Demanen que la Germandat de Sant Sebastià obri la porta a incorporar dones
Una dotzena de veïns i veïnes de la Seu d'Urgell han publicat una carta en la qual suggereixen que la Germandat de Sant Sebastià obri la porta a la incorporació de dones "com a membres de ple dret" de l'entitat. El manifest l'han signat, entre d'altres, els exalcaldes Joan Ganyet i Amadeu Gallart i l'expresidenta del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Maria Dolors Majoral, juntament amb la presidenta d'Òmnium Alt Urgell, Núria Oliva, les exregidores Anna Martí i Sol Gasch o l'escriptor Joan Obiols. També s'hi han adherit Lluís Pallarès, Carmen Mallol, Marga Nadal, Àngel Joval i Lluís Santacruz.
La carta, que s'ha adreçat al germà major, comença remarcant que la Germandat de Sant Sebastià els "mereix tota la consideració" i que creuen que "pot tenir un futur llarg i solidari tant per la seva història com pels seus principis fundadors", alhora que en valoren el "lloc molt significatiu" que té en el teixit social de la Seu, ja que "porta el record dels nostres avantpassats més propers, les nostres famílies i les nostres arrels humanes i cíviques".
Tot seguit, l'article considera que l'entitat ha de "superar els avatars del nostre temps i reforçar la seva personalitat de cara a les futures generacions", cosa que consideren que passa perquè s'hi puguin incorporar dones. L'escrit fa referència a un article de l'artista Sergi Mas, publicat al programa de la festa patronal de l'any passat, titulat 'Dues Germandats quasi pariones', en el qual es fa referència al fet que a la dècada de 1970 la Germandat de Sant Julià de Lòria va obrir les seves portes a la inscripció de dones lauredianes com a germanes de ple dret.
Alhora, els signants consideren que al llarg de la seva història "la Germandat de Sant Sebastià també ha viscut i ha reflectit els canvis socials", com ara en el fet que "el seu esperit mutual s’ha anat adaptant als temps" i que "els Germans, que en principi eren els caps de casa, ara inclouen tots els homes que ho demanin".
Finalment, el document demana "respectuosament" que la junta impulsi "un document explícit on consti la petició a companyes, mares, filles o amigues perquè puguin, si ho desitgen, estar amb els homes com ha de ser, colze a colze, com a germanes de ple dret en la vida de la Germandat".
