Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Demanen que Andorra citi a declarar Mariano Rajoy per aclarir el paper de l'Estat espanyol en l''Operació Catalunya'

Demanen que Andorra citi a declarar Mariano Rajoy per aclarir el paper de l'Estat espanyol en l''Operació Catalunya'

L'entitat de juristes Drets i l'IDHA també estenen la petició cap als exministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz i a membres de l'antiga cúpula del Ministeri d'Interior. Reclamen que s'aclareixi si van extorsionar els dirigents de la ja desapareguda BPA
Cristóbal Montoro i Mariano Rajoy, al Palau Episcopal de la Seu d'Urgell, a la reunió que van mantenir amb Joan-Enric Vives l'any 2015 (Foto: arxiu)
11/02/2021 14:25

L'entitat de juristes Drets, juntament amb l'Institut de Drets Humans d'Andorra demanen a la justícia andorrana que emeti les comissions rogatòries necessàries per tal de poder prendre declaració a l'expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, amb relació al paper que va tenir l'Estat espanyol en la denominada 'Operació Catalunya'. La petició també es fa extensiva cap als exministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz i a d'altres membres de l'antiga cúpula del Ministeri d'Interior espanyol.

A la petició que han entrat a la Batllia andorrana aquest dijous, Drets i l'IDHA han expressat la voluntat que sigui la jutgessa d'instrucció que investiga el cas sobre la presumpta extorsió a Banca Privada d'Andorra (BPA) la que es desplaci fins a l'Audiència Nacional. Totes dues entitats, que han aportat les adreces actuals dels querellats, han expressat que volen conèixer quines "intervencions" van tenir tant el Governs espanyol i com l'andorrà en la liquidació de BPA, al març de l'any 2015.

El cas, que s'està investigant des del 8 d'octubre de 2020, pretén saber si hi va haver coaccions i extorsions als responsables de l'entitat financera per aconseguir els suposats comptes bancaris andorrans d'Artur Mas, Oriol Junqueras i la família Pujol, sota l'amenaça del tancament tant del banc andorrà com de la seva filial espanyola, Banco Madrid. Una amenaça que, tot i que Andorra va facilitar dades de Pujol, es va acabar fent efectiva igualment. A més, en el cas de Mas i Junqueras, no van poder demostrar en cap moment que tinguessin cap compte al Principat.

L'extorsió, que també va afectar presumptament el Govern andorrà, s'hauria iniciat en la visita institucional que Rajoy i Montoro van fer al Principat el gener de 2015 -poques setmanes abans que BPA fos intervinguda- i en què també van aturar-se a la Seu d'Urgell per reunir-se amb el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives.

Investigats per falsedat de documents, coaccions, amenaces i xantatge
  
Segons han explicat els demandants en un comunicat, Rajoy, Montoro i Fernández Díaz estan sent investigats per un presumpte delicte de falsedat de documents. Concretament, se'ls acusa de l'enviament d'informació "falsa" al FinCEN (organisme que depèn del Tresor dels Estats Units) perquè emetés una nota en contra de BPA, la qual va precipitar la seva intervenció i liquidació per part del Govern andorrà.

En el cas de l'expresident espanyol i del seu exministre d'Hisenda, també se'ls investiga per un suposat delicte contra els òrgans constitucionals -castigat amb penes de fins a 10 anys de presó-, per haver, presumptament, intimidat el llavors cap de govern d'Andorra i els ministres del Principat, amb els quals es van reunir dos mesos abans de la intervenció de l'entitat financera. Mentrestant, l'excúpula d'Interior espanyola estaria acusada dels delictes de coaccions, amenaces, extorsió i xantatge.

A banda de les declaracions de l'expresident i dels dos exministres del govern espanyol, també es demana la compareixença de l'exsecretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez, que recentment ha fet pública una carta exculpant-se dels fets, i l'exdirector de la policia espanyola, Ignacio Cosidó. A més, les entitats volen que es torni a prendre declaració al comissari jubilat Eugenio Pino, que no va ser localitzat en la primera comissió rogatòria, i a l'inspector de la policia espanyola Bonifacio Díez. També insisteixen en reclamar que s'aixequi la immunitat diplomàtica del policia Celestino Barroso, que va ser qui va mantenir els primers contactes a Andorra amb els responsables de BPA.

L'Institut de Drets Humans d'Andorra (IDHA) i l'entitat de juristes Drets van presentar a l'agost de 2020 una ampliació de querella per donar continuïtat a les investigacions realitzades contra els quatre policies espanyols que suposadament van pressionar la direcció de BPA. Segons han expressat al comunicat, el testimoni de l'excomissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo sobre el què s'ha acabat anomenant 'Operació Catalunya' va acreditar que l'actuació policial "tenia també els seus responsables polítics", motiu pel qual es vol investigar quina era la implicació dels nous querellats i els delictes que hagin pogut cometre.