Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / El Bisbat d'Urgell homenatja Mossèn Albert Vives

El Bisbat d'Urgell homenatja Mossèn Albert Vives

En l'acte hi intervindrà Mn. Benigne Marquès i el professor d'història Ermengol Puig. També s'hi ha previst un recital de poemes i l'actuació de la Coral Sant Andreu d'Oliana
Mossèn Albert Vives
20/12/2007 11:28

Amb motiu del centenari del naixement de Mn. Albert Vives i Mir, demà divendres, dia 21 de desembre, a dos quarts de vuit del vespre, se li farà un homenatge a l’Església Catedral de la Seu d’Urgell. Està previst que participi en l'acte Mn. Benigne Marquès, que farà una evocació de la figura de Mn. Vives. També hi prendrà part el professor d’història Ermengol Puig, qui glosarà l’aportació cultural del qui fou Canonge organista de la Santa Església Catedral d’Urgell. La celebració, organitzada pel Bisbat d’Urgell, es completarà amb un recital de poemes de Mn. Vives i amb l’actuació de la Coral Sant Andreu d’Oliana i d’un conjunt instrumental.

Mossèn Albert Vives i Mir va ser una persona cabdal en el panorama cultural de les contrades pirinenques al llarg del segle passat. Va néixer a Oliana el 3 d’agost del 1907, i als tres anys va quedar orfe de pare, per la qual cosa va créixer a la casa pairal de l’avi matern, el metge Antoni Mir. Als sis anys va començar a estudiar solfeig amb l’organista de la parròquia d’Oliana Mn. Escolà, i quatre anys després, el 1917, va ingressar al Seminari de la Seu d’Urgell, per seguir la carrera sacerdotal. D’aquesta manera, als deu anys ja estaven presents en la vida del jove Albert les llavors dels dos àmbits que van ocupar la major part del seu temps i del seu esforç: la dedicació pastoral i la música. El bisbe Justí Guitart el va ordenar sacerdot el 14 de juny del 1931. El primer destí va ser Balaguer, on va anar com a vicari-organista.

Quan va esclatar la Guerra Civil a Espanya, Mn. Vives va ser acollit a Cahors (França), on, a petició del bisbe i del capítol catedralici va esdevenir l’organista de la catedral fins que el 1937 va ser reclamat per exercir el seu ministeri a Arceniaga, una vila prop de Bilbao, a la diòcesi de Vitòria. També en aquesta localitat va deixar la seva empremta com a sacerdot i com a músic. Al final de la guerra va poder retornar a la seva primera parròquia: Balaguer. L’estada a la ciutat no va ser gaire llarga (tot i així va exercir uns anys com a director de l’Orfeó Balaguerí), perquè el 1944 el Bisbe Iglesias Navarri el va destinar al Seminari de la Seu d’Urgell per encarregar-se de l’ensenyament de llatí, literatura espanyola i música.

El 1964 va ser especialment important en la biografia de Mn. Albert Vives. Aquell any va ser nomenat organista de la Catedral de Santa Maria, una circumstància que li va permetre desenvolupar una altra de les seves facetes com a músic. Però, sobretot, el 1964 va ser l’any que al Seminari li fou permès d’incloure dues hores setmanals d’ensenyament del català en el programa docent de cinquè curs, i va ser Mn. Albert Vives qui se’n va fer càrrec de l’assignatura. Hi va posar tant d’entusiasme en la difusió de la llengua i la cultura catalanes, que quatre anys més tard l’ajuntament de la Seu d’Urgell li va demanar que assumís la direcció de la Càtedra de Llengua Catalana Mn. Pere Pujol, una iniciativa que va contribuir a l’ensenyament de la llengua catalana a una cinquantena d’adults cada curs, i que va servir d’impuls a la implantació d’Omnium Cultural a les contrades de l’Alt Urgell i el Baridà.

Per la serva extensa tasca en l’àmbit cultural, Mn. Vives va rebre el reconeixement i distincions de diverses institucions públiques, entre les quals la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, que li fou concedida el 1985.

Mn. Albert Vives i Mir va morir el 6 de maig del 1992 a Igualada, i fou enterrat a la seva localitat natal, Oliana.