Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Carlos Barrera, Paco Boya i Mireia Boya, entre els candidats a síndic d'Aran

Carlos Barrera, Paco Boya i Mireia Boya, entre els candidats a síndic d'Aran

L'exdiputada, ara desvinculada de la CUP, es presenta a les eleccions al Conselh Generau amb la llista Amassa. L'acord de finançament, les protestes pels atacs de l'ós i la desprotecció de l'aranès per part de l'Estat, entre els punts que han marcat la legislatura
Ple del Conselh Generau d'Aran (CGA)
08/05/2019 10:35

Les eleccions del 26-M a la Val d'Aran seran no només municipals i europees sinó també per escollir el Conselh Generau. Enguany s'hi presenten 6 llistes: Convergència Democràtica Aranesa (CDA), Unitat d'Aran (UA), PRAG (Partit Renovador d'Arties-Garòs), Amassa, Ciutadans i Unides Podem. 

La principal novetat entre els aspirants a síndic és Mireia Boya. L'exdiputada al Parlament -que recentment va abandonar la CUP després de denunciar l'assetjament d'un militant d'aquest partit- es presenta com a cap de llista d'Amassa. Els principals favorits a la victòria són l'actual síndic, Carlos Barrera (CDA), que ha ocupat el càrrec les darreres dues legislatures (de 2011 a 2019) i també en tres legislatures anteriors (1995-2007), i el socialista Paco Boya (UA), que va ser síndic entre 2007 i 2011. El darrer mandat ha estat marcat per la Llei de Finançament de l'Aran, els atacs de l'ós bru al bestiar i la protecció de l'aranès.

Als anteriors comicis, Barrera va guanyar amb majoria absoluta en fer decantar un conseller cap a la seva formació per 9 vots. L'únic conseller del PRAG, José Antonio Bruna, es presenta com a número 2 del seu partit i el primer lloc l'ocupa Rafael Hinojosa. De la seva part, Amassa es presenta com un partit "occitanista, assembleari, d'esquerres i progressista", que té com a objectiu "posar fi al bipartidisme", informa l'ACN. L'any 2015 es van presentar amb el nom de Corròp a les eleccions municipals a Les, on va aconseguir dos regidors, i a les eleccions al Conselh Generau només es va presentar a un terçó, on va obtenir un 14,52% dels vots, però sense aconseguir cap dels tres consellers en joc. Pel que fa a Unides Podem es presenta a síndica Paula Gonzàlez i per Ciutadans, Joan Estevez.

El Consell General d'Aran, l'òrgan de govern de la Vall d'Aran, és format per tretze consellers que es trien a cadascun dels sis terçons, la divisió històrica de la vall. El nombre de consellers o conselleres que s'escolliran per cada terçó és el següent: Pujòlo i Arties e Garòs, dos membres cadascun; Castièro, quatre membres; Marcatosa i Lairissa, un membre cadascun; Quate Lòcs, tres membres. En total, a la Val d'Aran, estan cridades a les urnes, 7.121 persones.

Acord de finançament i atacs de l'ós

El final de la legislatura ha estat marcat per la rúbrica del nou model de finançament amb la Generalitat. El passat mes de març el Consell Executiu es va reunir a l'Aran i va donar llum verda a un finançament que el 2023 hauria d'arribar als 29 milions d'euros. Amb aquesta xifra acordada, per una durada de cinc anys, es dona estabilitat a l'executiu aranès, i es permet que el territori disposi dels recursos suficients per tenir autonomia de gestió.

Els darrers anys també han estat marcats per les protestes de la vall per la presència de l'ós bru i pels seus atacs mortals contra el bestiar. Una queixa que ja no es limita als ramaders i s'estén també al sector turístic, que tem que aquest fet espanti els visitants durant els mesos de calor. Des que va acabar la hibernació, ara fa poques setmanes, ja s'ha pogut constatar un mínim de dos atacs a bestiar dins de la vall, tots dos causats pel conflictiu ós Goiat, del qual el Conselh Generau reclama des de fa temps que sigui expulsat dels Pirineus. El síndic d'Aran, Carlos Barrera, sempre s'ha mostrat molt crític amb la gestió dels óssos.

L'IEA denuncia desprotecció de l'aranès

La Unió Europea (UE) ha admès, aquest 2018, la petició dels membres de l'Institut d'Estudis Aranesi (Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana) per denunciar els incompliments de l'Estat espanyol en la protecció, conservació i promoció de la llengua occitana a què obliguen les lleis i els compromisos adquirits pel govern espanyol, més tenint en compte que l'aranès és llengua oficial a Catalunya i per extensió a l'Estat.

Aquesta legislatura, Govern, Conselh Generau d'Aran i UdL han signat un conveni perquè les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) es puguin fer en aranès. Així, aquest 2019 s'inclourà aquesta opció en els enunciats de l'examen d'Història, matèria obligatòria per a tot l'alumnat.