Criadors d'oví comercialitzaran carn de raça xisqueta abans de finals d'any
A Catalunya hi ha tres races autòctones d'ovella: la xisqueta, l'aranesa i la ripollesa. La xisqueta és troba a l'Alt Pirineu i es troba en perill d'extinció. El 1996 va néixer l'Associació Catalana de Criadors d'Oví de Raça Xisqueta (ACOXI) per potenciar la raça i evitar la seua desaparició. L'any 2004 quedaven 3.000 exemplars censats repartits en nou explotacions ramaderes.
Aquesta tasca ja s'ha vist recompensada. Segons informa l'ACN, el cens de xisquetes actual és d'uns 16.000 caps de bestiar, i una de les línies de treball de l'ACOXI és la venda de carn d'aquesta raça amb el distintiu de qualitat Xisqueta. En un termini d'un mes i mig el consumidor la podrà comprar a les carnisseries i degustar-la als restaurants.
Antonio Figuera, de l'Associació Catalana de Criadors d'Oví de Raça Xisqueta, ha explicat que amb la comercialització de carn de xisqueta es pretén donar a conèixer les qualitats alimentàries d'aquesta espècie. Pel que fa a l'àmbit de distribució, en un primer moment serà local, ja que la producció actual no és suficient per abastir a tot Catalunya. Tanmateix, no es descarta anar ampliant progressivament el mercat si hi ha demanda. En un primer moment es preveu posar al mercat la carn d'uns 8.000 caps de bestiar de raça xisqueta.
Segons comenta Figuera, "la carn de xisqueta és el 'jabugo' del bè". Es tracta d'una carn molt gustosa i tendra. Amb aquest distintiu els criadors de xisqueta pretenen que els consumidors quan comprin aquesta carn tinguin plenes garanties que és de raça autòctona. La certificació la farà un veterinari quan els animals entrin a l'escorxador.
La raça xisqueta es troba majoritàriament a les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça, així com en algunes valls de la Ribagorça d'Osca. A la comarca del Pallars Jussà és on hi ha un volum més elevat d'ovelles xisquetes, que ja supera el 40%.
ACOXI es va crear el 1996 i es va convertir en entitat col·laboradora que s'encarrega de la gestió del Llibre Genealògic, el qual es va elaborar i reglamentar l'any 2008. Per ajudar a conservar la raça s'ha instaurat també un Programa de Conservació en col·laboració amb la Facultat de Veterinària de Barcelona. El Llibre Genealògic ha de ser una eina fonamental per a la conservació i millora d'aquesta raça.
