Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / El CDR manté el tall a l'N-145 i a d'altres punts fronterers

El CDR manté el tall a l'N-145 i a d'altres punts fronterers

Membres de comitès d'altres comarques s'han sumat a la protesta de l'Alt Urgell, que se seguirà obrint puntualment cada dues hores. Els manifestants exigeixen l'alliberament dels presos polítics catalans. Concentració a la plaça dels Oms amb crits de "Llibertat"
08/11/2017 20:20

El Comitè de Defensa de la República (CDR) manté el tall a la carretera N-145, a la Seu d'Urgell, en una protesta que aquest dimecres a la tarda ha esdevingut d'abast nacional ja que s'engloba en una sèrie de talls a punts fronterers catalans per exigir "l'alliberament dels presos polítics" empresonats i la fi de la intervenció sobre l'autogovern català.

A la concentració s'hi han sumat al llarg de la jornada comitès d'altres comarques, com ara el Solsonès, el Bages, l'Anoia i el Moianès, amb la intenció de mantenir-se en aquests punts estratègics fins dissabte, dia en què hi ha prevista a la tarda una gran manifestació d'àmbit nacional a Barcelona.

Al llarg del dia s'ha obert el pas per als vehicles de manera puntual i els manifestants seguirant obrint la via als vehicles particulars cada dues hores. Els concentrats han portat roba d'abric, mantes i aliments amb la intenció de fer nit a peu de carretera. No es deixa passar els camions de mercaderies, però sí que es facilita el pas en tot moment, i sense interrupcions, dels desplaçaments per casos d'urgència o malaltia.

Els Mossos d'Esquadra estan donant pas alternatiu per accedir al camí d’Anserall, com a alternativa a l'N-145. El tall ha tornat a generar les queixes de nombroses persones que n’han resultat afectades.

Denúncia de les agressions físiques a Catalunya

Paral·lelament, a les 6 de la tarda una part dels manifestants s'han concentrat a la plaça dels Oms, on han llegit un manifest que comença recordant que "les mesures aprovades pel Senat espanyol, en aplicació de l'article 155, representen la destitució del Govern elegit democràticament i la intervenció de facto de les institucions catalanes" i, en aquest sentit, reivindiquen que "els conflictes polítics s'han de resoldre políticament, per la negociació i el diàleg". El text denuncia que l'actual intervenció des de l'Estat espanyol "no només té conseqüències polítiques, sinó que afecta greument la vida de les persones", ja que per exemple "ha deixat en suspens les subvencions a entitats socials, molt importants per mantenir la cohesió social del país i apaivagar les desigualtats socials" i alerten que això "pot provocar la pèrdua de llocs de treball". Per això, demanen "el retorn a la normalitat democràtica" i rebutgen "la judicialització de la política".

A més a més, el manifest condemna "els atacs violents feixistes als carrers de Catalunya", en referència a les més de 100 agressions documentades, algunes d'elles amb ferits greus, que ja s'ha comptabilitzat durant el darrer mes, moltes d'elles comeses per grupúsculs unionistes o d'extrema dreta. També han reclamat novament "la llibertat del vicepresident Oriol Junqueras i dels membres del Govern, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Joaquim Forn i Carles Mundó, i dels presidents de l'ANC, Jordi Sànchez, i d'Òmnium, Jordi Cuixart".

  • Tall a l'N-145 a la Seu
  • Concentració a la plaça dels Oms per l'alliberament dels presos polítics