Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Creix la preocupació a l'Aran pels atacs de l'ós Cachou, que ha matat una altra euga

Creix la preocupació a l'Aran pels atacs de l'ós Cachou, que ha matat una altra euga

El Conselh Generau conclou que els protocols de seguiment "estan molt allunyats de la realitat dels ramaders". Ipcena creu que la solució passa per reforçar "mesures dissuassives"
Restes de la darrera euga morta fins ara per l'ós Cachou a l'Aran (Foto: CGA)
17/09/2019 18:35

El Conselh Generau d'Aran ha certificat aquest dimarts al migdia un nou atac mortal de l'ós Cachou contra bestiar equí, que ja és el quart en menys de dues setmanes, des del 4 de setembre passat. En aquesta ocasió, el conflictiu exemplar ha matat i devorat una euga jove, de només 20 mesos, dins del terme municipal de la capital aranesa, Vielha e Mijaran. Els fets s'han produït aquesta nit passada.

Davant aquesta situació d'emergència, està previst que el grup de treball tècnic es reuneixi d'urgència per "valorar la qualificació de Cachou com a ós condicionat per recursos tròfics d'origen humà" i per avaluar "les mesures a prendre", segons ha avançat el Conselh Generau en un comunicat.

El conseller de Territori, Paisatge i Gestió ambiental, Francisco Bruna, ha mostrat el seu "sentiment d'impotència amb aquests atacs reiterats". Per Bruna, el problema principal és que "els protocols a seguir estan molt allunyats de la realitat dels ramaders". Per les mesures que s'hi contempla, hi afegeix "aquest protocol pot funcionar amb un altre bestiar, però no amb l'equí", perquè en aquests casos "la prevenció és molt difícil, ja que no és viable agrupar-los i protegir-los a la nit com es fa amb l'oví". A més a més, "els moviments nocturns dels óssos són imprevisibles i el decalatge de la recepció del senyal del collar GPS fa molt difícil la protecció efectiva d'aquest bestiar", remarca el conseller aranès.

El protocol d'intervenció en óssos conflictius, consensuat l'any passat per totes les administracions implicades, consta de tres fases amb diferents nivells d'agressivitat cap als plantígrads per -en teoria- modificar-ne el seu comportament vers el bestiar. A l'última fase contempla que aquests exemplars conflictius siguin expulsats dels Pirineus, però fins ara no s'ha fet efectiva amb aquells en què hi ha evidències reiterades d'aquest comportament, com és el cas de Goiat i, ara també, Cachou.

WWF Espanya pressiona l'Estat perquè rebutgi les extraccions

Malgrat els continus atacs i el rebuig creixent de la població autòctona cap a les polítiques de reintroducció, els grups ecologistes segueixen mirant cap a un altre costat i mostrant-se en contra de l'extracció de cap dels óssos alliberats als Pirineus. Aquest dimarts mateix -poc abans que es conegués la nova víctima mortal de Cachou- l'entitat conservacionista lleidatana Ipcena ha insistit a dir que en aquest cas la solució passa perquè "s'activin de forma urgent i continuada les accions dissuasives" per foragitar-lo dels llocs on hi ha ramaderia extensiva.

Paral·lelament, la Wold Wildlife Fund (WWF) d'Espanya ha tramès una carta a la ministra espanyola de Medi Ambient en funcions, i al secretari d'Estat de Medi Ambient, en què els demana explícitament "que rebutgin qualsevol acció per expulsar l'ós Goiat o qualsevol altre ós dels Pirineus". El secretari general d'aquesta organització a Espanya, Juan Carlos del Olmo, coincideix amb Ipcena a dir que, malgrat els continus danys als ramaders pirinencs, l'única solució que contemplen com a vàlida és "augmentar les mesures de protecció de la ramaderia pirinenca i els ajuts a les indemnitzacions". 

WWF va més enllà i fins i tot qualifica d'"èxit" el protocol per "reconduir" la conducta de Goiat. L'associació ho justifica tot assegurant que enguany "han disminuït els atacs a bestiar boví", malgrat que el plantígrad ha seguit matant de manera continuada bestiar equí i oví -el que ataca amb més freqüència- i ha augmentat l'àmbit geogràfic en el qual actua, perquè ha causat també víctimes al Pallars Jussà, a l'Alta Ribagorça i al Pirineu aragonès.