El Bisbat d'Urgell se suma al condol per la defunció de Pere Casaldàliga
El Bisbat d'Urgell s'ha afegit aquest cap de setmana a les múltiples mostres de condol per la mort, als 92 anys, del missioner català Pere Casaldàliga, bisbe de São Felix do Araguaia, al Mato Grosso (Brasil). La seva defunció es va produir aquest dissabte, dia 8, a Batatais, a l'estat de São Paulo.
Des de la diòcesi han manifestat que Casaldàliga "ha estat profeta i veu dels pobres al Brasil i arreu del món". Joan-Enric Vives, arquebisbe d'Urgell i també secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense, ha donat "les gràcies a Déu per la seva llarga vida de missioner, sacerdot i bisbe encarnat al servei del seu poble a São Félix do Araguaia". Vives ha tramès el condol a la seva Diòcesi, a la seva família i a l'Institut Religiós dels Claretians, juntament amb "el compromís de la nostra pregària pel seu repòs etern", alhora que esperen que la seva figura sigui "inspirador del ministeri episcopal al servei de les Diòcesis amb seu a Catalunya".
Entre d'altres homenatges, aquest diumenge al vespre els veïns de Balsareny (Bages) han organitzat una concentració silenciosa de record a davant de la seva casa natal, Cal Lleter, on s'hi han congregat més de 400 persones. En aquest acte, la seva família va agrair les mostres d'afecte que han rebut des de tot Catalunya i "d'arreu del món" i van demanar que tothom mantingui viu el principal desig de Pere Casaldàliga: "continuar la lluita per fer un món millor". Entre les assistents a l'homenatge hi havia les seves germanes, Carme i Maria Casaldàliga, de 84 i 88 anys respectivament.
Al servei de camperols i indígenes
Pere Casaldàliga i Pla, nascut el 16 de febrer de 1928, va iniciar els seus estudis religiosos amb només 9 anys, al seminari dels Claretians de Vic, i el 1952 va començar a exercir de sacerdot a Sabadell. En aquella època ja va aportar una visió renovadora de la tasca de l'Església, basada en una fe lliure, corresponsable, pobra i sense jerarquies imposades.
El 1968, amb 40 anys, va anar a viure al Brasil per fundar una missió a la regió d'Araguaia, un projecte que marcaria la resta de la seva vida. Allà es va trobar un territori sense cap presència de l'Estat per a necessitats bàsiques com ara educació o sanitat i amb unes lleis imposades directament pels terratinents contra els petits camperols o els pobles indígenes. Just després de ser nomenat bisbe, el 1971, va fer públic un extens document en el qual analitzava tots els casos d'explotació i abusos que havia constatat a Araguaia, el qual encara avui és considerat un dels informes més importants en la lluita per la terra al Brasil. Arran d'això, va començar a rebre nombroses amenaces de mort i intents d'assassinat, instigats presumptament pels terratinents. Tot i això, i malgrat les reticències de la mateixa cúpula de l'Església Catòlica, va seguir amb aquesta tasca al llarg de quatre dècades i va esdevenir un referent internacional de religiós al servei dels més desafavorits. Paral·lelament, va fundar i impulsar diversos moviments socials pels drets de camperols i indígenes al Brasil.
Quan va fer 75 anys, Casaldàliga va presentar la renúncia com a bisbe però va seguir vivint i treballant per a aquests col·lectius. A banda de la seva tasca religiosa, va escriure més de 50 obres de prosa i poesia, que es poden consultar lliurement a internet. L'any 2006 la Generalitat el va distingir amb el Premi Internacional Catalunya. I l'any 2013, Televisió de Catalunya va estrenar una minisèrie sobre la seva vida, titulada Descalç sobre la terra vermella.