Creix l'interès per establir-se en pobles propers a l'Alt Pirineu arran del confinament

Les trucades a l'Ajuntament de Vallcebre, a l'Alt Berguedà, per saber si el poble té algun habitatge disponible per anar-hi a viure han crescut notablement arran de la COVID-19. Segons el seu tinent d'alcalde, Jordi Lapuente, la crisi del coronavirus ha fet créixer l'interès per anar a viure als pobles, ja sigui perquè els interessats han perdut la feina, perquè es replantegen un futur nou en un altre lloc o bé perquè ara les empreses potencien més el teletreball.

Aquesta situació però, posa sobre la taula problemes endèmics dels petits pobles de muntanya, com ara la manca d'habitatge assequible en aquells nuclis més turístics, l'escassa oferta laboral o bé uns serveis deficitaris, sobretot pel que fa a internet.

Un dels veïns de l'Àrea Metropolitana que s'han interessat per anar a viure a Vallcebre, el Jordi, ha explicat a l'ACN que té dos fills en edat escolar i la seva dona treballa en una llibreria que ha hagut d'aplicar un ERTO per culpa del coronavirus. Reconeix que quan el confinament els va enganxar a la seva segona residència, a prop del Pedraforca, ell i la seva família no van dubtar a quedar-s'hi, malgrat que les autoritats sanitàries instaven la població a romandre al seu domicili habitual.

En aquest petit poble, assegura, hi han passat un confinament "més amable" que el que haurien passat en el seu pis de l'Hospitalet de Llobregat. Apunta que "aquí el risc és molt menor i, amb aquest entorn, ha estat molt més fàcil a l'hora de gestionar el treball amb els nens". Aviat, quan l'empresa de la seva dona aixequi l'ERTO, ell i la seva família hauran de tornar a l'Hospitalet. Però amb la crisi econòmica que ara comença, no descarta canviar la seva vida a la gran ciutat per la tranquil·litat de Vallcebre, que a més a més és el poble natal de la seva mare.

Com ell, cada cop són més les persones a qui el coronavirus els està fent replantejar la seva vida actual. Conscients que l'epidèmia encara no ha acabat i que hi pot haver més rebrots que obliguin a nous confinaments, hi ha qui aposta per fer un canvi de vida i canviar la ciutat pel poble.

Dificultats també pels joves que ja hi viuen

A l'Ajuntament de Vallcebre cada dia es reben "diverses trucades" de gent interessada per anar-hi a viure. El problema però, és que l'oferta d'habitatge és molt minsa i els preus són elevats, pel fet que és un municipi turístic i hi ha una demanda notable de segones residències; i des de fa un temps, també de pisos turístics. A això s'hi afegeix que l'oferta de nous llocs de treball és escassa, especialment per a feines qualificades.

Jordi Lapuente té clar que, per lluitar contra el despoblament al Pirineu, cal potenciar l'habitatge, les oportunitats laborals i serveis bàsics com la connexió a Internet. El tinent d'alcalde de Vallcebre recorda que "ara fa mig segle, el poble tenia més de 1.000 habitants i ara en tenim 300, la meitat dels quals són de segona residència". De fet, l'habitatge ha esdevingut també un problema per als mateixos joves del poble, que expliquen que molts d'ells han d'acabar marxant perquè no troben "ni lloc per viure sols ni feina", tret que es vulgui treballar al sector serveis, principalment en negocis de petit comerç, hostaleria i restauració que solen tenir la seva màxima activitat els caps de setmana.

El tren i l'escola rural, punts a favor a Planoles

Mentrestant, a Planoles, municipi de la vall de Ribes que ara té només 290 habitants, també hi ha propietaris de segones residències que passarien més dies al poble si poguessin fer teletreball des del Pirineu. El seu alcalde, David Verge, reconeix que hi ha una trentena de famílies que abans del confinament es van instal·lar al municipi i que ara podrien empadronar-se i quedar-s'hi. Es troben amb el problema de l'accés a la fibra òptica, si bé des del consistori confien tenir-ho resolt d'aquí a un temps.

Verge subratlla que el poble desperta molt d'interès gràcies a disposar d'estació de tren (de la línia R3 entre Barcelona i Puigcerdà) i al fet que també disposa d'una escola rural, serveis i un magnífic entorn natural, a poca distància de la Cerdanya i, en conseqüència, de l'estació d'esquí de La Molina. Però no hi ha prou oferta d'habitatges per als qui s'hi vulguin instal·lar de bell nou. Per això, des de l'equip de govern s'està treballant perquè l'Estat permeti que els dotze habitatges que hi ha a la Collada de Toses (on hi ha la base amb les màquines de conservació de carreteres) puguin passar a ser de protecció oficial. Ara fa uns anys aquests pisos eren per als treballadors de manteniment, però fa temps que estan tancats. Caldria traslladar la maquinària i, de moment, aquest és el principal obstacle. Segons l'alcalde, "seria perfecte per instal·lar-hi dotze famílies a un preu més assequible". Planoles té també nou habitatges socials de la Generalitat, però actualment ja estan tots assignats i amb inquilins.

Pel que fa a la natalitat, els darrers anys el cens ha crescut en unes 100 persones, sobretot famílies que després han tingut mainada. Tenen una de les poques escoles rurals del Ripollès i actualment hi tenen 24 infants. L'alcalde admet que cal atraure noves famílies els propers anys per mantenir el que tenen ara. I l'habitatge social, apunta, seria un punt clau per aconseguir-ho.

Més empadronaments a la Cerdanya

Aquest augment de peticions per instal·lar-se en municipis petits també l'han notat a la Cerdanya, on poblacions com Bolvir i Guils han constatat ja un notable augment d'empadronaments, bàsicament de segons residents que gràcies al teletreball han decidit quedar-s'hi a viure. En canvi, en comarques ja més allunyades de l'Àrea Metropolitana, com són l'Alt Urgell, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça, pràcticament no han notat cap canvi, malgrat que molts dels seus ajuntaments es mostren totalment oberts a rebre nous habitants.