Debat a Peramola sobre la compatibilitat entre la legislació i els usos turístics dels embassaments
Les demandes per navegar en els embassaments de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) s'han multiplicat per quatre des de l'any 2000 al 2015. Així ho ha indicat la responsable de l'Oficina de Navegació de la CHE, Elena Pérez, que ha especificat que dels 900 tràmits executats ara fa quinze anys, s'ha passat als més 4.500 actuals. Pérez remarca que les sol·licituds han augmentat gràcies a la figura de la declaració responsable, que aconsegueix simplificar significativament el temps dels processos administratius.
Elena Pérez ha intervingut en una de les taules rodones de la jornada "Els embassaments: afinitat entre la legislació i la creació de producte turístic i esportiu", que acull aquest dijous l'Hotel Can Boix de Peramola. Les xerrades i taules rodones han de servir per reflexionar sobre les noves oportunitats que poden sorgir de la proximitat i la compatibilitat entre la regulació permesa i la creació d'oportunitats econòmiques en territoris d'interior del país que tenen com a eix vertebrador un embassament.
En aquest sentit, els agents turístics privats i públics han aprofitat la trobada per queixar-se de les traves burocràtiques que existeixen per fer ús dels pantans i del fet que els tràmits s'han de dur a terme per partida doble, ja que s'han de formalitzar davant la CHE i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). En relació amb el malestar existent a causa de la normativa actual, Pérez ha indicat que "la CHE està oberta a escoltar totes les demandes, estudiar-les i, si són viables, fer-ne una modificació".
Per la seva banda, el director general de Lapica Trips, empresa que es dedica a l'explotació turística de l'embassament de Rialb, Jordi Barrés, remarca que "cal una implicació real i una escolta més activa per part de l'administració per potenciar aquests usos". Per Barrés, el Consorci Segre-Rialb, que està format per ajuntaments petits, "necessita el suport d'altres institucions i de gent que cregui en el territori". Així, ha manifestat que "com a agents turístics privats estem prenent responsabilitats que hauria d'assumir l'administració, com ara portar gent al territori per fer-ne promoció perquè sigui conegut".
Canvis en la normativa
La jornada, que ha inaugurat el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, s'estructura en cinc blocs temàtics: regularitzacions de competències de conques; transport de passatgers; oportunitats per desenvolupar producte turístic i recreatiu a l’entorn d’un embassament; els embassaments com a eina de desenvolupament local i l'activitat esportiva i indicadors turístico-esportius per posicionar un territori.
En la seva intervenció, Joan Reñé ha subratllat la importància del usos lúdics i turístics al voltant dels embassaments, com l’experiència promoguda pel Consorci Segre-Rialb, i la necessitat que la llei faciliti aquestes activitats que són aportadores de recursos econòmics al territori. “Crec que fòrums com aquest, on hi ha representants del món empresarial, institucional i associatiu, són els més adequats per fer sentir la vostra veu i si s'escau debatre un canvi o evolució de les normes en favor del desenvolupament econòmic respectant l’entorn ambiental”, ha indicat.
A la jornada també hi ha assistit la presidenta del Consorci Segre-Rialb i alcaldessa de Bassella, Cristina Barbens; el president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Jesús Fierro, diferents alcaldes i representants del món empresarial, institucional i associatiu.
Estació nàutica d'interior
El Consorci Segre-Rialb aposta perquè el pantà esdevingui una estació nàutica d'interior. De moment, el mes de novembre de l'any passat va començar oficialment el procés participatiu per definir el projecte turístic al voltant de l'embassament, amb la implicació dels sis municipis de la Noguera i l'Alt Urgell que formen part de l'organisme (la Baronia de Rialb, Ponts, Tiurana, Oliana, Bassella i Peramola). Cristina Barbens ha explicat que l'objectiu és ordenar i regular la implantació dels usos i construccions admesos en el sòl no urbanitzable en l'àmbit del pantà, és a dir, quins terrenys poden acollir noves instal·lacions com embarcadors, càmpings i hangars. De l'altra, el document ha d'establir "les mesures necessàries de caràcter urbanístic per fer compatibles les actuacions i activitats amb la protecció del medi rural i natural".
Paral·lelament el Consorci Segre-Rialb també tramita amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre un nou pla d'usos de la làmina d'aigua. Per exemple, demana que es permeti navegar per Rialb embarcacions amb motor de fins a 150 cavalls, quan ara mateix està limitat a 50. Això, per exemple, restringeix actualment l'ús de motos aquàtiques. D'altra banda, també reclamen que l'altura autoritzada dels pals de les embarcacions de vela passi de 5 a 9 metres.
