Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Continua el recull de testimonis sobre la bruixeria al Pirineu

Continua el recull de testimonis sobre la bruixeria al Pirineu

El projecte 'Se'n parlave i n'hi havie' constata que les comarques pirinenques són un referent històric a Europa per conèixer l'aparició i la cacera de bruixes, sobretot a les èpoques medieval i moderna
Jornada sobre recerca de la bruixeria al Pirineu, a Esterri d'Àneu (Foto: ACN)
21/11/2017 19:55

El projecte de recerca sobre bruixeria 'Se'n parlave i n'hi havie', impulsat per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida, porta realitzades una setantena d'entrevistes a persones que han narrat experiències en bruixeria viscudes en primera o segona persona, tenint en compte que fins a mitjan segle XX encara hi ha testimonis de la presència de bruixes. Amb aquest treball es vol documentar l'existència i la intensitat de la cacera de bruixes a l'Alt Pirineu i també a la plana de Lleida, on algunes d'elles es refugiaven.

L'Ecomuseu d'Esterri d'Àneu ha acollit una jornada temàtica en què s'ha presentat les conclusions més recents. L'historiador Pau Castells ha explicat a l'ACN que les comarques del Pirineu es consideren "el bressol europeu de la caça de bruixes" i ha afegit que "és un indret privilegiat per l'estudi de les bruixes en l'època medieval i moderna". Moltes de les bruixes pirinenques marxen cap a la plana per por a ser jutjades i per aquest motiu, segons Castells, el fenomen de la bruixeria "al Pirineu va ser una qüestió endèmica i a la Plana va ser un fenomen epidèmic".

Al Pallars hi estan documentats els primers judicis per bruixeria d'Europa i la primera llei europea contra la cacera de bruixes, que data del 1424. Aquesta documentació dóna ja els primers indicis de la precocitat del fenomen i de la seva intensitat. Castells, a tall d'exemple, descriu la Vall Fosca com un indret que la gent coneixia com la ''terra del bruixot'' i on hi apareix "una abundància de persones acusades i jutjades per bruixeria al segle XVI".

El treball de recerca, a través d'informants, és important que es faci ara perquè molts dels informants són grans i estan desapareixent. Des de la Xarxa de Museus es posa molt d'èmfasi en la importància de les fonts orals. Per això, un grup constant d'investigadors treballen per recollir totes aquestes dades. Els treballs d'investigació etnogràfica es complementen amb els treballs de recerca històrica.

La investigadora Nuria Morelló detalla que s'ha trobat una correlació entre els crims i la documentació d'històries en edat moderna sobre bruixeria. Morelló hi afegeix que a la majoria de bruixes "se les acusava d'emmalaltir persones, provocar tempestes, entrar a cases, infanticidis o mal d'ull". L'estudiosa també troba interessants els perfils de totes les anomenades bruixes: "dones velles, pobres, solteres, rares, forasteres o sense fills". Per aquest motiu, ha dit que és interessant analitzar també aquest fenomen en clau de gènere.