Comença el procés participatiu per definir els usos turístics del pantà de Rialb
Aquest dijous ha començat oficialment el procés participatiu per definir el projecte turístic al voltant del pantà de Rialb. El procés implica els sis municipis de la Noguera i l'Alt Urgell que formen part del Consorci Segre-Rialb: La Baronia de Rialb, Ponts, Tiurana, Oliana, Bassella i Peramola.
Durant 45 dies, veïns, empresaris i promotors turístics podran fer arribar els seus suggeriments als redactors del pla especial urbanístic que s'ha començat a treballar perquè Rialb sigui el primer pantà de Catalunya amb la distinció d'estació nàutica d'interior. L'objectiu és convertir-lo en el referent de les aigües tranquil·les. Aquest divendres hi ha convocades les dues primeres sessions informatives als ajuntaments de Ponts i la Baronia.
Segons han informat des del consorci, el Pla Especial Urbanístic ha de servir, d'una banda, per "ordenar i regular la implantació dels usos i construccions admesos en el sòl no urbanitzable en l'àmbit del pantà". És a dir, quins terrenys poden acollir noves instal·lacions com embarcadors, càmpings i hangars. De l'altra, ha d'establir "les mesures necessàries de caràcter urbanístic per fer compatibles les actuacions i activitats amb la protecció del medi rural i natural".
L'organisme ha decidit que la redacció del pla compti amb les aportacions tant de tots els ajuntaments implicats, com també dels veïns i empresaris turístics. El primer que s'ha planificat és un calendari de sessions informatives als ajuntaments. Dissabte al matí seran a Tiurana i Bassella; i divendres dia 27 al vespre, a Oliana i Peramola. A partir d'aquí, cada veí o promotor que ho vulgui podrà reunir-se particularment amb els redactors del pla especial per fer-los arribar els seus suggeriments.
Aquest procés participatiu s'allargarà 45 dies i un cop valorades totes les propostes es redactarà un primer document que requerirà un informe mediambiental. La previsió és que l'aprovació inicial del pla especial es faci al setembre-octubre del 2016. Després s'obrirà un període d'al·legacions i l'aprovació definitiva ja seria cap a principis del 2017. En aquest cas, l'aprovació definitiva l'ha de fer la Comissió d'Urbanisme de Catalunya pel fet que hi ha dues comissions implicades, la de Lleida i la de l'Alt Pirineu.
Més coordinació i agilitat
L'alcalde de la Baronia de Rialb, Antoni Reig, assegura que d'aquesta manera s'aconseguirà enriquir la planificació amb les aportacions del territori i també treballar de forma consensuada i coordinada entre tots els municipis del consorci, per exemple, a l'hora de tramitar infraestructures que impliquin més d'un ajuntament. A més, segons ha explicat Reig a l'ACN, s'estalviarà molta paperassa als interessats a obrir algun negoci perquè les implicacions urbanístiques que comportin els seus projectes ja estaran contemplades al pla especial.
Núria Solé, tècnica de desenvolupament local del Consorci, creu que aquesta és una de les principals raons per les quals es tira endavant aquest pla especial urbanístic global. "Ja hi ha identificats diversos promotors vinculats al turisme i el lleure interessats a posar en marxa noves instal·lacions esportives i lúdiques". Per evitar que cadascú hagi de fer el seu propi pla especial pel seu compte, detalla Solé, se'n fa "un que aglutini i contempli totes aquestes actuacions que hi ha voluntat de fer".
La redacció del pla especial urbanístic es va adjudicar el 7 d'agost a l'empresa Joaquin Arenas Torneo, de Lleida, per valor de 32.670 euros.
Paral·lelament el consorci Segre-Rialb també tramita amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre un nou pla d'usos de la làmina d'aigua. Per exemple, demana que es permeti navegar per Rialb embarcacions amb motor de fins a 150 cavalls, quan ara mateix està limitat a 50. Això, per exemple, restringeix actualment l'ús de motos aquàtiques. D'altra banda, també reclamen que l'altura autoritzada dels pals de les embarcacions de vela passi de 5 a 9 metres.