Els alcaldables debaten els reptes principals de la Seu al Debat de les Eleccions Municipals a RàdioSeu

Dinamització econòmica, serveis a les persones i gestió municipal han estat els tres principals eixos que han marcat el Debat de les Eleccions Municipals de la Seu, que ha emès aquest dijous RàdioSeu 107.2. La sala de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell ha acollit aquest programa especial, que es pot recuperar a l'apartat de Ràdio a la Carta del web www.radioseu.cat. 

A l'acte, moderat per la directora de RàdioSeu, Marta Pujantell, hi han pres part els candidats a l'alcaldia  Jordi Fàbrega (Junts per la Seu), Òscar Ordeig (Compromís X La Seu), Francesc Viaplana (Esquerra Republicana de Catalunya), Xènia Antona (Candidatura d'Unitat Popular), Enric Riu (La Seu en Comú), Pere Chica (Partit Popular) i Carolina Castillejo (Ciutadans). De la seva part, Vox ha declinat la invitació a participar en el debat.

Al primer eix de debat, l'activitat econòmica, Jordi Fàbrega ha reivindicat que els darrers quatre anys la Seu ha reduït l'atur i ha augmentat el nombre de fronterers i de població activa, alhora que ha mantingut el nombre d'habitants. Fàbrega ha defensat l'anunci d'arribada dels estudis d'INEFC com "un revulsiu per a tota la ciutat" i ha recordat una altra inversió de pes de la Generalitat: els 35 milions del túnel de Tres Ponts, clau per millorar l'accés a la Seu. El cap de llista de Junts contempla "treballar des del realisme i l'optimisme, i no des de la crispació i la destrucció".

Òscar Ordeig, en canvi, creu que "la Seu ha perdut activitat i riquesa". Per solucionar-ho, entre d'altres mesures, Ordeig proposa impulsar una zona econòmica comuna amb Andorra i endreçar la ciutat perquè sigui atractiva com a destí turístic. El líder de Compromís creu que les inversions del Govern català "arriben tard i malament". També advoca per "comptar amb empresaris i botiguers que creen ocupació" i mostra el suport als Jocs d'Hivern del 2030 "per facilitar l'apropament a Barcelona, com ja es va fer el 1992", a més de potenciar l'aeroport per generar més activitat. Finalment, creu que cal pressionar més perquè la Catedral sigui Patrimoni mundial.

Francesc Viaplana defensa, per generar llocs de treball, adaptar la formació a la realitat del territori, amb una FP que faciliti la inserció laboral i amb una escola d'oficis. En la mateixa línia, el cap de llista d'ERC aposta per potenciar l'ecoturisme perquè genera riquesa a nivell local, com també per l'ús i aprofitament de les energies renovables. Pel que fa a la candidatura de Jocs d'Hivern, Viaplana sosté que la recolzaran si es demostra que és sostenible i aporta inversions. Tanmateix, en el cas de l'arribada d'INEFC, augura com a irreal que se'n prevegi l'estrena per d'aquí a un any.

Xènia Antona vol un model econòmic "respectuós amb el medi", i creu que això passa per "acabar amb el model de neu i totxo", que veu "esgotat". Per això, reclama "diversificar l'economia i garantir condicions de vida dignes i no precàries". A més a més, la CUP rebutja la candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern, de la qual critica especialment la manca d'informació, i també es mostra en contra de l'actual projecte de desdoblament de la carretera C-16.

Enric Riu creu que la Seu pot esdevenir "un centre d'activitats culturals del màxim nivell", que haurien d'estar concentrades al centre històric pel seu valor patrimonial, perquè considera que això pot ajudar a atraure turisme de qualitat. Pere Chica, en canvi, posa l'accent a potenciar el polígon industrial i en el suport als fronterers com una part important de l'economia local. Pel que fa als Jocs, el representant popular, tot i reconèixer el llegat positiu del Parc del Segre, creu que hi ha el risc que comporti una gran inversió per a equipaments que no tinguin continuïtat. Finalment, Carolina Castillejo centra les seves propostes econòmiques en els ajuts per a la rehabilitació d'edificis al centre i apostar per les empreses locals, com també per millorar la zona industrial.

En l'apartat de serveis socials i atenció a les persones, Jordi Fàbrega proposa garantir un àpat diari a infants en època de vacances, que la residència inclogui places per a discapacitats, despolititzar l'Hospital per donar més pes als professionals, habilitar el nou consultori de Castellciutat als antics estudis de RàdioSeu, integració tarifària per abaratir el transport públic i cercar acords amb propietaris de pisos per a lloguers socials temporals. A més, Fàbrega ha defensat el bon resultat dels convenis amb hospitals de referència per apropar i ampliar especialitats.

Òscar Ordeig creu que cal triar entre "un Hospital que perd diners i serveis o que recupera ingressos i especialitats" i defensa un acord amb l'Hospital d'Andorra, alhora que denuncia que el nou CAP encara està pendent i exposa que la nova residència "evitaria que gent gran hagi de marxar". També planteja reobrir La Grandalla, apostar pels pisos de protecció oficial, ampliar horaris de la biblioteca i utilitzar l'opció de compra preferent en pisos buits.

Francesc Viaplana vol "posar les persones al centre" amb una residència que inclogui places assistencials i pisos tutelats, augmentar els habitatges de protecció oficial i ajuts al transport sanitari per a malalts i acompanyants amb dificultats econòmiques i per als estudiants, tant universitaris com de cicles formatius superiors.

