El Llibre blanc de les estacions de muntanya estarà enllestit a finals d'any

Catalunya disposarà a finals d’any d’un Llibre blanc de les estacions de muntanya, segons ha anunciat aquest dissabte el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, en el marc de la Taula estratègica de les estacions de muntanya, que s’ha reunit al Pont de Suert (Alta Ribagorça). Calvet també ha avançat que “els primers mesos de l’any 2020 portarem al Parlament l’actualització de la Llei de Muntanya perquè pugui iniciar la seva tramitació”. El conseller ha aclarit que la normativa “ha d’actualitzar els instruments que ja tenim incorporant criteris de sostenibilitat o de canvi climàtic”.

La Taula va acordar fa un temps encarregar la redacció d’un Llibre blanc que analitzés la situació i els reptes actuals de totes les estacions de muntanya catalanes, públiques i privades, d’esquí alpí i nòrdic, per consensuar línies d’actuació tant a curt com a llarg termini que en garanteixin la viabilitat. Es preveu que la redacció del Llibre conclogui a finals d’any, proposant accions tenint en compte el context general del mercat, tant pirinenc com europeu i mundial, per conèixer la percepció dels usuaris de les estacions de muntanya catalanes s’estan duent a terme enquestes, així com entrevistes als ens gestors de les estacions; l’ordenació del territori, les polítiques ambientals de muntanya i les mesures d’adaptació al canvi climàtic; l’estructura empresarial de les estacions d’esquí, que inclourà una anàlisi comparativa entre elles, així com un estudi dels impactes econòmics i socials en el territori, i les infraestructures, els accessos i la mobilitat sostenible.

Planificació del territori

Calvet ha donat compte durant la Taula de diversos dels instruments de planificació territorial i urbanisme de l’Alt Pirineu i l’Aran. En concret, ha detallat el Pla director de sòls no sostenibles, que pretén revisar sectors no urbanitzables per tal d’adequar alguns dels seus paràmetres o, fins i tot, desclassificar-los, "si es considera que no tenen el grau de sostenibilitat social, econòmica, ambiental i paisatgística que es requereix avui en dia”. També ha parlat del Pla director de càmpings, que ha de regular i impulsar aquesta activitat "tan important per al territori".

Calvet ha volgut posar igualment en valor les estacions d’esquí existents a Catalunya, que “generen un impacte directe al territori de 250 milions d’euros, més una repercussió indirecta que pot arribar als 500 milions”. El conseller ha afegit que “per cada lloc de treball que es crea en una estació amb remuntadors se’n poden arribar a crear set a la comarca”. En temporada hivernal, especialment, les estacions són el principal factor generador de rendes i ocupació a les comarques pirinenques. "D’aquí la importància de comptar amb una política governamental consensuada que n’asseguri el futur", ha afirmat.

La Taula, on també hi ha participat el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, és un ens de cooperació entre els actors públics i privats implicats en el funcionament d’aquestes infraestructures clau per a les comarques pirinenques. En formen part representants de la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments, consells comarcals, diputacions i del Consell General d’Aran. Igualment, en són membres l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Muntanya (ACEM), la Mancomunitat de municipis de promoció de l’esquí nòrdic, la Federació Catalana d’Esports d’hivern (FCEH) i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).

Projectar els Pirineus com a marca

El conseller Calvet ha presidit també aquest dissabte la 38a reunió del Consell General de Muntanya, l’òrgan col·legiat de consulta i d'assessorament del Govern en totes les qüestions relatives a la política de muntanya. En aquesta trobada s’han exposat les línies mestres que seguirà el Govern quan, d’aquí tres mesos, assumeixi la presidència rotatòria de la Comunitat de Treball dels Pirineus a través de la Direcció General d’Afers Exteriors. Es tracta d’un organisme de cooperació transfronterera del qual formen part el Principat d’Andorra, l’Aragó –que ostenta actualment la presidència-, Catalunya, el País Basc, Navarra, i Nova Aquitània  i  Occitània, a França.

El conseller ha explicat que, durant la presidència catalana de l’ens, es vol "promocionar i projectar els Pirineus com a marca”, i que la Generalitat té entre mans “un projecte interdepartamental anomenat “País viu” que permetrà afrontar problemes com el despoblament i que atacarà problemes relacionats amb les infraestructures, les telecomunicacions i les activitats”.

Catalunya tindrà l’ocasió de presidir la Comunitat de Treball durant la fase d’aplicació de l’Estratègica Pirinenca. És un full de ruta treballat durant deu anys que vol desenvolupar polítiques comunes relacionades amb la protecció ambiental i l’adaptació al canvi climàtic; la promoció d’iniciatives econòmiques al territori, i la mobilitat, connectivitat i accessibilitat de les regions pirinenques.

El Consell General de Muntanya el conformen, a més de representants de la Generalitat, membres dels consells comarcals de l’Alt Urgell, l'Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès i el Solsonès i del Consell General d'Aran. També hi ha un representant escollit pels municipis de cadascuna de les tres zones de muntanya de més superfície i representants dels municipis aïllats de muntanya.

Màster en Gestió d’Àrees de Muntanya

Durant el Consell General de Muntanya també s’ha fet balanç del primer any del màster en Gestió d’Àrees de Muntanya, una formació de postgrau pionera a l’Estat que ofereix formació específica en planificació i gestió per al desenvolupament sostenible d’aquests espais, tant des de l’àmbit públic com de la iniciativa privada.

El màster l’ofereixen els departaments de Geografia de cinc universitats: Universitat de Lleida (coordinadora), Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de Barcelona i Universitat Rovira i Virgili. El passat mes de juny es va graduar la primera promoció, amb 13 alumnes que van cursar el màster en un any.

Finalment, durant el Consell General de Muntanya s’ha donat compte del projecte de dinamització territorial Un país d’oportunitats, un país viu, que impulsa el Govern. El seu objectiu és avançar en la coordinació de les polítiques públiques de la Generalitat relacionades amb el desenvolupament local i la competitivitat territorial.

Ajuts a l’emprenedoria

El conseller ha presidit igualment el consell rector de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), dependent del seu departament. Allà, Calvet ha remarcat que “l’IDAPA té el pressupost més alt de la seva història, un milió d’euros, que servirà per promocionar el territori a través d’ajuts, sobretot a l’emprenedoria”.

Al consell s’ha fet balanç de la campanya A la muntanya, deixa’t guiar que vol impulsar la contractació de guies professionals difonent el valor afegit que aporten a la població que es decideix a descobrir el territori pirinenc mitjançant el senderisme. El web de la campanya ofereix, a més d’informació sobre els motius per contractar un guiatge en les sortides de muntanya, un directori per contactar amb guies locals, segons el territori que cobreixen i la temàtica de les sortides. A hores d’ara, un total de 33 professionals s’han inscrit en aquest directori.