CiU reclama el traspàs de la titularitat del Bosc d'Arnui a l'Ajuntament de Llavorsí
El diputat de CiU i Alcalde de Sort, Agustí López, ha presentat al Parlament una proposta de resolució per tal d’instar el Govern de la Generalitat a “sol•licitar al Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, del qual depèn la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, el traspàs a favor de l’Ajuntament de Llavorsí de la titularitat del Bosc d’Arnui”. Segons afirma López, “fins a data d'avui, després de cinc Reials Decrets encara hi ha a Catalunya dos finques forestals propietat de l’Estat i no traspassades: una és el Mont d’Arnui, a Llavorsí, i l’altra està situada als vessants de l’embassament de Santa Anna, al Pallars Jussà".
El grup de CIU manifesta que tenint en compte que el Bosc d’Arnui està inclòs a l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu i a l’espai anomenat Alt Pallars de la Xarxa Natura 2000, i que s’han tramitat diverses iniciatives parlamentàries al Parlament de Catalunya i a les Corts Generals, la darrera de les quals aprovada al Senat el 27 de juny de 2006 per majoria, "cal reprendre aquest tema i presentar aquesta Proposta de Resolució al Parlament, per tal que el Bosc d’Arnui passi definitivament a mans de l’Ajuntament de Llavorsí”.
Tal com ha destacat el diputat nacionalista, “des del segle XVI fins a finals del XIX es va produir la degradació dels boscos de tota la serralada pirinenca, i la pràctica eliminació d’alguns per l’intens ús que se’n va fer per tal d’obtenir la llenya i el carbó que feien funcionar les fargues catalanes escampades per moltes contrades, que disposaven de jaciments de minerals ferrosos, i produïen ferro”. Amb un entorn de desforestació notable, que va causar una important variació en el comportament de les dinàmiques fluvials sobretot a la conca del barranc d’Arnui, afluent del riu Noguera Pallaresa pel seu marge dret, Llavorsí fou víctima els dies 7 i 8 de novembre de 1907 d’uns històrics aiguats. En augmentar la quantitat d’aigua retinguda, els obstacles formats pels materials arrossegats no van resistir el pes i van rebentar, deixant-la anar i causant considerables estralls.
Arrel d’aquests fets luctuosos, produïts en darrera instància per la sobreexplotació dels boscos l’any 1928 la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre va iniciar l’expropiació del Bosc d’Arnui, juntament amb unes 40 finques particulars enclavades, per poder executar uns importants treballs de reforestació. Després de la Guerra Civil espanyola, els boscos públics van ser assignats a un organisme anomenat Patrimoni Forestal de l’Estat, adscrit al Ministeri d’Agricultura. I l’any 1952 el General Franco va signar una Llei per la qual el Servei Hidrològic-Forestal passava a dependre de la Direcció General del Patrimoni Forestal, del Ministeri d’Agricultura.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de l’any 1979 va reconèixer competències exclusives de la Generalitat de Catalunya en matèria de monts, aprofitaments i serveis forestals, vies pecuàries, etc. El Reial Decret 1950/1980, de 31 de juliol, sobre el traspàs de competències de l’Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria de conservació de la naturalesa, va establir el traspàs d’un seguit de serveis i de mitjans fins llavors gestionats per l’ICONA, amb els corresponents inventaris de béns i de drets.