celebrar la “Jornada Guardabosc”. Durant l’acte s’han posat en comú experiències d’èxit de gestió del territori amb mitjans naturals i s’han presentat iniciatives per impulsar l’economia ramadera d’alta muntanya, com la creació de la primera escola de pastors de Catalunya, al Pirineu, i que aviat es posarà en funcionament, amb el suport i l’assessoria de l’Obra Social de Caixa Catalunya.
La muntanya d'Alinyà
La Muntanya d’Alinyà, a l’Alt Urgell, té 5.350 hectàrees. L’Obra Social de Caixa Catalunya n’és la propietària des del 1.999. És l’espai natural en mans privades més gran del país i l’actuació més important de Caixa Catalunya en protecció del territori. Situada entre la Serra del Cadí i la Vall del Segre és un veritable Parc Natural, d’elevat interès paisatgístic i natural. Només en observació de fauna, és l’únic punt d’Europa on es poden veure les quatre grans espècies d’aus rapinyaires (l’aufrany, el trencalòs, el voltor negre i el voltor comú)
Les últimes dècades ha patit una important davallada de població. L’any 1.940 hi vivien 635 persones i ara hi ha permanentment unes 70 persones. Els seus habitants han mantingut les activitats tradicionals de muntanya com són la ramaderia extensiva de vaques i ovelles i els conreus de patata del bufet, molt apreciada en el mercat. Ambtot, la pèrdua de població ha comportat, com en molts pobles del Pirineu, un descens de les activitats agrícoles i ramaderes. En conseqüència, hi ha hagut molts camps de conreu abandonats i ha augmentat la superfície de bosc.
El Pla de Gestió de la finca, elaborat per l’Obra Social de Caixa Catalunya, promou el desenvolupament de diversos itineraris per visitar, conèixer i gaudir dels valors naturals i de paisatge de l’entorn. Per millorar-ne la conservació forestal s’ha aplicat l’estratègia de la iniciativa “Guardabosc”, d’aprofitar la pastura per a gestionar el creixement del sotabosc i, alhora, potenciar els ramaders d’alta muntanya d’Alinyà.
L’Obra Social de Caixa Catalunya els ha proporcionat diferents ajudes (ha construït o restaurat coberts, abeuradors, bordes, triadors, basses per bestiar boví, etc.) ha recuperat antigues rutes de transhumància, els ha facilitat la pastura i els ha procurat caps de bestiar autòcton per incloure als seus ramats (en total: 50 cabres Rasquera i Pirenaiques, 22 ovelles i 3 bocs de raça Aranesa, 12 cavalls de raça Asturcona, 3 ases de raça Catalana i 5 gossos de raça Muntanyes del Pirineu).
En total hi ha 4 pastors amb ramats diferents pasturant tot l’any la finca: en Josep Fité, l’Agustí Tarrés i el matrimoni de Martí i Dolors Ainat, amb ramats d’ovelles ripolleses i araneses i en Juanjo Lecum, amb cabres.
En Juanjo Lecum és el més jove de tots. Té 37 anys. És fill d’Oliana, on va treballar durant 14 anys com a paleta. Sempre havia somniat poder viure del camp, així que l’any 2.000 es va llançar a l’aventura i es va traslladar a a Perles, prop d’Alinyà. Allà va seguir treballant en el sector de la construcció i es va iniciar en la professió de pastor. El seu primer ramat tenia 6 cabres que li va cedir l’últim pastor de cabrum que quedava a la zona. A partir del 2005 es dedica només a la pastura. Mitjançant un acord amb l’Obra Social de Caixa Catalunya, en Juanjo està permanentment als terrenys de la Muntanya d’Alinyà, pasturant amb els 50 caps de bestiar cabrum que li ha proporcionat l’entitat. Amb la seva activitat produeix carn ecològica de cabrit de gran qualitat que després comercialitza, el que li permet viure de la pastura.