Xènia Antona vol adquirir i rehabilitar edificis al centre per fer-hi pisos públics, un Hospital totalment públic i integrat a l'ICS -seguint el model implantat a Berga-, una cistella bàsica d'aliments i educadores de carrer, a més de promoure "habitatge de lloguer social, reduït i per a tothom".

Enric Riu també defensa "habitatge social digne i a preu assequible", amb una borsa d'habitatges buits per a lloguer, a més d'alliberar espai per a un hospital "potent i amb urgències a ple rendiment, convenis amb hospitals propers i "que l'hospital estigui per damunt de la política". Pere Chica proposa una oficina d'atenció al transfronterer, visita setmanal d'especialistes al CAP, fer un hospital de nova planta per tenir més espai residencial a l'actual edifici i crear nous pisos de protecció oficial mitjançant una hipoteca a 35 anys. Carolina Castillejo vol potenciar l'hospital, reduir llistes d'espera, implantar el trilingüisme, replantejar la festa major i connectar amb transport públic la ciutat amb la resta de la comarca.

Finalment, quant a la gestió municipal, Jordi Fàbrega ha recordat que s'ha reduit el deute dels 15 milions a només 6 milions, també s'ha reduït a la meitat la ràtio d'endeutament i s'ha millorat les finances, sense pujar impostos. Proposa una ciutat segura i pensada pels vianants, Consells Municipals per a la participació, repensar els pressupostos participatius, reunions anuals per passar comptes amb els veïns i que hi hagi "un alcalde de tots, que per exemple defensi els mestres i no s'amagui quan reben atacs, i que no s'alineï amb els partidaris del 155".

Òscar Ordeig creu que cal triar "entre un ajuntament de promeses incomplertes o que compleixi, i que sigui per a tothom, amb serveis de qualitat, que no centrifugui el deute i que faci un urbanisme per a les persones". I hi afegeix que planteja les eleccions com una tria "entre 16 anys de CiU i ERC", que considera que "sempre s'han facilitat la governabilitat, o una nova etapa per escoltar tothom". Alhora, creu que els impostos s'han de traduir en serveis de qualitat.

Francesc Viaplana vol "un ajuntament àgil" amb una App que faciliti els tràmits, mantenir la figura del gerent, transparència, generar nous ingressos amb les energies renovables i un Consell de poble a Castellciutat. A més, Viaplana defensa que "ser diputat genera contacte directe amb el Govern, sense intermediaris, i sempre serà un avantatge". Com a condició mínima per arribar a pactes, hi posa el suport a l'alliberament dels presos polítics i a l'autodeterminació.

Xènia Antona preveu regular totes les eines de participació amb taules sectorials, crear les regidories d'Habitatge i de Feminisme i LGTBI, municipalitzar com a eina de gestió més transparent, una auditoria externa, despolititzar els actes institucionals, culturals o festius, i "millorar la relació quotidiana amb els veïns", juntament amb impostos progressius i "pressupostos socials per garantir serveis bàsics". Finalment, per pactar demana un "rebuig al cop d'estat del 155".

Enric Riu vol optimitzar els serveis municipals, amb un gerent nomenat per l'equip de govern, assumir els serveis socials, participació ciutadana per tots els mitjans a l'abast, una tinença d'alcaldia de Medi Ambient i una regidoria d'Igualtat, a més a tenir en compte tant Castellciutat com els barris, amb una política de "mà estesa", prioritzant les esquerres però oberta a propostes de tots els partits. Pere Chica, de la seva part, creu que l'ajuntament té una bona estructura i bons professionals, però veu imprescindible "que l'alcalde de la Seu estigui a la Seu i no tingui altres càrrecs com el de diputat". Finalment, Carolina Castillejo aposta per una auditoria externa dels comptes del consistori, escoltar la ciutadania i per "defensar la legalitat i la convivència, despolititzant els actes institucionals, culturals i festius perquè ningú se'n senti exclòs".

Crida a votar

El debat s'ha acabat amb els candidats demanant el vot. Carolina Castillejo l'ha demanat "per defensar tots els ciutadans al marge de la seva ideologia, raça o condició, i preocupar-se per la Seu i la comarca". Pere Chica ha resumit sintèticament el seu projecte en "persones amb experiència per potenciar el benestar de la Seu". Enric Riu assegura comptar amb "un equip potent, amb professionals molt polivalents i de tots els camps, que coneix el país i la ciutat, i amb bones idees per fer de la Seu un referent". Xènia Antona demana "una finestra oberta per a la transformació social, política, econòmica i territorial al Pirineu, tenir més pes a les institucions per posar la Seu al centre". Francesc Viaplana defensa que té "un projecte de govern sòlid i realista, amb una candidatura paritària, amb gent preparada i il·lusionada, i amb un cap de llista preparat per ser alcalde". Òscar Ordeig conclou que són "unes eleccions transcendentals, en què es decideix entre una nova pròrroga de CiU i ERC o una nova etapa per posar la Seu en marxa".  I Jordi Fàbrega creu que el que es tria és "un projecte optimista i engrescador, o bé la queixa constant i permanent; i fer una ciutat pròspera, com l'ha fet Albert Batalla, perquè la Seu continuï en bones mans".