Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / CIU lamenta la negativa del Tripartit a declarar el corb marí espècie cinegètica

CIU lamenta la negativa del Tripartit a declarar el corb marí espècie cinegètica

La federació nacionalista considera que aquesta au és nociva per als ecosistemes fluvials del Pirineu i Prepirineu català La Societat de Pescadors d'Oliana protegeix la piscifactoria amb xarxes per evitar captures excessives
Corb marí al riu Segre
25/02/2009 19:31

El diputat de CiU i alcalde de Sort, Agustí López, ha retret als grups que donen suport al Govern la seva negativa a declarar abans de sis mesos el corb marí espècie cinegètica, com a mesura de control d’una espècie nociva per als ecosistemes fluvials del Pirineu i del Pre­pirineu català". López ha qualificat de “plaga” l’increment del cens de corbs marins des de fa 10 o 12 anys als cursos mitjos i alts dels rius pirinencs.

Pel diputat, la presència d'aquesta au 'desequilibra els ecosistemes fluvials mitjançant l’aniquilació massiva de les seves espècies piscícoles'. López també creu necessari “endegar una recerca del nombre de truites i altres peixos que els corbs marins capturen als rius catalans, basada en l’estudi de continguts estomacals i molt espe­cialment en el recompte d’otòlits de peixos”.

Agustí López ha subratllat que “la Unió Europea ha eliminat el corb marí del llistat d’espècies animals protegides i que, per exemple, a França s’autoritzen i es maten 30.000 corbs marins l’any”. I és que pel diputat de CiU “convé controlar amb una certa urgència la població de corb marí, fins i tot planificant la reducció del nombre d’individus d’aquesta espècie per tal d’alleu­gerir la pressió sobre la truita comú als rius”.

En el marc de la Comissió de Medi Ambient i Habitatge, el diputat nacionalista ha explicat que fa tan sols uns 10 anys que el corb marí (Phalacroco­rax carbo), també anomenat cormorà, vola per damunt dels trams mitjos i alts dels rius dels Pirineus catalans. A hores d’ara són dues les grans aus que sobrevolen els rius pirinencs, el corb marí i el bernat pescaire, cap de les quals és oriünda. I indica: “Sense cap mena de dubte són els principals actors de la considerable davallada de les poblacions piscícoles fluvials, tot i que la major part és atribuïble al primer”.

De fet, la seva voracitat és tal que fins i tot a la piscifactoria del Pont de Suert (Alta Ribagorça), gesti­onada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i que es dedica a la cria de truites i la cria de llúdrigues en captivitat, “ara fa uns 4 anys que va ser coberta amb xarxes per evitar que els corbs marins hi fessin captures excessives”. El mateix va haver de fer la Societat de Pescadors d’Oli­ana (Alt Urgell), per defensar els alevins de truita de la piscifactoria privada que gestionen per repoblar aquell tram del riu Segre.

Cal tenir en compte que d’un temps ençà el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha autoritzat diverses actuacions dels agents rurals per a foragitar dels arbres de les riberes fluvials on aquestes aus pescadores tenen els seus nius, o dor­miders, mitjançant trets a l’aire. Certament, “els resultats han estat ben minsos pel que fa a la reducció del nom­bre d’exemplars de corb marí als rius del Pirineu i del Prepirineu català, i tampoc es poden cobrir amb xarxes tots els cursos fluvials d’aquest àmbit per tal d’evitar les baixes generalitzades de truites”, indica López.