Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / La Cerdanya tem quedar partida davant d'una desescalada per províncies i reivindica la seva unitat territorial

La Cerdanya tem quedar partida davant d'una desescalada per províncies i reivindica la seva unitat territorial

El Consell Comarcal defensa que es tingui en compte les regions sanitàries o, fins i tot, fer plans "a més petita escala". El greuge se suma a l'actual tancament provisional de la frontera
Panells que indiquen els límits provincials de Lleida i Girona a la carretera N-260, al límit entre Bellver de Cerdanya i Isòvol (Foto: ACN)
29/04/2020 19:15

El pla de desescalada diferenciat per províncies, presentat aquest dimarts pel president espanyol Pedro Sánchez, ha estat rebut amb indignació a la Cerdanya, on es veu com una proposta "amb una visió centralista i centralitzadora que no obeeix ni a criteris tècnics ni epidemiològics". Ho ha denunciat la presidenta del Consell Comarcal, Roser Bombardó, que alerta que el territori que gestionen pot "quedar dividit en dos". Un reforç de la divisió provincial que se suma a la ja coneguda partició de la vall entre els estats espanyol i francès, arran del Tractat dels Pirineus de 1659, i que amb la crisi del coronavirus s'ha agreujat a causa del tancament provisional de fronteres.

Bombardó recorda que hi ha onze municipis cerdans (els de la plana de Cerdanya, Puigcerdà inclòs) que pertanyen a la demarcació de Girona, i sis més (els de la Batllia i el Baridà) que formen part de la de Lleida. Per això, la presidenta del Consell ha defensat la unitat de la vall i demana que l'aplicació de la desescalada es faci "tenint en compte les regions sanitàries, en aquest cas la de l'Alt Pirineu i Aran", o que, fins i tot, els municipis puguin tenir més pes de decisió en la planificació de les mesures que poden ser pertinents "a més petita escala".

Bombardó ha dit a l'ACN que si "la divisió provincial ja presenta habitualment certs problemes", ara implicaria "tallar molts moviments naturals de la població". En aquest sentit, creu que s'hauria de marcar una diferència entre els entorns rurals, des d'on es parteix "d'una situació més beneficiosa", i els de caire urbà. Finalment, ha sentenciat: "Veig molt més semblant la Cerdanya com a una, que no pas que aquesta part de Cerdanya -en referència al Baridà, on viu- s'assimili a Lleida ciutat; o la part de Girona, a Girona ciutat".

"Es legisla des d'un despatx"

De la seva banda, l'alcalde de Bellver de Cerdanya, Francesc Xavier Porta, ha lamentat que des del govern espanyol "no s'aplica el seny i es legisla des d'un despatx que ignora absolutament la realitat". Porta ha recordat que l'eliminació d'aquesta divisió provincial "és un fet que la comarca ja venia reivindicant des de fa temps" perquè "el criteri territorial ha de tenir en compte aspectes com ara l'afinitat, el tipus de societat, la demografia i les condicions geogràfiques", entre d'altres.

El batlle bellverenc també ha recordat que, a banda dels consultoris mèdics, un dels dos Centres d'Atenció Primària que hi ha a la comarca, i que depèn precisament de Puigcerdà, és al seu municipi, que forma part de la demarcació de Lleida. Per aquest motiu, es pregunta "com explicaran a la població on han d'anar a partir d'ara". A més a més, per acabar-ho d'adobar, en aquest equipament de Bellver també es passa consulta a veïns de pobles com Isòvol, que pertany a la demarcació de Girona.

Poder anar de Puigcerdà a Portbou, però no a Bellver

Si es limita els moviments entre províncies, tal com s'ha denunciat les darreres hores a les xarxes socials, això pot comportar situacions paradoxals com, per exemple, que un veí de Bellver pugui anar a Lleida però no a Puigcerdà, i que alhora un habitant de la capital cerdana es pugui desplaçar fins a Portbou o fins a Blanes però no pugui apropar-se a Bellver. Tot plegat pot condicionar de manera greu l'activitat quotidiana de la comarca.