Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / El bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra presidirà el funeral per l'excap de govern Josep Pintat

El bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra presidirà el funeral per l'excap de govern Josep Pintat

La desaparició de Pintat, qui va ser cap de govern del Principat entre 1984 i 1989, ha commogut la classe política i la societat andorrana També assistirà al funeral l'alcalde de la Seu, Jordi Ausàs, i altres polítics alturgellencs
21/10/2007 20:29

El bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan Enric Vives, presidirà aquest dilluns a les quatre de la tarda els funerals per l'excap de govern, Josep Pintat, mort aquest dissabte a Barcelona als 82 anys. La missa funeral s'oficiarà a l'església de Sant Julià de Lòria. La desaparició de Pintat, qui va ser cap de govern entre 1984 i 1989, ha commogut la classe política i la societat andorrana. Des del govern s'ha decretat dia de dol nacional. S'han suspès tots els actes oficials previstos per aquest dilluns i les banderes dels edificis onejaran a mitja asta durant tres dies.

A la cerimònica d'aquest dilluns a la tarda hi assistirà també l'alcalde de la Seu, Jordi Ausàs, i altres polítics i personalitats de l'Alt Urgell. Ausàs ha destacat 'l'estreta vinculació de l'excap de govern amb la Seu d'Urgell".

Pintat va exercir com a màxim mandatari del Principat des del maig del 1984, quan va ser escollit, i fins a final de 1989. Anys abans havia estat conseller general (diputat) i cònsol major (alcalde) de Sant Julià de Lòria. Entre les seves actuacions destaca la compra de Forces Hidroelèctriques Andorranes (FHASA), avui dia l'empresa pública Forces Elèctriques d'Andorra (FEDA), o l'inici de les converses i negociacions amb la Comunitat Econòmica Europea (CEE) que al 1989 van suposar la signatura d'un acord de cooperació duanera entre Andorra i Europa.

Pintat, nascut el 21 de gener de 1925 a Sant Julià de Lòria, va ser elegit cap de govern enmig d'una crisi del primer govern d'Òscar Ribas. Era l'any 1984 i a Andorra s'havia generat una gran expectació a causa de l'entrada d'Espanya a la CEE. Aquell fet va plantejar nombrosos interrogants i diverses crisis entre els mandataris andorrans ja que en els primers anys no se sabia com repercutiria sobre l'economia andorrana.