Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Documentat a l'Alt Urgell el testimoni més antic de les baixades de falles al Pirineu

Documentat a l'Alt Urgell el testimoni més antic de les baixades de falles al Pirineu

El pergamí, datat de l'any 1543, fa referència a les baralles entre veïns d'Alàs i de Torres d'Alàs sobre en quin espai podien celebrar l'activitat. El text confirmaria la presència de la tradició a la comarca segles enrere
08/01/2020 13:45

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell ha documentat, en una catalogació del fons de pergamins, el que seria un dels testimonis més antics de la baixada de falles al Pirineu, el qual implica de ple la comarca de l’Alt Urgell. El document en qüestió és un gran pergamí, de 145 x 70,5 cm, que recollia una sentència de delimitació dels termes de la Seu d’Urgell, Alàs, Cerc i Torres d’Alàs.

La baixada de falles és una tradició ancestral celebrada en diversos indrets d'arreu dels Pirineus, gairebé sempre pels volts del solstici d’estiu. L'interès per aquesta tradició s'ha multiplicat arran del seu reconeixement per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, que es va fer efectiva l’1 de novembre de 2015.

Tot i que hi havia indicis que aquesta tradició també s’havia celebrat en el passat a l'actual comarca de l’Alt Urgell, no hi havia cap constància documental prou explícita d’aquesta realitat. Recentment, però, la troballa d'aquest document ha aportat noves dades que podrien determinar que l'Alt Urgell té el testimoni més antic de la celebració d'aquesta activitat.

Sentit identitari

El pergamí fa referència als veïns d’Alàs i de Torres d’Alàs, els quals haurien mantingut dures querelles al voltant de la serra de les Peces, on s’aixeca l’església romànica de Santa Maria, a l’hora de determinar en quin espai de la serra podia fer fars i falles cada col·lectiu. Segons el document, aquestes baralles havien provocat ferits i fins i tot algun mort.

El document en qüestió està datat el dia 5 de febrer de 1543, cosa que fa d’aquest el primer esment que es coneix de la celebració d’aquesta tradició al Pirineu català, tenint en compte que fins ara l’esment explícit més antic datava de 1763. Atesa la naturalesa del document en qüestió, aquest no aporta cap descripció de l’activitat, i tampoc no recull en quines dates se celebrava. Però sí que deixa palès que la tradició ja tenia llavors un profund sentit identitari al voltant de la comunitat local, fins al punt d’haver provocat un greu conflicte entre dos col·lectius que es disputaven l’espai on s’havia de dur a terme la celebració.

La troballa l'ha realitzat l’historiador Carles Gascón Chopo, tècnic de patrimoni cultural del Consell Comarcal de l’Alt Urgell. S’ha produït en el marc d’un projecte de col·laboració entre aquesta institució i l’Arxiu Comarcal, per a la catalogació dels pergamins urgellencs.

L’Arxiu conserva un fons de més de tres-cents pergamins, procedents de l’Arxiu Municipal de la Seu d’Urgell i datats entre els segles XI i XX. La catalogació, a banda de generar una eina importantíssima per a l’accés a aquesta documentació, fins ara poc estudiada, obre les portes a noves informacions per al coneixement de la història de la Seu d’Urgell i de bona part del Pirineu.

  • Detall del pergamí de 1543 que fa referència a la celebració de les falles a Alàs (Imatge: Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell)
  • Església de Santa Maria de les Peces, a Alàs (Foto: Consell Comarcal de l'Alt Urgell)