Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Comença la restauració del sarcòfag de Sant Ermengol

Comença la restauració del sarcòfag de Sant Ermengol

La peça d'art ha estat recollida aquest dijous de les dependències del Museu Diocesà d'Urgell, on estava custodiada El procés de recuperació es durà a terme al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya
Sarcòfag Sant Ermengol
03/11/2011 17:48

El Bisbat d'Urgell ha anunciat aquest dijous, coincidint amb la festivitat de Sant Ermengol, que el sarcòfag del patró de la diòcesi serà restaurat durant els propers sis mesos. La peça d'art ha estat recollida avui mateix de les dependències del Museu Diocesà d'Urgell, on estava custodiada.

La restauració, que es realitzarà al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya de la Generalitat, es durà a terme gràcies a una subvenció del Departament de Cultura. Les restauradores que se’n faran càrrec són Montserrat Xirau i Gemma Planas.

El sarcòfag és una peça en fusta policromada del segle XVII on s’hi representen, en la part externa, diferents escenes de la vida del sant bisbe. L'interior conté encara l’encoixinat tèxtil original, que també serà restaurat. L’exterior de l'arca està afectat per la pèrdua en alguns llocs puntuals de policromia i per múltiples taques de cera, conseqüència de la verenació al sant quan el sarcòfag formava part del culte a la Catedral de Santa Maria d’Urgell.

La restauració de la peça d'art s’emmarca en la campanya que la Delegació de Patrimoni del Bisbat manté oberta en els darrers anys per recuperar el ric patrimoni de la nostra diòcesi, i especialment per a la restauració de les peces vinculades al bisbe sant Ermengol.

Breu història de Sant Ermengol

Fill dels vescomtes Bernat i Guisla del Conflent, Sant Ermengol nasqué probablement a Aiguatèbia, residència de la família vescomtal. Era nebot del bisbe Sal·la, del qual fou auxiliar i, després, successor en el govern de la seu urgellenca.

Instituí la canònica (1010) i la va fer aprovar pels altres prelats de la provícia eclesiàstica de Narbona i pel papa Sergi IV (1009-1012). Començà la nova catedral, consagrada el 1040 pel seu successor Eribau. Va ordenar edificar també l'església de Sant Miquel, prop de la seu episcopal. Consagrà l'església de Sant Julià de Coaner (1024) i la del monestir de Sant Pere de la Portella (1035), on fundà una confraria. També desplegà una gran activitat de caràcter social, encaminada a millorar les condicions de vida dels pobles i les vies de comunicació.

Planejà, dirigí i executà personalment l'alliberament de Guissona del domini sarraí, abans del 1023, i obtingué del papa Benet VIII (1012) una butlla, on eren confirmades les pertinences i els límits territorials del bisbat, entre els quals s'hi incloïa el pagus de Ribagorça. Això explica la seva intervenció, destacada en l'elecció i la consagració del bisbe Borrell de Roda, el 1017, i la promesa de fidelitat que aquest li prestà com a superior jeràrquic en aquella avinentesa.

Sembla que la senyoria que tingueren els bisbes sobre la ciutat de la Seu d'Urgell comença en aquest pontificat. Caldria buscar-ne l'origen en una donació que li féu el comte Ramon Borrell de Barcelona-Urgell, durant la minoria d'edat d'Ermengol II, en ocasió de la fundació de la canònica (1010), donació aquesta que fou aprovada posteriorment per la butlla de Benet VIII (1012).

La seva mort fou causada per una caiguda en la construcció del pont de Bar (1035), important per les comunicacions entre l'Urgellet i la Cerdanya, dum propriis operaretur manibus, diu un antic breviari d'Urgell. Nou anys després era ja venerat com a sant. La diòcesi d'Urgell, de la qual és patró des de temps antics i, canònicament, des de 1867, celebra la seva festa el 3 de novembre.