Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Ratificada la decisió de no concedir el tercer grau a Jordi Ausàs

Ratificada la decisió de no concedir el tercer grau a Jordi Ausàs

L'Audiència de Lleida avala la decisió del jutjat de vigilància penitenciària de mantenir l'exconseller en segon grau, sense permisos de cap de setmana
Jordi Ausàs declarant el maig de 2014 (Foto: ACN)
25/01/2016 23:10

L'Audiència de Lleida ha desestimat el recurs presentat per la defensa de l'exconseller Jordi Ausàs contra la revocació del tercer grau per part del jutjat de vigilància penitenciària de Lleida i, per tant, l'exconseller segueix sense poder obtenir permisos de cap de setmana fins com a mínim el 26 de juny d'aquest 2016, quan haurà complert una quarta part de la condemna.

Segons informa l'ACN, l'Audiència considera "prematur" i "improcedent" el tercer grau concedit a Ausàs el 25 de setembre de 2015 per la Direcció General de Serveis Penitenciaris i considera encertada la decisió presa al novembre per part del jutjat de vigilància penitenciària de Lleida de revocar aquest tercer grau a petició de la fiscalia. L'advocat d'Ausàs encara podria recórrer aquesta decisió al Tribunal Constitucional.

L'Audiència de Lleida va condemnar, el 19 de juny de 2014, l'exconseller de Governació, Jordi Ausàs, a quatre anys de presó i a pagar una multa de 195.000 euros pels delictes de contraban de tabac i de pertinença a un grup criminal. El Tribunal Suprem ho va ratificar el 21 de maig de 2015. Ausàs va ingressar al Centre Penitenciari de Ponent el 25 de juny de 2015. La Direcció General de Serveis Penitenciaris va concedir el tercer grau a Ausàs el 25 de setembre de 2015, només tres mesos després del seu ingrés a la presó. Des de llavors, Ausàs podia sortir els caps de setmana, de divendres a diumenge.

La Fiscalia de Lleida, però, va recórrer aquesta decisió atenent que l'equip d'observació del centre penitenciari va plantejar només el segon grau per majoria, el 22 de juliol de 2015. Consideraven que el penat "necessitava una interiorització major de la seva responsabilitat, consciència del delicte fiscal, acceptació de la seva integració en un grup organitzat i ser conscient de la transcendència dels fets sent un alt càrrec de l'administració".